Les rajoles ceràmiques de mitgera s’empraven antigament a les nostres viles per recordar de qui era la propietat del mur que separava dues finques veïnes. Quan un dels dos veïns es veia en la necessitat d’aixecar de nou una paret o el mur mitger d’un habitatge, i sempre que el costat no estès ja edificat, es tenia per costum fixar una rajola que indicava d’una manera molt “sui generis”, qui havia fet la despesa de l’obra, si aquesta era unitària o compartida, o en quina de les dues finques s’havia aixecat el mur. El Dret Civil Català era prou clar en aquests tipus de litigi. Tot propietari que es proposes d’edificar al seu predi podia construir-hi una paret d’obra del gruix corresponent meitat en solar propi i meitat ocupant el del veí. El seu ús era comú a ambdós i cada propietari podia carregar-hi fins a la meitat del seu gruix. La mitgeria era forçosa en les parets de tanca de patis, horts, jardins i solars fins una alçària mínima de dos metres i el sòl de la paret divisòria havia d...
Recull de les Cròniques i les Històries de la Població i la Gent de Palafrugell, Baix Empordà (Girona ) .