Passa al contingut principal

EL NANDU DE LLOFRIU

L’abreviatura de Nandu, tan catalanesca, correspon al nom de Ferran, un dels més gloriosos per la barrila que han fet arreu del mon. Ja el significat de la paraula és ben explícit: Ferran vol dir tant com “home lliure”. Res d’estrany te, doncs, que els Nandus vulguin viure la llibertat que els pertoca i que s’hagin assenyalat sempre per llurs aficions venusianes, bàquiques i sardanapalesques, col·locant el mingo allà on han sigut.

Però qui era en Nandu de Llofriu?.

No, no es tracta pas de un personatge, “El Nandu de Llofriu” va ser un setmanari eròtic-satíric que es va publicar entre el 23 de novembre de 1922, el dia en que aparegué el primer número i el 27 de setembre de 1923, que sortí el darrer, quan es va deixar de publicar. Sense cap vinculació amb la nostra vila, triada únicament com a paradigma del mon pagès. Va ser prohibit per l’autoritat perquè era poc apte i indecorós per a la gent culta i de be, que sobretot no el llegia, però es preocupava de protegir la moralitat dels qui ho feien!.

Al Nandu, amb la seva companya sentimental la Tuies, se’l representava en tires i vinyetes amb els atributs de pagès vestit de festa, camisa amb corbatí negre de llacet, jaqueta, barretina, pantaló de vellut espardenyes de cinta i bastó. Un rústic amb la debilitat de baixar un cop al mes al cap i casal per a fer unes saludables visites a les cases de barrets, de tolerància o de maturrangues.

Primer exemplar del setmanari (23-11_1922)
Uns pocs mesos desprès es proclamà la dictadura de Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, autoritarisme que va imposar la suspensió de les dues publicacions. El 4 d’octubre de 1923 es va editar el primer número de La Tuies, continuadora de El Nandu de Llofriu, que a la portada feia aparèixer  la noia en el moment de pujar en un tren, mentre comenta:
-Terratrèmols al Japó, bolxevics a Rússia, camises negres a Itàlia, guerra a Turquia, ocupació a el Ruhr... Mare de Déu, Mare de Déu, no sé pas com s’acabarà tot això!.

Suposem que es tracta del Tren Petit aturat a l’abaixador de Llofriu. Sinó que?.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes