Passa al contingut principal

EN XICU DE BLANES

El Llafranc de les darreries del XIX i primers anys del segle XX, fins el 1904 en que va morir, va estar associat inequívocament a un personatge entranyable que no tindria cabuda fora del seu temps, aquest home, franc i proper, formava part de l'escena i de la època del Llafranc autèntic, d'altres imitadors que posteriorment han mirat d'interpretar el seu paper, ho han fet com un reclam, per mantenir el caliu d'estiuejants poc exigents, oferint-los decorats d'estètica cinematogràfica d'un perfil cada cop més baix.
Aquest Home al qual ens referim es deia Francesc Plà, un mariner natural de la població de Blanes, al que es coneixia popularment per "Xicu de Blanes".
En Xicu de Blanes era conegut arreu, i no hi havia concurrent a Llafranc que no hagués escoltat alguna vegada les seves afables converses. El fornit mariner, que havans de passat una gran part de la seva vida navegant els mars i oceans a la marina mercant, serví a l'Armada Reial, s'establí a Calella, en busca de la tranquil·litat i estabilitat que volia dedicar per formar una família.
Quan els seus dos fills s'emanciparen treballant per compte propi, decidí de traslladar-se a Llafranc per instal·lar-se en una petita botiga de la badia, situada arran d'aigua a la banda de garbí. Les botigues sent deien de les petites cases dels mariners que tenien una cambra per dormir, no sempre separada, i la resta de l'espai ocupat per uns fogons i les arts de la pesca, peces d'amaiada, unes gambines, uns palangres, canyes, hams i altres enginys de pesca. A Llafranc en el volt de la platja hi havia cinc o sis de botigues com la d'en Xicu i eren ocupades els caps de setmana per colles de tapers que hi anaven a passar l'estona pescant i organitzant xefles.
En Xicu passejava per la platja com si fos seva, la vivia i animava durant les llargues temporades d'hivern i durant l'estiu departia entre la colònia d'estiuejants soliloquis i converses sobre la pesca i els records d'antigues campanyes de l'armada nacional.
L'amo de la platja era el vell mariner, pla i servicial, dedicat a la pesca, sempre de bon humor, i amb un somriure als llavis per tothom. Es feu tant estimat que es convertí en alcalde de Llafranc.
Tothom que estiuejava a Llafranc el descriuria de la mateixa manera, calça de pany color avellana, samarra blava i barretina vermella, fumant eternament la seva pipa de fang davant la porta de la blanca caseta o passejant per la platja mirant el temps, seré i sempre somrient.
Coneixedor de tota la història dels mars de Llafranc, sabia on es pescava la llagosta, on el lluç. I ens diria:

-Abans la pesca era més abundant, ara la dinamita ens malmet les cries. Això canvia cada dia. Però jo sempre el mateix, content, alegre i republicà.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
HEMEROTECA DIGITAL AMP
AGRAÏMENTS: AMP - (Arxiu Municipal de Palafrugell)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes