Salta al contingut principal

Un palafrugellenc timat a Barcelona

Aquesta noticia fou publicada al diari de La Vanguardia el dia 16 d'octubre de 1889:


A un vecino de Palafrugell (Gerona) le dieron un timo en la mañana de ayer. Hallábase en el muelle, cuando se la acercaron dos desconocidos entablando conversación con él. A los pocos momentos le propusieron un negocio, haciéndole ver la conveniencia para entenderse, de marchar hacia la carretera de Montjuich. Aceptó aquel la proposición y los tres se dirigieron al citado punto. Debajo ya del tiro de palomas situado en Montjuich, los timadores enseñaron á su víctima una cartera con diferentes billetes de Banco.
Propusiéronle que les entregara el dinero que llevara encima para realizar el negocio, y el candido forastero así lo hizo, aflojando 34 duros, un reloj de plata y un billete de la lotería de Navidad con el número 30.018. Entonces uno de los timadores le dijo que se le había perdido la cartera y le propuso que fuera á buscarla.
Así lo hizo, pero cuando después de haber recorrido en vano el trozo de carretera que habían andado, volvió al lugar en que dejara a sus dos amigos, según él los creyó, se encontró con que éstos no estaban alla y que había sido desplumada bonitamente.

Dio parte á la autoridad; pero hasta la fecha inútilmente, pues no han sido detenidos los cacos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LA TORRE DE CALELLA

La diada de Sant Jordi de 1597, dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones. Aquelles ràtzies que evidenciaven la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro), mosquets, arc...