La masia de Can Boera es troba actualment dins els casc urbà de Palafrugell, encara que originalment aquest indret formava part del veïnat del Vilar, una agrupació de masos separat del recinte de la vila, en aquells moments encerclada per la muralla medieval. La primera noticia que es te de la nissaga familiar dels Boera figura al fogatge de Palafrugell de 1497, tot i que els actuals descendents conserven a l'arxiu familiar documents que es remunten al segle XIV.L'antiga masia, orientada a migdia, estava fortificada amb una torre de defensa de planta rectangular, que s'havia construït en estil popular i estava adossada a la banda de ponent de la casa, al seu davant disposava d'un ampli espai obert on es situava la era. Pel darrera de la casa, al costat nord, transcorria l'antic camí del Vilar.
Va ser al segle XVIII, durant el creixement urbà del barri de la Font que el veïnat del Vilar va quedar pràcticament integrats al nucli urbà. La casa actual, en la que figura a la llinda de la porta la data de 1746, està organitzada en dues plantes i coberta amb una teulada que es trenca també a dues aigües. Les obertures principals de l'edifici estan emmarcats per carreus de pedra monolítica i a les finestres uns ampits de pedra treballats mostren elaborades motllures. La torre de defensa, que sobresurt pel damunt de l'edifici principal, està rematada per una terrassa amb una corsera de pedra granítica perfectament conservat en tres dels seus costats, al mur de ponent, malgrat el deteriorament de la defensa, encara es poden veure les mènsules on es recolzava el matacà. La torre també posseeix espitlleres rectangulars, apaïsades i un finestral amb relleu ornamental obert al mur de migdia. Al seu interior es conserven algunes de les voltes d'obra originals.La Torre de Vila-seca (s. XVI-XVII)
La torre de Vila-seca que actualment resta aïllada, formava part d'una masia ja desapareguda i està classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, inclosa en el pla de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi de Palafrugell.El veïnat de Vila-seca, d'origen romà, es troba a llevant de la vila, en l'actualitat pràcticament ajuntat al nucli urbà de la vila amb la que es comunicava a través de l'antic camí de Tamariu i a sobre del qual s'anà formant el carrer de la Tarongeta.La torre de defensa és construïda en l'estil popular propi de la comarca i te una planta circular amb la base dels murs lleugerament atalussada, en l'actualitat es conserven fins a una alçada d'uns vuit metres. El coronament original de la torre ha desaparegut, i ha estat substituït en data indeterminada per una teulada a dues aigües que es troba en estat ruïnós. A l'interior té dues plantes. S'ha conservat la volta semiesfèrica de la planta inferior, mentre que de la volta de la planta superior només en queden restes. A ponent hi ha una porta elevada, a migdia dues finestres petites i a tot el voltant, espitlleres quadrades i rectangulars, a dos nivells. El mur és de molt gruix, amb aparell de pedres sense treballar i argamassa; les obertures són emmarcades amb pedres ben escairades. Al sud-est és visible l'empremta d'una coberta a doble vessant d'una edificació desapareguda, que s'adossava a la torre. Actualment no té cap ús ni tampoc no es pot visitar.
