EL SÍMBOL SOLAR DE PLAÇA NOVA

Del cantó oriental de Plaça Nova hi han dos dels edificis més emblemàtics de la vila, seu de sengles organitzacions d’oci, el cafè dels obrers i el casino dels senyors, el més preeminent dels dos continua desenvolupant l’activitat associativa original que va iniciar l’any 1887. L’altre, fa anys, va ser fagocitat pel progrés i ha estat recentment destinat a la restauració. No viuen el seu millor moment. Ambdós han perdut gran part de la rellevància que tingueren en el passat.

Mireu, però, si en son de singulars aquets edificis que els forasters hi entren encuriosits admirant que una cosa així pugui existir encara. No tenen cap dificultat en admetre-ho: no hi ha res d’igual arreu del mon. I no és només la tradició del Casino, l’activitat que els sorprèn, és també l’aspecte exterior dels propis immobles, condemnats a romandre junts com si es tractes de germans siamesos. Junts dominen l’espai, s’ensenyoreixen, enganxats per sempre l’un a l’altre. Amb lletres ben grosses algú ho escrigué a les façanes, a un li digué “Centre Fraternal”, a l’altre “Mercantil”. Amb això ho va deixar tot dit. Era evident que en el nom duien l’essència.

Que dispars eren entre ells en el passat. Quanta la diferencia. Si fins i tot en el color amb que es pintaren actualment les façanes exploraren la discòrdia cromàtica per diferenciar-se. Un, el de color més agressiu, representava el Mercat, el Capital, el Poder; l’altre, tot el contrari, és més semblant a la naturalesa de l’home i a la força del seu treball.

L’alineació de la façana principal dels immobles està orientada exactament de nord a sud de tal manera que els socis s’embadaleixen amb el sol de tarda, quan es pon per l’occident i just quan la línia s’interromp a la cantonada que forma amb el carrer Sant Sebastià, incideix sobre l’alt relleu del cap d’un lleó, que amb uns ulls ben oberts, amb els que emet una mirada penetrant, vigila Plaça Nova sense descans dia i nit. És el guardià dels accessos. Protegint el recinte públic provoca temor i respecte i impedeix l’entrada dels esperits malignes. La melena el mostra com un sol radiant.

L’existència de la figura, situada en una posició indeterminada, ni molt alta ni molt baixa, ja no sorprèn ningú, però resulta un ornament certament estrany. Què hi pinta allà?. Què vol significar?. Certament es pot considerar un element decoratiu, i molt encertat, per cert, ja que hauria estat més propi de l’arquitectura neoclàssica un acabat vegetal, però el lleó hi aporta força i personalitat.

La figura del lleó gaudeix d’una simbologia universal que resulta ambivalent, és majoritàriament positiva, però en determinades circumstàncies apareix el depredador feroç i l’animal es torna perillós i sanguinari. En la part que aquí ens ocupa, és un símbol solar associat al valor i la força. El símbol que millor representa aquestes virtuts. Entre els iniciats representa l’emblema de l’art hermètic.