La Torre de Sant Sebastià de la Guarda (s. XV).
La torre de guaita de Sant Sebastià domina una àmplia panoràmica del mar de Palafrugell i del seu terme interior, el lloc ideal per situar una torre amb la funció de vigilància i poder seguir la navegació de galeres i llenys pirates i corsaris i des d’on enviar immediatament un avís de perill a la Torre dels Moros, el lloc visible més proper al castell de Palafrugell.
La Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda està actualment classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i s’inclou en el pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi.
La primera noticia que fa menció d’aquest indret la
trobem el 13 de setembre de 1441 en una resposta de la cúria de Girona al prior de Santa Anna de Barcelona, senyor del castell de Palafrugell, segons la qual s’accedeix a la seva sol·licitud de bastir una ermita dedicada al patró Sant Sebastià en una torre prop del mar entre els ports de “Loffra” i “Cala d’Argent”, llocs on els vaixells agarens han fet molts captius.
L’any següent amb data de 28 de gener, la reina Maria d’Aragó, muller del rei Magnànim, concedeix llicència per a captar almoines i que aquestes siguin destinades a la construcció d’una torre ermita dedicada al sant patró Sebastià. L’encàrrec i a l’hora promotor de la captació recau en la figura de qui serà el primer ermità resident a la torre de Sant Sebastià, en Jaume Corbera. Uns anys més tard el 1452, fou també el promotor de la construcció de l’ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols. Mentrestant els corsaris genovesos conquereixen les Medes i allà estableixen la seva base d’operacions.
Tres anys més tard, el dia 21 de febrer de 1445, és el prior de Santa Anna qui concedeix la seva llicència per edificar la torre. La campanya de recaptació de diners continua.
L’any 1453 l’administració de la capella i torre de Sant Sebastià ja està en disposició de poder comprar els terrenys on edificar i amb data de 14 de febrer compra quatre vessanes de terreny a la muntanya de Sa Guàrdia a un propietari veí d’El Bruguerol, Jaume Morella. El dia 3 d’agost de 1461 el vicari general atorga llicència en Jaume Corbera de poder-se enterrar al paviment de l’ermita.
La llicència per a la captació d’almoines destinades a l’ermita continua renovant-se any rere any almenys fins el 1479, moment en el que creiem que les obres ja estarien molt avençades, sinó enllestides.
La torre de guaita es va edificar a la part més enlairada de la muntanya, a 175 msnm ben a prop de l’altíssim cingle conegut pel nom de “Salt de Romaboira”, a sobre d’un aflorament natural de roca. La planta de la primitiva torre-capella, construïda en un estil d’arquitectura popular, és de forma rectangular amb el costat de llevant arrodonit. A les cantonades rectilínies són visibles els carreus de granit ben escairats. A la façana de ponent la torre te adossada l’ermita d’època barroca que en ser més baixa deixa veure pel seu damunt una part de la torre amb un matacà que protegiria el primitiu accés a la capella situada dins la torre. Al damunt de tot de la torre es pot veure l’espadanya amb una campana. A tot el voltant de la coronació de la torre es poden veure uns merlets rectangulars que tenen entremig les obertures d’unes espitlleres.
L’interior de la torre està dividit en dos pisos amb voltes apuntades que serveixen per recolzar el nivell dels replans.
La Torre dels Moros o les Torretes (s. XVI-XVII).
La Torre dels Moros o de Les Torretes, actualment en estat ruïnós, és una construcció cilíndrica situada dalt d’un puig a 89 msnm al nord-oest de l’antic castell de Palafrugell. L’edificació té una planta que fa cinc metres de diàmetre i s’assenta sobre un tossal de roca.
En el seu millor moment la Torre dels Moros va ser una important talaia de comunicació entre el castell de Palafrugell i la torre de Sant Sebastià. Mantenint també una perfecta
comunicació visual amb el castell de Begur i les poblacions de Llofriu, Mont-ràs, Esclanyà i Regencós.
En l’actualitat es conserven només dues plantes de la torre, recolzades sobre volta de pedra arrebossada, però originalment podia haver arribat a tenir una alçada molt superior. A la torre original se li va afegir posteriorment en una època indeterminada una construcció en pedra de planta rectangular.Hom pensa que la data de construcció s’ha de situar entre els segles XVI i XVII.
