El Centre Fraternal de Palafrugell,
la societat recreativa que es troba situada geogràficament al costat de llevant
de Plaça Nova, disposa de tres entrades, dues d’elles donen a la plaça i la tercera
es troba al carrer de Sant Sebastià, però això no significa res. Diuen els que
ho coneixen, que aquesta darrera entrada no compta i de les altres dues, argüeixen
que la que hi ha situada del cantó de tramuntana és la porta d’estiu, un accés
estacional que facilita l’ingrés ràpid i directe al local i també de sortida
per atendre els cambrers el servei de terrassa. La darrera porta, també
estacional, disposa d’un rebedor d’independència encarregat d’interrompre i
malbaratar els corrents d’aire fred que solen acompanyar d’incògnit l’entrada
de les visites, cosa que s’agraeix a l’hivern, sobretot si son bufecs de
tramuntana. Mostra una altra diferencia, travessar per aquest accés ens ha fet
pujar un esglaó. I per elucidar la paradoxa ens expliquen que és degut al
desnivell de Plaça Nova. Això que diuen no té el mateix significat per a
nosaltres.
L’accés al Saló-Cafè és lliure
per a tothom, però el foraster que ho fa se n’adona de seguida que aquell local
no és una cafeteria com les altres. Encara que entri per on s’ha d’entrar,
accedir al Centre Fraternal és ben be com penetrar una lògia. Els socis que
prenen entaulats senten una immediata curiositat per l’estrany. Això tampoc no
significa res, és una cosa innata. Se’l miren amb una mescla de sensacions
d’intrusisme i recel a parts iguals. El fenomen dura poc, l’imprescindible per
no haver de dir-se res els contertulians que comparteixen taula. Com si a la
pregunta que es fan mentalment de, ...i aquest qui és?. Tinguessin ja la
resposta preparada de, ...Aquest que entra, no el conec. No és ningú.
Son idees llampegant-los el
cervell que no arriben a la categoria de pensament. Mers impulsos elèctrics que
els recorren les meninges, sense tenir-ne consciència que han passat. De tan
acostumats que estan que entrin forans al Cafè.
Si la visita no s’intimida
per l’atmosfera, ja no es donen aquelles boires metafísiques del fum de tabac
concentrat, espès, agre i addictiu a que ens tenien acostumats, s’asseurà a
prendre. Demanarà un cafè o el que ell vulgui demanar. Davant seu la tribuna on
hi ha el rètol de lletres grosses que diu, “Centre Fraternal, Societat
Recreativa Any 1887” i el logotip, escut, emblema, divisa, o com se li vulgui
dir, de la Societat.
 |
| Poignée de mains. Secrète maçonnique |
En l’emblema es representen dues
mans encaixades en senyal de salutació. Trobem que la representació és molt
diferent del primer logotip, quan es fundà la Societat. Volem creure que la
intenció només era per modernitzar-lo, sense que hagués cap altra intenció
oculta i censurable. Algú va prendre la decisió de fer desaparèixer les
mànigues de la camisa i la jaqueta que apareixien en el disseny original. També
ha canviat, i el detall és més subtil, però infinitament més important, la disposició
de les mans.
Ah, la disposició de les
mans!. En aquests petits detalls, rau tot. Perquè sinó hauria existit
l’emblema?. Si tot gira en torn d’ell. Fer una encaixada de mans segons la
manera particular que tenen els membres de certes societats per identificar-se entre
germans és parlar de la fraternitat amics meus, la fraternitat!.
Comentaris
Salutations des de LLOFRIU!