Passa al contingut principal

MOTIUS DE PALAFRUGELL, DE FINALS DEL s. XIX

Publicat per LUIGI a "EL DISTRITO" el dia 10 de juliol de 1898

En Palafrugell abundan mucho estos sobre-nombres, procedentes la mayor parte del tiempo viejo, pero que se conservan aún. ¿Hasta cuando durará esta malacostumbre?

He pasado revista á muchos apodos conocidísimos en esta villa y confieso que no tienen pies ni cabeza; no es posible comprender qué pudo inducir á aplicarlos á las personas que los llevan. Si quieren Vds. que les exponga algunos, verán la razón de lo que digo.

empecemos por los cargos oficiales:

Rey, Virrey, Batlle, Cabo, etc. ¿Los ejercieron sus padres?

Hay otros apodos religiosos: Cardenal, Frare, Bisbe, Capellà, Missas.

Uno muy ruidoso: Estrepit.

Algunos nombres de pueblos: Vich, Vall- llobrega, Pals, Bordils, Casabells.

Otros de oficios: Pilot, Campaner, Carreter.

Uno bueno para juego de niños: Bolillas.

Varios objetos útiles: Filosa, Xurriaca, Escalas, Caixa, Paella,Tambó, Cals.

Otros geográficos: Pampa, Mon, Lucaya.

Dos buenos para Carnaval: Gori, Alegría.

No pocos animales: Canari, Cardina, Guilla, Xay, Barro, Colom, Cuca, Cabreta, Gall, Roigé. Toda una colección zoológica.

Una seta: Muxi.

Dos útiles para beber: Gallet,Xarrich.

Un mote de varón, que es una verdad de Perogrullo: Mascla.

Para poner á un cuadro: March, y para un cuadrito: Marquet.

De los de la policía, libéranos dómine: Bastóns.

Un utensilio de mesa: Forquilla.

Algunos nombres de cocina: Salseta, Calíu, Fideu.

Otro bueno para un concejal de rapiña: Butxacas.

Varios vegetales: Xicoira, Faba, Trunfa, Pina, Xufla.

Uno de constipado: ¡Atxam!

Un volcán: Strómboli.

Apodo poco cristiano: Moro.

Otro bueno para el chocolate: Presas.

Y otro que puedo meterla: Pata.

Una segona relació de motius fou publicada en el mateix periòdic la setmana següent:

"El General, Funey, As de Oros, Garrofa, Baldufa, Cols, Maco, Bonich, Betas, Mochila, Barats, Cal, Garsa, Cibada, Burro, Zagal, Concha, Poc oli, Curt puntut, Tupeta, Llers,Bordils, Regencós, Marmita, Cututa, Casaca, Meló, Pinya, Bitxo,Busqueta, Rosinyol, Capcigrany, Gamarús, Cendra, Ganguil, Cellas".

No cito más porque no acabaría, pero díganme Vds: ¿Tienen algo que ver esos nombres con las personas que los llevan? No hay nada más tonto que el apodo, aplicado siempre sin ton ni son, por niñerías del momento.

Ejemplo: un apodo francés: C' est moi.

Y lo prueba más, que en una población corchera como ésta, no hay más que un apodo sacado del oficio: Curt puntut.

Se acabó el sermón.

LUIGI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),