La torre de guaita de Sant Sebastià domina una àmplia panoràmica del mar de Palafrugell i del seu terme interior, el lloc ideal per situar una torre amb la funció de vigilància i poder seguir la navegació de galeres i llenys pirates i corsaris i des d’on enviar immediatament un avís de perill a la Torre dels Moros, el lloc visible més proper al castell de Palafrugell.
La Torre de Guaita de Sant Sebastià de la Guarda està actualment classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i s’inclou en el pla especial de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi.
La primera noticia que fa menció d’aquest indret la
trobem el 13 de setembre de 1441 en una resposta de la cúria de Girona al prior de Santa Anna de Barcelona, senyor del castell de Palafrugell, segons la qual s’accedeix a la seva sol·licitud de bastir una ermita dedicada al patró Sant Sebastià en una torre prop del mar entre els ports de “Loffra” i “Cala d’Argent”, llocs on els vaixells agarens han fet molts captius.L’any següent amb data de 28 de gener, la reina Maria d’Aragó, muller del rei Magnànim, concedeix llicència per a captar almoines i que aquestes siguin destinades a la construcció d’una torre ermita dedicada al sant patró Sebastià. L’encàrrec i a l’hora promotor de la captació recau en la figura de qui serà el primer ermità resident a la torre de Sant Sebastià, en Jaume Corbera. Uns anys més tard el 1452, fou també el promotor de la construcció de l’ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols. Mentrestant els corsaris genovesos conquereixen les Medes i allà estableixen la seva base d’operacions.
Tres anys més tard, el dia 21 de febrer de 1445, és el prior de Santa Anna qui concedeix la seva llicència per edificar la torre. La campanya de recaptació de diners continua.
L’any 1453 l’administració de la capella i torre de Sant Sebastià ja està en disposició de poder comprar els terrenys on edificar i amb data de 14 de febrer compra quatre vessanes de terreny a la muntanya de Sa Guàrdia a un propietari veí d’El Bruguerol, Jaume Morella. El dia 3 d’agost de 1461 el vicari general atorga llicència en Jaume Corbera de poder-se enterrar al paviment de l’ermita.La llicència per a la captació d’almoines destinades a l’ermita continua renovant-se any rere any almenys fins el 1479, moment en el que creiem que les obres ja estarien molt avençades, sinó enllestides.
La torre de guaita es va edificar a la part més enlairada de la muntanya, a 175 msnm ben a prop de l’altíssim cingle conegut pel nom de “Salt de Romaboira”, a sobre d’un aflorament natural de roca. La planta de la primitiva torre-capella, construïda en un estil d’arquitectura popular, és de forma rectangular amb el costat de llevant arrodonit. A les cantonades rectilínies són visibles els carreus de granit ben escairats. A la façana de ponent la torre te adossada l’ermita d’època barroca que en ser més baixa deixa veure pel seu damunt una part de la torre amb un matacà que protegiria el primitiu accés a la capella situada dins la torre. Al damunt de tot de la torre es pot veure l’espadanya amb una campana. A tot el voltant de la coronació de la torre es poden veure uns merlets rectangulars que tenen entremig les obertures d’unes espitlleres.
L’interior de la torre està dividit en dos pisos amb voltes apuntades que serveixen per recolzar el nivell dels replans.
La Torre dels Moros o les Torretes (s. XVI-XVII).
La Torre dels Moros o de Les Torretes, actualment en estat ruïnós, és una construcció cilíndrica situada dalt d’un puig a 89 msnm al nord-oest de l’antic castell de Palafrugell. L’edificació té una planta que fa cinc metres de diàmetre i s’assenta sobre un tossal de roca.
En el seu millor moment la Torre dels Moros va ser una important talaia de comunicació entre el castell de Palafrugell i la torre de Sant Sebastià. Mantenint també una perfecta
comunicació visual amb el castell de Begur i les poblacions de Llofriu, Mont-ràs, Esclanyà i Regencós.En l’actualitat es conserven només dues plantes de la torre, recolzades sobre volta de pedra arrebossada, però originalment podia haver arribat a tenir una alçada molt superior. A la torre original se li va afegir posteriorment en una època indeterminada una construcció en pedra de planta rectangular.Hom pensa que la data de construcció s’ha de situar entre els segles XVI i XVII.
Comentaris