Passa al contingut principal

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL






Cronologia del Tranvia del Baix Empordà
Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta.
La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys.
Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes, repartit en 2000 accions de 500 pessetes.
Divendres 08 de Març de 1885: S'aprova una Reial ordre declarant que la Societat Tramvia del Bajo Ampurdan substituieix al senyor don August Pagès en la concessió del tramvia de Flaçà a Palamós.
Dissabte 17 d'Octubre de 1885: Ha quedat completament acabada la col·locació dels rails del tramvia des de la vila de Palamós fins a Palafrugell. També hi son acabades les obres de fàbrica en aquesta secció. Edemes estan ja contractats els rails necessaris fins a Flaçà, Tot indica que en breu es donarà un poderós impuls a les obres.
Diumenge 10 de Gener de 1886: Fondeja a Palamós el vapor «Johan Cunningham», que ha descarregat al port 400 tones de material destinat a la construcció del tramvia del Baix Empordà.
Diumenge 05 de Juny de 1886: Per al certamen literari que ha de tenir lloc a La Bisbal el dilluns 16 d’agost, el Consell d’Administració del Tramvia del Bajo Ampurdán, ha regalat una estàtua de la Fama com premi «a la más inspirada poesía castellana en loor al Tranvía de Flaçà a Palamós, pròpia para ser puesta en música.».
Dimecres 15 d’Octubre de 1886: Continuen amb molta activitat les obres del tramvia del Baix Empordà. S’està acabant l’estació de Palamós i ja s’ha començat la de Flaçà. D’altra banda la col·locació de les vies de la línia avança notablement.
Diumenge 07 de Novembre de 1886: Arriben a Flaçà les tres locomotores del Tramvia del Baix Empordà. Han estat fabricades a Ghant, Bèlgica, als tallers dels germans Carels. Es tracta del model 030WT, d’un pes de 18 tones cadasquna d’elles. La locomotora núm. 1 es diu “Torrent”, i la núm. 3 “Flassá”.
Divendres 31 de Desembre de 1886: S’efectua la proba oficial del tramvia de Flaçà a Palamós. Pel matí sortí un tren compost d’una màquina i quatre vagons, que va recórrer la línia practicant probes al pont del Rissec i entrant a la Bisbal a la una i mitja de la tarda.
Dues màquines més van recórrer també la via, arribant la comissió oficial a Palamós a les sis de la tarda, sense novetat, els resultats han satisfet considerablement l’empresa i els veïns de les poblacions que travessa el tramvia del Baix Empordà.
Realitzat l’assaig, només falta que el ministeri de Foment assenyali la data per a la inauguració de la via, i se suposa que aquesta data no es farà esperar.
Dissabte 22 de Gener de 1887: El “Semanario de Palamós”, informa d’un acte de sabotatge: “A la potència dels frens i a la vigilància del maquinista es deu que el darrer dilluns no ocorregués una desgràcia als treballadors de l’empresa que tornaven en un dels trens acabades les tasques de recomposició de la línia.
Una mà criminal havia col·locat en el centre de la via, en el trajecte des del pont de la riera de Mont-ràs al ramal de Palafrugell una pedra de més de dos quintars de pes. Quan el tren estava només a quatre metres de distància el maquinista accionà els frens evitant el xoc. L’incident quedà en una forta sacsejada.
Dimecres 2 de març de 1887: El viatge de prova del Tren Petit se salda amb un accident i la primera víctima mortal de la línia ferroviària.
Dimecres 23 de març de 1887: Inauguració oficial de la línia entre Palamós i Flaçà.
Dissabte 17 de desembre de 1887: Es realitza el primer viatge inaugural del ferrocarril gran que va de Girona a Figueres i que 30 anys més tard arribarà a Portbou i la frontera amb França a Cervera.
Dilluns 14 de Gener de 1889: Els viatgers que han d’aprofitar el tramvia del Baix Empordà, es queixen del mal estat en que es troba, doncs per la falta de material de tracció deixa de fer-se la meitat del tràfic ferroviari.
Dilluns 30 de Setembre de 1889: El mestre públic de. Sant Antoni de Calonge, el senyor don Antoni Escofet, va patir la caiguda del tren i com a resultat de l'accident va resultar amb una cama trencada.
Divendres 15 d’agost de 1890: A la premsa apareixen opinions i queixes sobre el funcionament de la línia: “Tampoc no ens sembla encertat que, trobant-se establert a Palamós el taller i les oficines del tramvia, el director visqui lluny d’aquesta vila; doncs la seva absència pot ocasionar més d’un retard, quan hi hagin avaries, i més d’un desencert en les disposicions que s’hagin de dictar pel be del servei”.
Dijous 18 de Desembre de 1890: L’empresa del ferrocarril redueix a la meitat el servei ordinari, reemplaçant per carruatges a compta de la mateixa companyia, els trens s’han suprimit temporalment per poder atendre la millor reparació de les locomotores. Es felicita la idea d’establir un servei de carruatges, doncs d’aquesta manera s’evitaran els abusos que cometien les empreses de carruatges, que encara mantenen la competència amb el ferrocarril.
El tramvia del Baix Empordà continua tenint dificultats en el servei que presta els usuaris, però els usuaris el feliciten per la millora en la neteja dels cotxes del tramvia.
Dilluns 22 de maig de 1899: Tenia lloc la Pasqua de Pentecosta a La Bisbal, i el tren descendent número 5 que sortia de Flaçà a les 2,35 de la tarda en direcció a Palamós, entre els kilòmetres 26 i 27, en el lloc del pont d’en Bitlla, a Mont-ràs, la màquina començà a marxar fora de vies i descarrilà bolcant fora de la via amb els cotxes que la seguien.
El maquinista, Martí Roget, amb tota la serenitat de l’home experimentat, volgué desvaporar la màquina per tal d’evitar una explosió imminent i evitar les múltiples víctimes que l’explosió hauria causat entre el passatge, Si be aconseguí evitar-ho, va tenir tanta mala sort que patí horroroses cremades durant la seva proesa, afortunadament va poder ser conduït a l’hospital de Palafrugell.
M. Ruet, peó de la línia que seguia al tren de guarda-frens resultà amb un peu i un braç trencat, quedant també en un greu estat. Els viatgers només patinen l'ensurt i algunes contusions de menor consideració.
Viatjaven en el tren el director gerent de la línia senyor Sergi Gil i el doctor Moret, natural de Calonge, que exercia de metge a la vila de Llagostera i feu les cures de primer auxili allà mateix. Tan aviat com es conegué la noticia es personaren al lloc de l’accident les autoritats locals donant disposicions i ordres convenients per a la presentació al lloc dels fets dels facultatius de la vila de Palafrugell, fins al capvespre no pogué trobar-se a alguns d'ells.
Dissabte 27 de Maig de 1899: El tren que havia d’arribar a La Bisbal a les set de la tarda, va descarrilar a les proximitats de l’estació de La Pera.
L’opinió pública, degut la freqüència d’accidents que tenen lloc a la línia, demana de forma indispensable una escrupolosa inspecció facultativa del ferrocarril, tant del material fix com del mòbil.
Dijous 21 de Setembre de 1899: Des de fa uns dies, el Tramvia del Baix Empordà es veu obligat a posar doble tracció a la major part dels seus trens per a poder transportar les quantitats considerables de suro foraster que per l’estació de Flaçà va destinat a Palafrugell i Palamós.
Diumenge 18 de Setembre de 1900: Entre les estacions de Corçà i Rupià, va descarrilar el tramvia de la tarda, la màquina i un dels vagons va anar a parar un bon tros lluny de la via.
Afortunadament no es van haver de lamentar desgracies personals, però si l’ensurt i les molèsties d'haver d'anar els viatgers a peu fins a l’estació del ferrocarril de Flaçà.
Dissabte 21 d’octubre de 1905: La societat Tranvía del Bajo Ampurdán es ven a la “Société anonyme des chemins de fer en Catalogne”, una empresa de nacionalitat belga i pren el nom de “Compañía de los Ferrocarriles Económicos en Cataluña”.
Dissabte 11 de gener de 1913: Una reial ordre aprova la concessió de la línia de Girona a Banyoles amb ramal fins a Flaçà.
Dimecres 02 de Juny de 1914: El Rei firma els decrets fixant el capital pel qual ha de tributar el 1912 la Societat belga «Ferrocarriles Economicos de Cataluña, (Flaçà a Palamós).
Diumenge 24 de Gener de 1915: A l’estació de Torrent de la línia del tramvia, van ser sostrets d’un vagó un sac d’arròs, un de mongetes i un altre de patates. S’ignora qui son els autors del robatori.
Dimecres 10 de Març de 1915: Es celebra a Girona una conferència entre els senyors don Bartolomé Bosch, president del ferrocarril de Girona a Olot, amb el senyor Destrebeck, gerent de la línia de Flaçà a Palamós, per a estudiar sobre el terreny l’enllaç de via entre l’estació de dita primera línia i l’estació que construirà la segona Companyia, amb motiu de les obres d’ampliació de la línia fins a Girona, essent probable una solució que conjumini els interessos d’ambdues Companyies, s’establirà el transbord que faciliti la conducció de mercaderies des d’Olot a Palamós, procurant també la combinació de trens viatgers directes entre ambdues línies.
Dimecres 11 d’Abril de 1917: Descarrila el tramvia prop de Palafrugell. S’ignoren els detalls. Però no s’han de lamentar desgràcies personals.
