Passa al contingut principal

EL CÈLEBRE AERONAUTA CAPITÀ PAUFILA

Des de les darreries del segle XIX fins al primer quart del segle XX, van estar de moda les demostracions acrobàtiques aèries. Era un espectacle que s’hi deia bé entre els actes de festes majors i la temeritat i audàcia dels malabaristes era un espectacle que tenia força tirada i aplegava un gran nombre d’espectadors encuriosits.

Els pilots aeronautes de tombar el segle XIX, com Camprubí, Paufila, Purroy, Solench, Fernández o Teixidor, s’atribuïen ells mateixos el grau de “capità”, però en realitat eren malabaristes, uns acròbates que es guanyaven la vida fen bolus amb els seus aeròstats arreu de Catalunya.

L’espectacle consistia en l’elevació d’un globus Montgolfier d’aire calent, que no comportava navegació, els aeròstats captius solien estar ancorats a terra i l’ascensió limitada per un cable fins a una certa alçada. Després d'acomiadar-se del públic a fi d'incrementar el dramatisme, el valent aeronauta es lligava al trapezi que penjava de la cistella amb una corda de seguretat i realitzava acrobàcies com si estesin dins d’una pista de circ, mentre el globus ascendia lentament per l'aire. A mesura que l'aire del globus es refredava, i aquest arribava al punt d’equilibri, s’iniciava la davallada i el show s’acabava quan tocava terra.

El 8 de setembre de 1906 el governador civil de Barcelona, Sr. Manzano va prohibir l’Ascensió en globus d’un tal capità Paufila, contractat per l’empresa de la plaça de braus de la Barceloneta, i que resultà ser, segons noticies, un infeliç que no tenia complertes les facultats mentals. De no haver-se prohibit l’ascensió s’hagués hagut de lamentar, sens dubta, una sensible desgràcia.

L’endemà l’aeronauta visità la redacció de La Vanguardia per fer públic que la denúncia presentada en el Govern Civil, en la que es manifestava que no posseïa condicions per a l’ascensió en globus, era cosa d’una venjança d’un rival seu.

Era la tarda del segon dia de Festa Major de Palafrugell de 1911 al Camp d’Esports de l’Ateneu Palafrugellenc, que el capità Paufila començà els preparatius per a l’ascensió del globus “Espanya”, un cop acabats els números de salts d’alçada i de llargada, totes dues probes guanyades per Josep Maria Jinjaume de Palamós. En Paufila tenia una colla d’ajudants. Quan després d’uns tres quarts el montgolfier estigué inflat, en Paufila saludà al públic, s’assentà al trapezi del globus, i en un moment donat es deixà anar el montgolfier que ràpidament s’elevà. L’espectacle agradà molt, però el públic...hem de confessar que fou poc nombrós i no concorregueren al camp d’esports tanta gent com s’esperava.

El dia 26 de juliol de 1914, trobant-se el capità Paufila a Bilbao realitzant una exhibició d’acrobàcia aerostàtica en el globus Espanya, va caure d’una alçaria de dotze metres, no va patir lesions de gravetat, però l’accident representa l’inici del seu declivi com artista malabar i el final de la seva carrera acrobàtica que esdevindria pocs anys desprès i ja no tornaria a enlairar-se mai més estant fora de la cistella.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m