Passa al contingut principal

CENTENARI DEL COS DE BOMBERS DE PALAFRUGELL (1910-2010)

Els bombers de Palafrugell estan a punt per celebrar el centenari de la creació del primer Cos de Bombers a la Vila. Al llarg de la seva historia aquest organisme municipal ha viscut moments certament atzarosos i intermitents. En un primer moment, al llarg del segle XIX, els únics recursos amb que contava el poble per a l'extinció d'incendis eren unes quantes eines bàsiques emmagatzemades als baixos de la casa de la Vila, que els agutzils i empleats utilitzaven en cas d'alarma. Es a dir una dotzena de galledes, algunes cordes i una destral. Però no existia una organització humana específica ni especialitzada destinada a les tasques d'extinció del foc.
Cap a finals de segle, concretament el març de 1885 a la mateixa Casa Capitular es munta una mena de magatzem de bombers, amb les bombes per l'aigua, cubetes de lona, mànigues de cautxú, cascos i uniformes. Però no es crea cap dotació humana sostinguda per l'ajuntament per a realitzar les funcions de bombers. Així es va anar tirant durant un bon grapat d'anys.
Al desembre de 1909, essent alcalde de Palafrugell Emili Plaja i Gallart, que ho fou del bienni 1909-1910, es dona compte d'un acord municipal que establia les bases per a la creació d'un cos de bombers redactada per una comissió creada a l'efecte.
En el primer document s'especificava que l'edat d'ingrés al cos fos els 40 anys, un punt aquest llargament discutit i debatut pels regidors municipals, que creien que aquest mínim hauria de ser als 45 anys en lloc dels 40 que establien les bases, amb l'objecte d'assegurar més l'èxit de l'empresa, i edemes, afegien, perquè als 45 anys la persona està en la plenitud de la seva vida i, per consegüent, pot suportar les majors fatigues.
La Comissió encarregada de la redacció de les bases argumentava que en assenyalar l'edat de 40 anys, la Comissió, ho feu fundant-se en que els bombers, atenent les feines que han de fer, han de tenir agilitat i si es possés l'edat d'ingrés als 45 anys resultaria que quant estesin instruïts en el seu treball ja serien casi vells.
La redacció final del Reglament del Cos de Bombers fou aprovat el dia 26 de gener de 1910 i deixava el Cos de Bombers estructurat així:
Es disposa una estructura encapçalada per un Director, a les seves ordres l'organigrama contempla els càrrecs d'un capatàs, un guarda de magatzem, un revisador de boques d'incendi, 16 bombers de 1ª i 8 de segona.
Per a ingressar en el Cos, era necessari tenir bona reputació i bona salut; no contar amb menys de 20 anys ni passar de 40; estar domiciliat a la vila i ser d'ofici mestre de cases, fuster, serraller, llauner, electricista o d'algun altre que, per les seves qualitats, se considerés de profit per a la Companyia.
Per ser la primera vegada, i solsamènt en aquella convocatòria, serien admesos els homes que tinguessin més de 40 anys, però que no passessin de 45. Quant algun dels bombers arribes á l'edat de 55 anys, seria baixa en el Cos.
El sou anyal que es fixava a cada un, era de 150 ptes pel capatàs i 60 ptes, pels bombers de primera. Edemes cobrarien 5 pessetes per jornal de 8 hores de treball en l'extinció del foc.
Es van establir uns premis per als 5 bombers que arribessin primer on estaven dipositades les bombes (s'ha de tenir en compte que no tenien l'obligació d'estar aquarterats i cadascú d'ells feia la seva vida, això sí amb l'obligació prioritària d'atendre els avisos d'incendi), els premis consistien en 5 pessetes pel primer en arribar, 4 pel segon, 3 pel tercer, i així successivament.
Els bombers de segona, que deurien substituir als de primera així que hi haguessin vacants, cobrarien de 1 a 5 pessetes per sinistre, segons la importància del incendi, també tenien opció als premis esmentats.
Tots els bombers estarien assegurats contra els accidents durant el desenvolupament del seu ofici i es crearia un fons assistencial o montepio que seria agregat a la Caixa de Pensions.
El dia 30 de març de 1910 el primer Cos de Bombers de Palafrugell va quedar constituït de la forma següent, Capatàs el Sr. Sebastià Carré Puig, àlies Bordils, constructor d'obres de la societat Carré y Ferrer, que oferí gratuïtament els seus serveis al Cos de Bombers.
Guarda de magatzem en Francesc Batlle, agutzil revisor de les boques d'incendi en Manel Marquès, i els bombers de primera Emili Batlle, Joaquim Ferrer, Pere Capalleras, Genís Casellas, Josep Avellí,, Paulí Martí, Josep Sabater, Josep Figueras, Francesc Batlle Carreras, Pere Batlle, Pere Pagès, Francesc Batlle Olivet, Amadeu Pagès, Joan Barceló, Miquel Barceló i Pere Teixidor.
Els bombers de segona foren Josep Cullell, Nonito Mir i Bartomeu Savalls.
El material del Cos de Bombers es costejà mitjançant subvencions particulars entre els vilatans. Es comprà un carro bota accionat manualment entre dos bombers pel preu de 500 ptes.
Aquest primer Cos de Bombers es va formar amb gent d'ofici, paletes, llauners, serrallers, alguns eren veterans de la Guerra de Cuba, i altres joves soldats recentment alliberats de la campanya del Rif.
El diumenge dia 24 d'abril de 1910, a les dotze de la nit, es declarà un incendi en una casa del carrer del Padró Petit. Fou en l'extinció d'aquest incendi que funcionà per primera vegada el Cos de Bombers de Palafrugell, on van donar proves de la seva cooperació i bona voluntat extingint ben aviat el destructor element.
La fi d'aquella primera etapa del Cos de Bombers no se sap com va venir provocada, hom creu que fou la crisi arran la Gran Guerra Europea. El cas és que el dia 20 d'octubre de 1920 dimiteixen la majoria d'individus del Cos de Bombers i segueix un degoteig continu d'abandó dels membres i deixadesa del consistori fins a la dissolució total del Cos.

