EL SAQUEIG DE PALAMÓS DE 1543

L’any 1542 ja s’havia informat a les viles costaneres catalanes que una poderosa flota de turcs berberescs manada per Khayr al-Din, dit Barba-rossa, havia atacat sistemàticament les costes mediterrànies des de Sicília a Niça i era una amenaça i perill constant del que havien de tenir una atenció especial perquè les incursions, era qüestió de temps, arribessin també a casa nostra. El rei de França Francesc I volia d’aliat a Barba-rossa per lluitar contra el rei d’Espanya Carles I, i el convocà a Marsella per organitzar una flota de guerra conjunta. Allà arriba el dia 5 de juliol de 1543, rebut amb grans honors per part dels cortesans francesos i el turc fa de la rada de Marsella el seu quarter general. La flota francesa que s’ha d’unir al paixà consta de vint galeres i divuit naus de transport. Finalment el mes d’agost es dirigeixen a Niça, una de les possessions més febles de Carles I.
Dia 6 d’octubre de 1543.-
Faig memòria per l’esdevenir, jo Antich Brugarol Codina, notari del castell de Palafrugell, com havent disposant la Sapientia Divina, el dissabte dia sis d’octubre del present any, vingueren a la terra de Catalunya una flota de vint galeres y tres fustes de l’exèrcit turc, el qual s’està a Marsella i pel camí destruiren la ciutat de Niça. Combateren i prengueren la vila de Roses que fou

en part cremada. El dematí del diumenge la flota ja es trobava a les illes Medes i d’allà entraren en aigües del nostre terme.
Diumenge 7 d’octubre de 1543
Avistats els turcs des de la talaia del castell de Begur es donaren avisos als de Palafrugell a través de la torre de guaita de Les Torretes, al nord de la vila, que la flota de vaixells s’apropava a les nostres aigües. A la vila s’alertà i armà la població per si es produïa l’atac de l’esquadra turca situant-se dos homes de vigilància a la torre de Sant Sebastià, el notari de la vila Antic Brugarol juntament amb Sebastià Caixa, batlle de la vila, tinguérem Centinella en tot moment sobre la ruta que duien els vaixells i els veieren passar de llag pels nostres mars anant en direcció al terme de Palamós. Informats de les novetats els jurats de la universitat de Palafrugell foren cridats a junta resolent sortir tot seguit amb un escamot de dos-cents homes armats i anar en defensa de la població de Palamós.
Les poblacions de Palafrugell i Palamós disten dues hores anant pel camí vell, els nostres avantpassats marxaren tan aviat com van estar preparats, restant a la població només els vells les dones i les criatures. Durant el camí d’anada es va sentir cantar les cigales i el dia d’abans havia estat vist un cèrcol format al cel que tenia el color de la lluna, i això es considera cosa miraculosa.
Abans d’arribar al lloc de Sant Joan ja se sentia com les galeres batien les defenses de Palamós amb grans bombardes, la intenció que tenien els turcs era debilitar els murs per obrir un pas i assaltar l’interior. Els atacants desembarcaren a la platja i ràpidament penetraren per darrera de l’església de Santa Maria pel lloc conegut encara avui dia amb el nom de “Mal Pas”. La major part dels defensors un cop trencades les defenses i davant la desproporció de forces optaren per replegar-se i sortir de la població. Arribats els de Palafrugell allà només trobarem vius vint-i-cinc homes i amb ells decidiren plantar cara i batalla als turcs. La superioritat aclaparadora dels atacants enfront de la defensa aferrissada dels pagesos i pescadors, no deixava lloc per a dubtar del cantó de qui es resoldria el combat, els defensors que quedaven acabaren finalment per fugir el mes lluny possible d’aquell infern deixant al seu darrera l’espectacle dantesc de la batalla que s’estava lliurant casa per casa en els carrers de Palamós.
Dilluns 8 d’octubre de 1543
Els turcs prengueren i cremaren la vila, cercaren l’església que fou assaltada i els retaules desfets i cremats. Li tallaren el cap a un crucificat i calaren foc pels peus a una imatge de Nostra Senyora. Cremaren la capella de Nostra Senyora de Gràcia, construïda de feia poc fora muralles al lloc de sa Punta, i se’n portaren les campanes. Després es dirigiren a Sant Joan i allà cremaren les cases i l’església i també s'endugueren les campanes.
La mitjanit del dilluns els turcs s’embarcaren i prosseguiren la seva marxa deixant una petjada de destrucció i mort al seu darrera.
Dimarts 9 d’octubre de 1543
Dimarts al matí els de Palafrugell tornaren per emportar-se els seus morts, entraren amb la resta dels palamosins que havien fugit de la massacre. El notari Brugarol Codina, escriu la relació dels seus convilatans:
Primer mossèn Joan Andreu, prevere sagristà, al qual li llevaren el cap de les espatlles, l’obriren el ventre i li tragueren el cor i li tallaren els testicles (els botons, diu el notari de Palafrugell). Pere Roig fill, que morí cosit de fletxes, el seu pare, també dit Pere Roig, del Brugarol, a qui havien cremat. Geroni Soler, cremat, Antoni Bofill cremat, Joan Serra, que era ferrer, també cremat i a Esteva Mascort, de Mont-ràs, a qui havien clavat una canya en lo ces…
…perço he feta la present Memoria per l’esdevenir, perque los que vindran despres de nosaltres sapiguen lo gran cas de saqueig i crema de dita Palamós.
També expliquen que en el mes de novembre d’aquest any s’havien vist cireres verdes en un cirerer d’en Safont i que el desembre en la festa de Nadal esclataren roses en els rosers, tal ment com si fossin els mesos d’abril i maig. S’explicava també com en l’hort de n’Antoni Bofill, del Raval, i també en altres horts del poble, apareixen també violes boscanes en alguns indrets.