Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2008

Rajoles de Mitgera

Les rajoles ceràmiques de mitgera s’empraven antigament a les nostres viles per recordar de qui era la propietat del mur que separava dues finques veïnes. Quan un dels dos veïns es veia en la necessitat d’aixecar de nou una paret o el mur mitger d’un habitatge, i sempre que el costat no estès ja edificat, es tenia per costum fixar una rajola que indicava d’una manera molt “sui generis”, qui havia fet la despesa de l’obra, si aquesta era unitària o compartida, o en quina de les dues finques s’havia aixecat el mur. El Dret Civil Català era prou clar en aquests tipus de litigi. Tot propietari que es proposes d’edificar al seu predi podia construir-hi una paret d’obra del gruix corresponent meitat en solar propi i meitat ocupant el del veí. El seu ús era comú a ambdós i cada propietari podia carregar-hi fins a la meitat del seu gruix. La mitgeria era forçosa en les parets de tanca de patis, horts, jardins i solars fins una alçària mínima de dos metres i el sòl de la paret divisòria havia d

Vila de senyoriu eclesiàstic

La possessió de Palafrugell passà per moltes mans de domini feudal abans de pertànyer als canonges regular del Sant Sepulcre. Consta que l’any 991 el comte Borrell II, va llegar el domini que tenia sobre el castell al monestir de Sant Pere de Galligans. Uns anys més tard, el 1019, aquest domini feudal pertanyia a Bernat Tedmarí, que el posseí fins el 1055, moment en què Ramon Berenguer I, en un intent per recuperar la possessió del castell, prometé al propietari Tedmarí compensar-li els delmes que rebia i donant-li cavalleria i alberg en qualsevol dels comtats catalans que triés per a establir-se. Acceptat l’acord, Tedmarí hagué de sortir del castell i la possessió directa de Palafrugell passà a mans de la casa comtal de Barcelona. L’any 1058, la comtessa Ermessenda de Carcasona (972-1058), mare de Berenguer Ramon i avia de Ramon Berenguer I, restituí al bisbe Berenguer de Girona les possessions de l’església de Sant Martí de Palau Furgell, propietats i beneficis que tenia en el lloc d