2a ETAPA

Transcorreguts 10 anys sense Cos de Bombers a la Vila, el 8 d'octubre de 1930, essent alcalde Joan Miquel Avellí (1930-1931), s'acorda passar a la Comissió de Governació una proposta per a la creació d'un Cos de Bombers.
El 26 de desembre s'aprovava el Reglament del Cos i el 18 de febrer de 1931 es nomenava Cap del Cos de Bombers a l'aparellador d'obres en Josep Daunis Ferrer, sots Cap a en Teodor Nicolou Campa i individus del mateix cos a en Josep Gil Herrero, Ángel Ribera Castelló, Josep Alemany Bosch, Baldomer Dunjó Blanch, Josep Martínez Tortosa, Agapito Salvador Garcia i Francesc Fábregas.

3a ETAPA
L'any 1980 Palafrugell aconseguia un Parc Auxiliar de Bombers, el manteniment del qual anava a càrrec del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, i deixava l'ajuntament amb una quota de col·laboració de l'1 per cent del pressupost.
El Parc es va situar al costat de l'Escorxador Municipal, i disposava d'un servei operatiu de lluita contra incendis. La dotació de Palafrugell constava de sis homes, en un servei permanent de dos, un dels quals havia de ser necessàriament conductor. Aquesta dotació es reforçava a l'estiu com a conseqüència de l'augment de població de la comarca i també per l'augment del risc d'incendis.
El Parc de Bombers de Palafrugell cobria també els serveis del sector format pels municipis de Calonge, Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras. Torrent, Pals. Begur algun dels quals comptava també amb personal voluntari dedicat a aquesta tasca.

ACTUALMENT

L'any 1988 el Parc de Bombers es trasllada al paratge Brugueres, al polígon industrial de la població, ho fa a un quarter de nova planta construït en terrenys que l'ajuntament de Palafrugell cedeix a la Generalitat de Catalunya. El parc constava de planta baixa, amb cotxeres, entrada, control i despatx, i primer pis, amb una sala cuina, dormitoris, vestidors i gimnàs.
El parc de bombers de Palafrugell actualment compta amb una dotació de 25 bombers i 3 vehicles. La superfície de la parcel·la on es troba l'edifici del parc és de 6.133 metres quadrats. Amb les obres de reforma i ampliació inaugurades recentment, el parc ha passat a tenir una superfície útil de 719,20 metres quadrats i una superfície construïda de 834,50 metres quadrats. Amb aquest projecte, no només s'ha ampliat el parc sinó que també s'ha fet una redistribució dels espais.
La planta baixa de l'edifici ha passat a tenir una superfície de 447,10 metres quadrats, s'han fet de nou les dependències de la sala de control i el despatx de comandament, una aula amb serveis adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, un gimnàs i una sala per als Equips de Protecció Individual (EPI). A la part nord, juntament a la cotxera i independitzats de la resta de dependències, hi ha també construïts de nou el taller, el magatzem i la cambra de la caldera. Pel que fa a la planta pis, s'ha redistribuït els espais per tal de millorar el seu funcionament: hi ha 3 dormitoris, vestidors, una sala d'estar menjador i la cuina.

Finalment, una part de solar s'ha pavimentat i s'ha incorporat una pista poliesportiva i un aparcament cobert.

AGRAïMENTS

Vull agrair especialment al Cos de Bombers de Palafrugell la col·laboració amb que van atendre la sol·licitud d'informació que els vaig demanar. Col·laboració sense la qual aquesta entrada no hauria estat complerta.
BIBLIOGRAFIA
Arxiu Digital AMP
Revista de Palafrugell, (1a època)
Can Bech
Diari de Girona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes