Passa al contingut principal

EL SÍMBOL SOLAR DE PLAÇA NOVA

Del cantó oriental de Plaça Nova hi han dos dels edificis més emblemàtics de la vila, seu de sengles organitzacions d’oci, el cafè dels obrers i el casino dels senyors, el més preeminent dels dos continua desenvolupant l’activitat associativa original que va iniciar l’any 1887. L’altre, fa anys, va ser fagocitat pel progrés i ha estat recentment destinat a la restauració. No viuen el seu millor moment. Ambdós han perdut gran part de la rellevància que tingueren en el passat.
Mireu, però, si en son de singulars aquets edificis que els forasters hi entren encuriosits admirant que una cosa així pugui existir encara. No tenen cap dificultat en admetre-ho: no hi ha res d’igual arreu del mon. I no és només la tradició del Casino, l’activitat que els sorprèn, és també l’aspecte exterior dels propis immobles, condemnats a romandre junts com si es tractes de germans siamesos. Junts dominen l’espai, s’ensenyoreixen, enganxats per sempre l’un a l’altre. Amb lletres ben grosses algú ho escrigué a les façanes, a un li digué “Centre Fraternal”, a l’altre “Mercantil”. Amb això ho va deixar tot dit. Era evident que en el nom duien l’essència.
Que dispars eren entre ells en el passat. Quanta la diferencia. Si fins i tot en el color amb que es pintaren actualment les façanes exploraren la discòrdia cromàtica per diferenciar-se. Un, el de color més agressiu, representava el Mercat, el Capital, el Poder; l’altre, tot el contrari, és més semblant a la naturalesa de l’home i a la força del seu treball.
L’alineació de la façana principal dels immobles està orientada exactament de nord a sud de tal manera que els socis s’embadaleixen amb el sol de tarda, quan es pon per l’occident i just quan la línia s’interromp a la cantonada que forma amb el carrer Sant Sebastià, incideix sobre l’alt relleu del cap d’un lleó, que amb uns ulls ben oberts, amb els que emet una mirada penetrant, vigila Plaça Nova sense descans dia i nit. És el guardià dels accessos. Protegint el recinte públic provoca temor i respecte i impedeix l’entrada dels esperits malignes. La melena el mostra com un sol radiant.
L’existència de la figura, situada en una posició indeterminada, ni molt alta ni molt baixa, ja no sorprèn ningú, però resulta un ornament certament estrany. Què hi pinta allà?. Què vol significar?. Certament es pot considerar un element decoratiu, i molt encertat, per cert, ja que hauria estat més propi de l’arquitectura neoclàssica un acabat vegetal, però el lleó hi aporta força i personalitat.
La figura del lleó gaudeix d’una simbologia universal que resulta ambivalent, és majoritàriament positiva, però en determinades circumstàncies apareix el depredador feroç i l’animal es torna perillós i sanguinari. En la part que aquí ens ocupa, és un símbol solar associat al valor i la força. El símbol que millor representa aquestes virtuts. Entre els iniciats representa l’emblema de l’art hermètic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes