EL CÈLEBRE AERONAUTA CAPITÀ PAUFILA

Des de les darreries del segle XIX fins al primer quart del segle XX, van estar de moda les demostracions acrobàtiques aèries. Era un espectacle que s’hi deia bé entre els actes de festes majors i la temeritat i audàcia dels malabaristes era un espectacle que tenia força tirada i aplegava un gran nombre d’espectadors encuriosits.

Els pilots aeronautes de tombar el segle XIX, com Camprubí, Paufila, Purroy, Solench, Fernández o Teixidor, s’atribuïen ells mateixos el grau de “capità”, però en realitat eren malabaristes, uns acròbates que es guanyaven la vida fen bolus amb els seus aeròstats arreu de Catalunya.

L’espectacle consistia en l’elevació d’un globus Montgolfier d’aire calent, que no comportava navegació, els aeròstats captius solien estar ancorats a terra i l’ascensió limitada per un cable fins a una certa alçada. Després d'acomiadar-se del públic a fi d'incrementar el dramatisme, el valent aeronauta es lligava al trapezi que penjava de la cistella amb una corda de seguretat i realitzava acrobàcies com si estesin dins d’una pista de circ, mentre el globus ascendia lentament per l'aire. A mesura que l'aire del globus es refredava, i aquest arribava al punt d’equilibri, s’iniciava la davallada i el show s’acabava quan tocava terra.

El 8 de setembre de 1906 el governador civil de Barcelona, Sr. Manzano va prohibir l’Ascensió en globus d’un tal capità Paufila, contractat per l’empresa de la plaça de braus de la Barceloneta, i que resultà ser, segons noticies, un infeliç que no tenia complertes les facultats mentals. De no haver-se prohibit l’ascensió s’hagués hagut de lamentar, sens dubta, una sensible desgràcia.

L’endemà l’aeronauta visità la redacció de La Vanguardia per fer públic que la denúncia presentada en el Govern Civil, en la que es manifestava que no posseïa condicions per a l’ascensió en globus, era cosa d’una venjança d’un rival seu.

Era la tarda del segon dia de Festa Major de Palafrugell de 1911 al Camp d’Esports de l’Ateneu Palafrugellenc, que el capità Paufila començà els preparatius per a l’ascensió del globus “Espanya”, un cop acabats els números de salts d’alçada i de llargada, totes dues probes guanyades per Josep Maria Jinjaume de Palamós. En Paufila tenia una colla d’ajudants. Quan després d’uns tres quarts el montgolfier estigué inflat, en Paufila saludà al públic, s’assentà al trapezi del globus, i en un moment donat es deixà anar el montgolfier que ràpidament s’elevà. L’espectacle agradà molt, però el públic...hem de confessar que fou poc nombrós i no concorregueren al camp d’esports tanta gent com s’esperava.

El dia 26 de juliol de 1914, trobant-se el capità Paufila a Bilbao realitzant una exhibició d’acrobàcia aerostàtica en el globus Espanya, va caure d’una alçaria de dotze metres, no va patir lesions de gravetat, però l’accident representa l’inici del seu declivi com artista malabar i el final de la seva carrera acrobàtica que esdevindria pocs anys desprès i ja no tornaria a enlairar-se mai més estant fora de la cistella.