El Sector Sud, un nucli urbà agrupat. El cor de la vila
Aquest sector del poble es troba situat a la zona sud de l’església actual, dins el sector que hom atribueix correspondria al nucli original del primitiu Palaz Frugell, i que ja es trobava encerclat per un recinte fortificat. L’entramat urbà que resulta d’aquesta tipologia de formació urbana correspon a l’aparició de petites illes de cases edificades de forma molt desigual amb el resultat d’un traçat de carrers força irregulars i estrets. Aquesta formació urbanística es la pròpia dels nuclis establerts en indrets aturonats, on la superfície de sòl ocupada és estrictament la necessària, i en la què el nucli habitat s’ha protegit amb muralles.
Els carrers segueixen alineacions en que domina l’orientació est-oest, disposició que ve determinada per l’arrenglerament de les parets mitgeres perpendiculars al carrer, configuració que permet mantenir les façanes exposades a migdia on troben les condicions més favorables per l’habitabilitat. Aquests carrers estan ben protegits dels vents del nord i tenen delimitats els seus extrems, en sentit perpendicular, per dos carrers que fan de col·lectors, inevitablement exposats a encanalar els vents septentrionals. És en una d’aquestes darreres vies, el carrer Major, que està situat a la banda de ponent, era on es trobaven els dos portals del recinte, fet pel qual esdevingué el carrer principal. Importància tradicional que ha mantingut i conservant a través del temps en conservar el seu nom, fins arribar el dia d’avui.
Creiem que aquest primitiu recinte, un cop estava plenament consolidat, ocuparia una superfície aproximada d’uns 5.000 m2, i tindria un perímetre de muralla d’uns 250 m. El tancat nord estaria situat a l’alçada de l’església, i els límits que completaven la resta del clos situats sensiblement on apareixen encara avui dia; a llevant seguia el traçat del carrer de Pi i Margall, i a migdia i ponent el carrer de Cavallers. El nombre de focs que hi hauria intramurs d’aquest recinte, estaria comprés entre 90 i 95 cases, i la població que s’hi aplegava voltaria una xifra compresa entre 350 i 400 persones. Al territori del municipi la densitat de poblament estaria al voltant d’una ocupació aproximada de 4 a 6 focs per Km.
Els edificis d’aquest poble medieval, en la majoria, cases unifamiliars de planta baixa i un pis; moltes d’elles afegiren un segon pis, degut a l’aprofitament exhaustiu de l’espai intramurs que s’hagué de fer al llarg del temps. En la parcel·lació d’aquest sector la forma dominant tendeix cap a la propietat regular de planta lleugerament rectangular i de petites dimensions, disposant la gran majoria d’elles una eixida o pati al darrera.
L’església romànica, de dimensions molt més petites de les que ara te l’actual temple, estava situada en el mateix indret però hauríem de buscar la seva entrada principal pel costat de migdia, davant del qual, avui desapareguts, hi hauria un espai acotat i un carrer des del qual s’accediria a l’interior del temple.
La zona nord, un nucli urbà aglomerat
D’aquest sector del nucli urbà, situat a la banda nord de l’església, la parcel·lació que ens ha arribat es mostra molt fragmentada i desordenada en forma de concentracions bigarrades d’un gran nombre d’unitats de planta petita, edificades a molta alçada, que es formarien originàriament adossades al llenç de la muralla. Aquestes unitats urbanes formarien part del que anomenem primer eixample, i que correspondria a una lenta però continuada urbanització i ocupació d’espais buits intramurs del recinte. Aquests espais no edificats que es remuntaven a temps anteriors del recinte eren l'evolució dels patis, closos i corrals de les construccions que s'estenien sobre del traçat d'antics vials, anteriors a l'edificació del recinte emmurallat.
El “barri” s’articulava a través d’un eix nord – sud, l’actual carrer Verge Maria, que era la prolongació del carrer Major, al final del qual s’hi trobava el Portal Nord, i una de les set torres del castell. Els seus límits, molt ben definits, quedaria constituït al sud, i dins la vila, per la plaça de l’església i en carrer del Mercat, i des d’aquests, tancat antigament pel perímetre de muralles que l’envoltava, i actualment ja constituïdes en rondes, pels carrers de Pi i Margall a l’est, i el dels Valls i Cavallers al nord i oest respectivament.
El carrer Verge Maria, encara hi ha persones que ho recorden, dividia la barriada en dues zones. La situada a ponent, molt entera encara, pot mostrar parts de la seva trajectòria urbanística en una amalgama d’estils constructius, d’èpoques diverses, disseminats per tot arreu. Una androna transversal, l’actual carrer de Giralt i Subirós, permetia accedir a les cases interiors, que en aquest sector estarien habitades per pobladors de diversa condició social, mentre que el sector sud de l’església, més antic i tradicional, el formaven residents estables, constituït pels notables i descendents d’antigues famílies locals.
L’agrupació està forma per una sola illa de cases, amb una delimitació perimetral, en què les dues alineacions exteriors, les corresponents a les rondes, es veuen traçades a cordill i el perímetre interior, on les façanes no segueixen cap tipus d’alineació programada mostren un front d’edificació irregular “tipus geoda”, molt desigual i esglaonat. Aquestes discontinuïtats son el resultat visible de les afectacions que la construcció de l’església ocasionà amb demolicions selectives que no obeïen a cap projecció urbanística prèvia, sinó que era el resultat d’un seguit de decisions intuïtives que anaven resolen la situació en funció de l’ocupació en l’avanç de les obres de l’església parroquial, i en segles posteriors amb la intenció de guanyar l’espai de la plaça davant el temple.
De la zona edificada que hi havia a l’est del carrer Verge Maria, avui molt transformada i quasi desapareguda, resta només una petita illa de cases al nord de l’aparcament. Anys enrere, abans que dominés aquesta gran indefinició d’espais entre mercats i aparcament, de dubtosos resultats urbanístics, s’apinyaven edificis modests amb carrers estrets i tortuosos i equipaments urbans de propietat municipal i eclesiàstica, (carrer de Maria Riera, i altres, tots ja desapareguts).
Les alçades de les cases en aquest sector són sensiblement més altes que les que s’aixequen al sud. Predomina l’habitatge unifamiliar construït seguint el mòdul de planta baixa i dos pisos.
Comentaris