Li direm Escorxador Vell, aquell primer establiment on es sacrificaven els animals destinats a les carnisseries de la Vila que estaven sotmesos a la fiscalitat municipal, per diferenciar-lo del segon, del que direm l'Antic i de l'actual que és el Nou.
Aquell primer edifici estava situat en un lloc cèntric, al rovell d'ou de "Dins la Vila", a tocar de la muralla, a mitja alçada del que ara és carrer de Pi i Margall. L'immoble no havia estat construït per aquell destí i no reunia les condicions adients, ni tant sols tenia aigua corrent, però havia fet el servei mentre la producció local de carn fou raonablement petita.
Amb el pas del temps i l'oblit en que el tenien sotmès les diferents administracions municipals es convertí en una veritable ruïna que feia improrrogable el seu trasllat.
Les dimensions que tenia aquell establiment eren de 2,60 metres d'ample per 13 metres de llargària, amb una gran obertura sense finestral, enlairada i centrada sobre la nau a la banda de tramuntana. Cap a finals del 1882 es sacrificaven una mitjana de 30 animals diaris, havent de complir posteriorment allà mateix el procés d'esquarterament, neteja de les peces i inspecció veterinària. Això era del tot impossible.
No essent capaç l'edifici d'aixoplugar aquesta sèrie de processos, els carnissers es veieren obligats a traslladar algunes de taules de sacrifici a la contigua plaça del Cementiri Vell i realitzar davant dels vilatans que passessin en aquell moment la cruenta feinada diària, això passà sobre tot amb la de les bèsties de llana ja que els sacrificis dels porcs es realitzava des d'antic en aquell espai públic, en el que s'havien habilitat al terra els corresponents recs i forats per fer les basses de recollida.
Com podeu comprendre era el veïnat qui patia les molèsties d'aquell tragí, les mals olors i l'amenaça constant de la seva salut, i més si tenim en compte que el bestiar diari destinat al sacrifici, per no disposar-se d'espai pels estables, havia de romandre hores senceres a la plaça que ja formava tàcitament part de l'escorxador municipal.
Convençuda finalment la Corporació Municipal que aquell establiment no podia continuar existint al centre del poble inicià el procés de construir-ne l'Escorxador Antic a les afores, i tria per fer-lo uns terrenys del Molí de vent, propietat d'en Pere Geli i Mascort, que aquest posseïa a peus de la carretera de Torroella, prop de l'estació del tramvia. Les obres s'iniciaren durant l'estiu del 1883; però aquestes no arribaren més enllà de l'obertura dels fonaments, forats que romandrien sense omplir durant uns quants mesos de la tardor i hivern d'aquell any.
L'edifici que s'acabà construint tenia una gran sala de 25 metres de llarg per 9 metres d'amplada, i posseïa dos coberts annexes de 8 per 8 metres el primer i l'altre de 25 metres de llarg per 4 metres d'ample.
No havien acabat de passar dues dècades de la seva inauguració quan el deteriorament d'aquella nova construcció feu necessari que es realitzessin obres de reforma l'any 1902, quan ja era evident el que calia era l'enderrocament de l'edifici.
A contracor, però obligat per les circumstàncies, l'Ajuntament decideix a principis de 1908, construir un nou escorxador per l'estat deplorable en que es troba l'Antic. Els bancs de matar son pràcticament inservibles i els ternals per a enlairar les bèsties sacrificades estan malmesos i inservibles. Les sales estan brutes i tot l'edifici respira un descuit tant gran de neteja que el seu aspecte és verdaderament fastigós.
El mes de maig d'aquell mateix any es redacta el Plec de Condicions Econòmiques per a la construcció del nou, i el projecte se li encarrega a l'arquitecte municipal Isidre Bosch i Bataller.
Alguna de les clàusules del mencionat Plec causa un cert desconcert entre la població quan llegeix la que fa menció de l'ús de la calç, anunciant-se en el document que aquesta ha d'ésser hidràulica, ben polvoritzada i procedir de Girona, de manera que qui es quedi amb les obres forçosament ha de comprar la calç a Girona. Jocosament es comenta a la Vila que perquè no hi posaven directament el nom a qui ha de comprar-se.
A finals d'agost del 1908 les obres s'adjudiquen, mitjançant subhasta pública als constructors Ferrer i Carré, de la Vila, per valor de 38.000 pessetes, amb una clàusula de revisió, en que es diu que, un cop acabades les obres, aquestes seran peritades i es pagaran pel valor que realment tinguin.
A finals de novembre de 1909 les obres de l'Escorxador Nou arriben al seu fi, i en elles no s'ha estalviat res per dotar-lo de totes les comoditats que havia de tenir un establiment com aquell, per l'estètica, distribució i pulcritud en la construcció.
L'edifici fou inaugurat el divendres 10 de juny de 1910, i n'era conserge del mateix en Narcís Plaja i Rius, amb un sou anual de 1.000 pessetes. Amb motiu de la inauguració l'Ajuntament de la Vila feu repartir bons d'un pa de sis lliures i una pesseta d'espècies entre els pobres de la Vila.
El 22 de març de 1910 l'Ajuntament adjudicà en subhasta pública l'Escorxador Antic a Ildefons Capella pel preu de 7.111 pessetes.
BibliografiaHemeroteca AMP.
Comentaris