Palatio Frugelli

El 19 de febrer de 1834 el comerciant Antoni Riera Grassot fou nomenat batlle de la vila de Palafrugell i a partir d’aquell dia va haver de fer mans i mànigues per poder atendre el munt d’ocupacions amb les que estava compromès. La primera i principal obligació la tenia amb el seu negoci, al qual dedicava unes poques hores de la jornada diària. Moltes menys li requeria el comandament de la Companyia de Seguretat Pública, una força armada de Voluntaris Urbans d’autoprotecció, de recent instauració a les principals localitats del regne, formada per vilatans i de la qual ell n’era capità; a fe de Déu que en aquell temps eren necessaris i requerits aquells escamots, una mena de sometents locals, ja que vagant per la plana i encimbellats dalt les Gavarres abundaven partides de bandolers i facciosos i el governador militar de la província no disposava de prou tropes regulars per protegir els ciutadans. Patint per aquelles atribolades circumstàncies, al poble de Llofriu vivia en Sebastià R

Va ser el dia de Sant Ireneu, el 28 de juny de 1590, que es va morir el mestre Pere Bòria, picapedrer, mestre major de l’obra nova de Sant Martí de Palafrugell. Feia ben poc que s’havien complert els dos primers anys d’inici de les obres i aquell contratemps amoïnava els obrers de l’església, que volien contractar per a substituir-lo un professional que posseís la ciència i la traça necessàries per escometre amb èxit la construcció del temple. Com administradors figuraven dos síndics, un d’ells havia estat designat pels clergues i l’altre l’havien nomenat els obrers; de comú acord entre els dos acordaven la designació d’un clavari que era  l’encarregat de les finances. Aquets càrrecs s’exercien durant un any, finalitzat el termini, se’n triaven nous gestors. Per a reemplaçar en Pere Bòria es decidiren pel mestre Joan Jausí, un constructor de nacionalitat francesa que posseïa en escreix els coneixements tècnics i empírics necessaris i complia amb tots els requisits i exigències dels