Quan l'any 1386 s'aturaren les obres de l'església de Sant Feliu de Girona, tot just es completava la segona volta del campanar i, en assolir aquell nivell, la torre amb prou feines igualava en alçada la coberta de la nau.
Joan de Belljoch no va poder finalitzar l'encàrrec, sembla ser que una errada comesa a les obres que dirigia a la catedral de Girona el van obligar a desaparèixer de la ciutat, i el 1540 la continuació de l'obra li fou encarregada a Enric Gelabert, qui treballà fins l'any 1551, sense arribar tampoc a completar la finalització del campanar.
No es te cap més noticia de la realització de treballs al campanar de Sant Feliu fins l'any 1571, en que apareix citat el mestre Pere Boris dirigint tot un seguit de picapedrers que coincidiria en el temps amb la data de la darrera clau de volta del campanar de l'església de Sant Feliu.
El dia 15 de juny de 1578 els obrers i parroquians de Fornells de la Selva signen un contracte de reforma de l'església de Sant Cugat amb els picapedrers de Girona Pere Busquets i Pere Boris. El preu estipulat que haurien de cobrar els mestres d'obres ascendia a la quantitat de 1500 lliures. La darrera data en que figura Pere Boris en els registres de pagament de l'obra de l'església és de data 8 de març de 1582.
El 19 de juny de 1588 Joan Ballia, sagristà i els obrers de l'església de Palafrugell fan concòrdia amb Baldiri Simon i Antoni Llogaia Prats per a proporcionar a Pere Boris, mestre d'obres i picapedrer, la pedra per a la construcció de la nova església, per un preu total de 182 lliures.
La darrera data en que es té constància de les obres que realitza el mestre Boris a l'església de Sant Martí és de data 8 de juny de 1589, quan signa rebut a Joan Ballia, sagristà, i als obrers de l'obra nova, de 100 lliures i 10 sous, a part de les 300 lliures que són una paga en prorrata del preufet de les 1600 lliures en que s'ha estipulat el preu de la construcció total de l'església.
Pere Boris morí mentre treballava a Palafrugell el dia 28 de juny de 1590 i fou enterrat al cementiri d'intramurs del castell que hi havia adossat a l'església.
El mestre Jausí era d'origen francès, i dirigí la construcció de la nova església de Sant Martí, des de la desaparició del mestre Boris, a qui havia succeït en la direcció de les obres. Com a constructor era membre d'una llarga nissaga de seguidors i perpetuadors de l'ofici de picapedrers, amb els seus fills Joan Baptista i Jaume, el seu gendre Llàtzer Rafel Cisterna, casat amb la seva filla Margarida i el seu net Llàtzer Jausí, fill de Joan Baptista.
Les obres de Sant Martí es continuen executant sota la direcció del nou mestre i l'any 1594 s'acabà la capella de Santa Maria, situada al costat de l'actual sagristia.
El dia 4 de juliol de 1600 es celebrava capítol a l'església de Sant Feliu de Girona encapçalat per l'abat Benet de Cruïlles i els membres laics de l'Obra li presenten el projecte de construir la nova façana del temple, el capítol es va negar en un primer moment per les moltes despeses que aquella obra comportava.
Amb el temps, però, la proposta va anar calant entre els membres religiosos de Sant Feliu, fins que la comissió gestora de les obres va donar la seva autorització a realitzar-les.
La construcció definitiva de les obres es van planificar per a ser realitzades en dues fases. El 23 de gener de 1605 es va capitular la construcció del primer cos i fou encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jausí, per un preu estipulat en 1190 lliures i s'havia de realitzar amb pedra provinent de la pedrera de Pedret o de la de Montjuïc. La traça de la façana va ser obra del mestre Cisterna, consogre de Jausí.
El mestre de cases Felip Regí era d'origen francès, i intervenia en aquells moments en la construcció de l'església de Sant Marti Vell, on hi vivia aixoplugat al campanar. Posteriorment hi participaria en la construcció del segon cos de la façana de Sant Feliu (1610), en la construcció de la portalada i claustre de l'església de Sant Martí Sacosta de Girona (1618), i al pont dels Agullana, també a Girona (1631).
Joan Jausí havia realitzar les obres de la capella lateral de Nostra Senyora del Roser de l'església de Santa Eugènia de Vila-romà i participava en aquells moments en les obres de l'església de Sant Martí de Palafrugell. A la vila havia fixat la seva residència en una casa que es va fer construir al carrer de la Font, davant mateix de l'Hospital de pobres, on figura la inscripció IOANNES IAVZI, 1596.
Jausí acceptà l'encàrrec de l'obra de Sant Feliu de Girona, sense rescindir la direcció de les obres de Palafrugell, i de Sant Esteve de Mont-ras, en les que figura l'any 1606 com a mestre major.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra. Miguel Àngel Chamorro Trenado.
Reformes a l'església de Fornells de la Selva a finals del segle XVI. Josep Clarà i Resplandis.
Comentaris