Passa al contingut principal

ELS MESTRES D'OBRES DE SANT MARTÍ DE PALAFRUGELL. SEGLES XVI-XVII

Quan l'any 1386 s'aturaren les obres de l'església de Sant Feliu de Girona, tot just es completava la segona volta del campanar i, en assolir aquell nivell, la torre amb prou feines igualava en alçada la coberta de la nau.

Al segle XVI els obrers i parroquians de l'església van encarregar, era l'any 1532, la continuació de l'obra al que en aquells moments era mestre major de la Seu de Girona, el francès Joan De Belljoch, qui fou contractat amb l'encàrrec d'aixecar un campanar de set canes (onze metres), pel preu de 50 lliures barceloneses.

Joan de Belljoch no va poder finalitzar l'encàrrec, sembla ser que una errada comesa a les obres que dirigia a la catedral de Girona el van obligar a desaparèixer de la ciutat, i el 1540 la continuació de l'obra li fou encarregada a Enric Gelabert, qui treballà fins l'any 1551, sense arribar tampoc a completar la finalització del campanar.

No es te cap més noticia de la realització de treballs al campanar de Sant Feliu fins l'any 1571, en que apareix citat el mestre Pere Boris dirigint tot un seguit de picapedrers que coincidiria en el temps amb la data de la darrera clau de volta del campanar de l'església de Sant Feliu.

El dia 15 de juny de 1578 els obrers i parroquians de Fornells de la Selva signen un contracte de reforma de l'església de Sant Cugat amb els picapedrers de Girona Pere Busquets i Pere Boris. El preu estipulat que haurien de cobrar els mestres d'obres ascendia a la quantitat de 1500 lliures. La darrera data en que figura Pere Boris en els registres de pagament de l'obra de l'església és de data 8 de març de 1582.

Treballà posteriorment en la construcció de les esglésies de Sant Marti Vell i de Bordils. Església aquesta darrera que llueix a la façana un medalló on figura una inscripció confirmant l'autoria del mestre Boris.

El 19 de juny de 1588 Joan Ballia, sagristà i els obrers de l'església de Palafrugell fan concòrdia amb Baldiri Simon i Antoni Llogaia Prats per a proporcionar a Pere Boris, mestre d'obres i picapedrer, la pedra per a la construcció de la nova església, per un preu total de 182 lliures.

La darrera data en que es té constància de les obres que realitza el mestre Boris a l'església de Sant Martí és de data 8 de juny de 1589, quan signa rebut a Joan Ballia, sagristà, i als obrers de l'obra nova, de 100 lliures i 10 sous, a part de les 300 lliures que són una paga en prorrata del preufet de les 1600 lliures en que s'ha estipulat el preu de la construcció total de l'església.

Pere Boris morí mentre treballava a Palafrugell el dia 28 de juny de 1590 i fou enterrat al cementiri d'intramurs del castell que hi havia adossat a l'església.

És molt probable, malgrat no haver-se pogut documentar la successió, que el substituís aquell mateix any, el mestre Joan Jausí. La única referència documentada de que disposem, te data de 1596 i figura a la llinda de la que fou casa seva a la Vila i castell de Palafrugell.

El mestre Jausí era d'origen francès, i dirigí la construcció de la nova església de Sant Martí, des de la desaparició del mestre Boris, a qui havia succeït en la direcció de les obres. Com a constructor era membre d'una llarga nissaga de seguidors i perpetuadors de l'ofici de picapedrers, amb els seus fills Joan Baptista i Jaume, el seu gendre Llàtzer Rafel Cisterna, casat amb la seva filla Margarida i el seu net Llàtzer Jausí, fill de Joan Baptista.

Les obres de Sant Martí es continuen executant sota la direcció del nou mestre i l'any 1594 s'acabà la capella de Santa Maria, situada al costat de l'actual sagristia.

El dia 4 de juliol de 1600 es celebrava capítol a l'església de Sant Feliu de Girona encapçalat per l'abat Benet de Cruïlles i els membres laics de l'Obra li presenten el projecte de construir la nova façana del temple, el capítol es va negar en un primer moment per les moltes despeses que aquella obra comportava.

Amb el temps, però, la proposta va anar calant entre els membres religiosos de Sant Feliu, fins que la comissió gestora de les obres va donar la seva autorització a realitzar-les.

La construcció definitiva de les obres es van planificar per a ser realitzades en dues fases. El 23 de gener de 1605 es va capitular la construcció del primer cos i fou encarregada als picapedrers Felip Regí i Joan Jausí, per un preu estipulat en 1190 lliures i s'havia de realitzar amb pedra provinent de la pedrera de Pedret o de la de Montjuïc. La traça de la façana va ser obra del mestre Cisterna, consogre de Jausí.

El mestre de cases Felip Regí era d'origen francès, i intervenia en aquells moments en la construcció de l'església de Sant Marti Vell, on hi vivia aixoplugat al campanar. Posteriorment hi participaria en la construcció del segon cos de la façana de Sant Feliu (1610), en la construcció de la portalada i claustre de l'església de Sant Martí Sacosta de Girona (1618), i al pont dels Agullana, també a Girona (1631).

Joan Jausí havia realitzar les obres de la capella lateral de Nostra Senyora del Roser de l'església de Santa Eugènia de Vila-romà i participava en aquells moments en les obres de l'església de Sant Martí de Palafrugell. A la vila havia fixat la seva residència en una casa que es va fer construir al carrer de la Font, davant mateix de l'Hospital de pobres, on figura la inscripció IOANNES IAVZI, 1596.


Jausí acceptà l'encàrrec de l'obra de Sant Feliu de Girona, sense rescindir la direcció de les obres de Palafrugell, i de Sant Esteve de Mont-ras, en les que figura l'any 1606 com a mestre major.

L'any 1607, però, quan s'acaba el primer cos de la façana de Sant Feliu de Girona, per avinentesa amb els obrers de l'obra nova, Joan Jausí rebaixa una dobla els seus ingressos en deixar de treballar a l'obra de Palafrugell. Aquest mateix any, figura com a continuador de Jausí a l'església de Sant Martí, el nou mestre d'obres Pere Pujals, qui treballa al campanar fins l'any 1619, en que cobra 271 lliures per un pinaculum del campanar.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra. Miguel Àngel Chamorro Trenado.

Reformes a l'església de Fornells de la Selva a finals del segle XVI. Josep Clarà i Resplandis.

Artistes i artesans a Girona (Segles XVI-XVII): Una aproximació sociològica. Gemma Domènech Casadevall.

AGRAÏMENT
Anton Maria Masó, per la fotografia de l'església de Sant Feliu de Girona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...