La Torre de Can Vilà (s. XVI-XVII)
Situada prop del camí d'Ermedàs la torre de defensa de Can Vilà és una construcció separada de les dues masies de Can Vilà i Can Ferrer que formen conjunt i tenen les seves façanes principals orientades a migdia i al davant de les quals hi ha l'espai de l'antiga era i els horts. Can Vilà és un mas de dues plantes d'alçada amb un cos rectangular organitzat constructivament sobre tres 
crugies. La coberta dividida en dues aigües aixopluga les golfes en l'espai disponible sota el pendent de la teulada.Al portal principal, que ocupa una posició central en la façana, sobre la llinda, figura la data de 1710, data que es repeteix també a la llinda de la finestra central del pis, i fa referència a la important reforma que es realitzà en aquella data. La torre que els serví de defensa és de planta circular i està construïda en estil popular amb pedra rogenca borda, sense treballar, lligada amb morter que procedia de la pedrera propera a Santa Margarida. La torre està situada al costat sud-oest i comunicada, amb primer pis del mas de Can Vilà, mitjançant un pont d'arc rebaixat de moderna construcció que reprodueix la situació de l'original ja desaparegut. Les obertures s'emmarquen entre llindes confeccionades amb carreus granítics ben treballats i escairats i als ampits de les finestres s'aprecien els acabats emmotllurats.A la seva part nord la torre te un matacà amb espitllera cobert amb teulada i recolzada sobre tres mènsules que defensava la vertical del pont d'accés, a la resta del mur s'aprecien altres espitlleres rectangulars, un parell de finestres que hi han a la torre també estan dotades de petites espitlleres defensives sota l'ampit. A la part superior encara la coronen les restes d'algun merlet esglaonat. A la torre es conserven les voltes semiesfèriques dels nivells interiors.La torre està classificada com a Bé Cultural d'Interès Nacional, inclosa en el pla de protecció i intervenció en el patrimoni històric del municipi de Palafrugell.
La Torre de Can Borull o Castell de Santa Margarida (s. XVI)
El castell de Santa Margarida, centre neuràlgic de l'antic veïnat de Vilarnau, està situat a peus del camí vell de Calella, a un quilòmetre al migdia de Palafrugell construït al damunt d'un petit turó que l'eleva de la rica plana agrícola circumdant. La nissaga familiar dels Borrull eren remenses redimits dels mals usos feudals imposats als pagesos des de mitjans segle XI. És aquesta una antiga i gran masia fortificada, obrada en un estil renaixentista popular, amb materials de la pedrera de Santa Margarida del mateix color rogenc que ja veiem a la torre de Can Vilà. L'edifici, de dues plantes, te una coberta de doble vessant i aixopluga les golfes sota la teulada. El recinte principal està encerclat per un mur perimetral defensiu. Con és característic en els habitatges de la pagesia la seva façana principal està orientada a migdia. En la part més elevada de l'angle sud-oest hi ha una garita cilíndrica construïda amb maons ceràmics i coberta cònica, amb petites finestres i espitlleres.En l'angle sud-est del casalot hi ha adossada actualment una torre de planta quadrada que originalment estava separada de l'edifici principal i es comunicaven a través d'un pont, durant les reformes dutes a terme en èpoques posteriors l'espai vuit que els separava s'edificà sense pretendre amagar el cos de la unió.La torre està coronada amb merlets i en la cara de ponent es pot veure el matacà que antigament defensava la vertical del pont que li servia d'accés des de la casa. En èpoques recents, probablement al segle XIX, es va s'aixecat una altra torre en l'angle nord-est de l'edifici i s'edificà l'espai entre ambdues torres.Actualment pertanyen a aquesta casa pairal també les masies veïnes de Can Codina i Mas Espanyol.
La Torre del Mas Espanyol (s. XVII)
A molt poca distància a migdia de Can Borrull hi ha el Mas Espanyol o Torre de Santa Margarida, la masia és un edifici de dues plantes i tres crugies, construït al segle XVII que te els pendents de la coberta a dues aigües amb els pendents sobre les façanes principals i l'espai destinat a era al seu davant. La torre de defensa és de planta circular, construïda amb el pedruscall bord i rogenc característic de Santa Margarida, està coronada al seu capdamunt amb merlets de dimensions considerables que allotgen al centre de cada un d'ells una petita espitllera rectangular.La torre, exempta i situada a l'angle sud-oest, es comunica amb l'edifici del Mas Espanyol amb un pont a nivell del primer pis, en la seva vertical hi ha un matacà de maó ceràmic recolzat sobre mènsules de pedra granítica que defensava l'accés de la torre. Va ser construïda segons l'estil popular de la comarca, i al seu interior es conserven tres voltes semiesfèriques.
Comentaris