Diumenge 21 de Setembre de 1919: Es declaren en vaga els obrers del ferrocarril de Flaçà a Palamós. A l’estació de Palamós es va traslladar l’enginyer en cap de la segona divisió de ferrocarrils, per a constituir amb la cooperació militar el comitè d’explotació.
Divendres 26 de Setembre de 1919: La direcció de la Companyia anuncia a la premsa la contractació indefinida de tots aquells que vulguin treballar al ferrocarril en substitució dels operaris de totes les categories que estan en vaga.
1920: Es ven la locomotora núm. 2 de l’any 1886, i les núm. 5 i 6 del 1887, a la Compañía Española de Minas del Rif, S.A., les primeres que comprà aquesta empresa minera ubicada a Melilla.
Dijous 19 de Febrer de 1920: Es resol la vaga d’operaris del Tramvia i es retiren els soldats d’enginyers que han estat prestant servei durant la vaga.
Divendres 8 de setembre de 1922: Degut a la pésima situació econòmica el barcelonés José María Lacoma Buxó, baró de Minguella, adquireix la Societat ferroviària per 350.000 pessetes, qui al poc temps s’associa amb Pasqual de Zulueta i junts formen la “Sociedad Ferrocarriles Económicos Españoles, S.A, amb seu a Barcelona.
Dijous 28 de Setembre de 1922: Al kilòmetre 12, hectòmetre 9 de la carretera de Palamós a Girona el tren número 8 ascendent, volcà el carro 173 de Bordils, sense que s’hagin produït desgràcies personals.
Divendres 6 d’abril de 1923: Reial ordre per la qual la Compañía de los Ferrocarriles Económicos Españoles rep la concessió de la línia.
Dijous 13 d’abril de 1923: El negociat de ferrocarrils del Ministeri de Fomento disposa que sigui reconeguda la Companyia Ferrocarriles Económicos Españoles com a concessionària del tramvia a vapor de Flaçà a Palamós.
Dimarts 31 de Juliol de 1923: Descarrila el Tramvia del Baix Empordà a Sant Joan de Palamós, volcant la locomotora i el furgó, el maquinista i el fogoner han patit ferides de pronostic reservat.
Dimecres 29 de Juliol de 1931: La situació de la Companyia del Baix Empordà per falta de medis econòmics es d'una precarietat tal que els empleats de la Companyia les estan passant magres i el Governador Civil de Girona confia que l’estat pugui facilitar a l’empresa el fons de la Caixa Ferroviària.
Creien que la situació que està patin el ferrocarril es deu a la circulació d’autobusos, aquests darrers dies s’han exercit coaccions sobre aquests vehicles.
Dijous 13 d’agost de 1931: El Govern aprova la concessió de 60.000 pts a la Companyia del Baix Empordà per pagar els sous dels empleats del tramvia, que fa tres setmanes que estan en vaga.
Dissabte 26 de març de 1933: Una comissió d’alcaldes i el diputat del parlament de Catalunya senyor Fàbregas es personà al Departament de Treball i Obres Públiques exposant que la decadència que pateix el Tramvia és d’ordre intern de la Companyia i no pas per causes de la crisi industrial i comercial de la comarca.
Divendres 1 de Desembre de 1933: El Govern concedeix 35.000 pts per al pagament dels salaris enrederits als empleats i obrers del ferrocarril de Flaçà a Palamós. També ha destinat al servei de la línia quatre automotors, un locomotor dièsel i tot el necessari per a renovar deu kilòmetres de via. El senyor Prunés considera que aquest valuós auxili del govern servirà per a rellançar econòmicament el servei que es troba en una situació tan crítica.
Dijous 28 de Desembre de 1933: El governador civil anuncia que el ferrocarril de Palamós a Flaçà deixarà de funcionar definitivament a les dotze de la nit d’avui.
Dilluns 29 de Gener de 1934: Es reprenen tots els serveis de la línia de ferrocarril de Girona a Flaçà i Palamós, després d’abonar als empleats els sous corresponents a les quinzenes que els devien, restant així resoltes les discrepàncies que causaren el cessament del servei.
Dimecres 23 de Gener de 1935: La Companyia de Ferrocarriles Económicos Españoles S.A. anuncia que en breu substituirà el vell ferrocarril per cotxes automotor, com ja ha fet a la línia de Girona a Banyoles.
Divendres 16 d’Agost de 1935: Per a resoldre la qüestió de pagar les quinzenes que la companyia del ferrocarril de Flaçà a Palamós deu als seus treballadors ha tingut lloc una reunió a la Conselleria de Treball a la qual han assistit representacions dels obrers, empresa i autoritats amb la missió de donar fin a un assumpte que, de convertir-se en conflicte causaria greus perjudicis al Baix Empordà.
