Passa al contingut principal

Un palafrugellenc timat a Barcelona

Aquesta noticia fou publicada al diari de La Vanguardia el dia 16 d'octubre de 1889:


A un vecino de Palafrugell (Gerona) le dieron un timo en la mañana de ayer. Hallábase en el muelle, cuando se la acercaron dos desconocidos entablando conversación con él. A los pocos momentos le propusieron un negocio, haciéndole ver la conveniencia para entenderse, de marchar hacia la carretera de Montjuich. Aceptó aquel la proposición y los tres se dirigieron al citado punto. Debajo ya del tiro de palomas situado en Montjuich, los timadores enseñaron á su víctima una cartera con diferentes billetes de Banco.
Propusiéronle que les entregara el dinero que llevara encima para realizar el negocio, y el candido forastero así lo hizo, aflojando 34 duros, un reloj de plata y un billete de la lotería de Navidad con el número 30.018. Entonces uno de los timadores le dijo que se le había perdido la cartera y le propuso que fuera á buscarla.
Así lo hizo, pero cuando después de haber recorrido en vano el trozo de carretera que habían andado, volvió al lugar en que dejara a sus dos amigos, según él los creyó, se encontró con que éstos no estaban alla y que había sido desplumada bonitamente.

Dio parte á la autoridad; pero hasta la fecha inútilmente, pues no han sido detenidos los cacos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes