Salta al contingut principal

EL SÍMBOL SOLAR DE PLAÇA NOVA

Del cantó oriental de Plaça Nova hi han dos dels edificis més emblemàtics de la vila, seu de sengles organitzacions d’oci, el cafè dels obrers i el casino dels senyors, el més preeminent dels dos continua desenvolupant l’activitat associativa original que va iniciar l’any 1887. L’altre, fa anys, va ser fagocitat pel progrés i ha estat recentment destinat a la restauració. No viuen el seu millor moment. Ambdós han perdut gran part de la rellevància que tingueren en el passat.
Mireu, però, si en son de singulars aquets edificis que els forasters hi entren encuriosits admirant que una cosa així pugui existir encara. No tenen cap dificultat en admetre-ho: no hi ha res d’igual arreu del mon. I no és només la tradició del Casino, l’activitat que els sorprèn, és també l’aspecte exterior dels propis immobles, condemnats a romandre junts com si es tractes de germans siamesos. Junts dominen l’espai, s’ensenyoreixen, enganxats per sempre l’un a l’altre. Amb lletres ben grosses algú ho escrigué a les façanes, a un li digué “Centre Fraternal”, a l’altre “Mercantil”. Amb això ho va deixar tot dit. Era evident que en el nom duien l’essència.
Que dispars eren entre ells en el passat. Quanta la diferencia. Si fins i tot en el color amb que es pintaren actualment les façanes exploraren la discòrdia cromàtica per diferenciar-se. Un, el de color més agressiu, representava el Mercat, el Capital, el Poder; l’altre, tot el contrari, és més semblant a la naturalesa de l’home i a la força del seu treball.
L’alineació de la façana principal dels immobles està orientada exactament de nord a sud de tal manera que els socis s’embadaleixen amb el sol de tarda, quan es pon per l’occident i just quan la línia s’interromp a la cantonada que forma amb el carrer Sant Sebastià, incideix sobre l’alt relleu del cap d’un lleó, que amb uns ulls ben oberts, amb els que emet una mirada penetrant, vigila Plaça Nova sense descans dia i nit. És el guardià dels accessos. Protegint el recinte públic provoca temor i respecte i impedeix l’entrada dels esperits malignes. La melena el mostra com un sol radiant.
L’existència de la figura, situada en una posició indeterminada, ni molt alta ni molt baixa, ja no sorprèn ningú, però resulta un ornament certament estrany. Què hi pinta allà?. Què vol significar?. Certament es pot considerar un element decoratiu, i molt encertat, per cert, ja que hauria estat més propi de l’arquitectura neoclàssica un acabat vegetal, però el lleó hi aporta força i personalitat.
La figura del lleó gaudeix d’una simbologia universal que resulta ambivalent, és majoritàriament positiva, però en determinades circumstàncies apareix el depredador feroç i l’animal es torna perillós i sanguinari. En la part que aquí ens ocupa, és un símbol solar associat al valor i la força. El símbol que millor representa aquestes virtuts. Entre els iniciats representa l’emblema de l’art hermètic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LA TORRE DE CALELLA

La diada de Sant Jordi de 1597, dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones. Aquelles ràtzies que evidenciaven la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro), mosquets, arc...