Dijous 23 de Gener de 1936: El Conseller de la Generalitat senyor Gallart gestiona al Ministeri d’Obres Públiques la resolució del problema del ferrocarril de Palamós a Flaçà, els treballadors del qual no poden percebre els jornals, de prolongar-se això crearia una situació molt difícil.
Dissabte 18 de Juliol de 1936: La Companyia es traspassada als treballadors perquè explotin la línia mentre duri la guerra, aquests, agrupats en la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà fan una aportació económica per comprar autocars. El ferrocarril es destina al transport de mercaderies, i paral·lelament es crea un servei amb una línia d’autobusos per carretera per al transport de viatgers.
Dimecres 28 de Juliol de 1937: El comissari de la Generalitat sol·licita ajuda econòmica per al ferrocarril de Palamós-Flaçà-Girona. El Director General de Ferrocarrils ha comunicat que s’ha concedit a la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà la quantitat de 30.000 pts.
Dimecres 7 de setembre de 1938: El Tren Petit arrossega un camió de combustible al seu pas per Sarrià de Ter i fa explosionar el dipòsit de benzina, matant 15 persones i ferint-ne més de trenta.
1939: Els desperfectes de les instal·lacions de la línia fèrria, amb les estacions en ruïnes i els ponts destrïts, impossibiliten la continuïtat del servei del tren de l’Empordà.
1940: El règim franquista incauta la Cooperativa Obrera de Transports del baix Empordà. Els treballadors, considerats rojos son enviats a altres línies de ferrocarril de via estreta fora de Catalunya.
Dilluns 30 de juny de 1941: Es reprèn el servei de mercaderies del tren del Baix Empordà gestionat per l’organisme “Explotación de Ferrocarriles por el Estado” (E.F.E.), i passa a denominar-se Ferrocarril Plamós-Gerona-Bañolas.
Dimecres 24 de Juny de 1942: Es restableix el servei de viatgers del ferrocarril de la línia de Girona a Palamós, ferrocarril secundari que l’Estat ha posat en explotació després de les reparacions efectuades en les línies que van ser destruïdes durant la guerra. L’acte oficial de la inauguració ha tingut lloc la tarda del dia 24, sortint un tren especial de Palamós en el que viatjaven les autoritats provincials i locals invitades a l’acte. Els trens de viatgers d’aquesta línia tenen aturada a les estacions de Palafrugell, Torrent, La Bisbal, Flaçà i Pont Major.
Dissabte 23 de Juny de 1945: Es designa a la Diputació Provincial de Girona una comissió integrada pel president de la mateixa Diputació i els alcaldes de Girona, Palamós, Palafrugell i La BIsbal amb l’encàrrec d'efectuar a Madrid les diligències oportunes per tal de tractar de l’ampliació de l’ample de via i modificació de traçat del ferrocarril de Girona a Palamós, independitzant-lo de la carretera. Es presenta un projecte de reforma valorat en uns 25 milions de pessetes.
Dissabte 25 de gener de 1947: Cau una gran nevada a la comarca, amb gruixos de fins a 2 metres. El tren Petit, però arriba a l’estació de Palamós amb l’horari previst.
Divendres 23 de Desembre de 1955: Es publica un Decret del Ministeri d’Obres Públiques ordenant la suspensió dels serveis de mercaderies i viatgers en els ferrocarrils de Flaçà a Palamós.
Dimecres 29 de Febrer de 1956: El Tramvia del Baix Empordà realitza el seu darrer trajecte
Dilluns 19 d’agost de 1957: Es reuneixen a la Diputació Provincial de Girona els alcaldes i representants dels municipis afectats per la desaparició del ferrocarril de Girona a Palamós per a conèixer la resolució sobre el els drets dels municipis sobre els terrenys de la plataforma del tren convocats per la Direcció General de Ferrocarrils. La resolució els denegà el dret sobre els terrenys de la que fou via fèrria.

FONTS
"El Tranvía del Baix Emporda", Carles Salmeron i Bosch.
“La Vanguardia”, Hemeroteca.
“El Periódico de Catalunya”, Arxiu.

Comentaris

Anònim ha dit…
Disculpi. El felicito per la informació que publica sobre el Tren Petit. M'he pres la llibertat de posar una fotografia seva a http://www.facebook.com/pages/El-Tren-Petit-de-Palam%C3%B3s-accions-originals-i-informaci%C3%B3-addicional/353819691363655, donada la seva versió humana, ja que de fotografies del material n'hi han moltes. Si no ho creu convenient, per favor, m'ho comuniqui a tren@palamos.mobi i la retiraré deseguida. Moltes gràcies i espero que li agradi (indico la seva url d'on l'he tret). Tomàs Vidal.

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m