Passa al contingut principal

PLAÇA DE LA FONT

La Font monumental de 1883

A punt de finalitzar el mandat municipal del bienni 1881-1883, la Corporació de la Vila integrada per l'alcalde senyor Martí Noguer, que devia deixar del seu càrrec el darrer dia del mes de juny, va sorprendre tothom quan pocs dies abans del seu relleu anunciava la transformació urbanística de la Plaça de la Font. Iniciant-se les obres immediatament.

La tal plaça és un espai de forma irregular on desemboquen varius carrers, el de Caritat, el de La Font, Rabal Inferior i el carrer Ample. La intenció era convertir el lloc en un espai agradable i urbà al mig del qual es col•locaria una font monumental coronada per un fanal de grans dimensions que fos suficient per a enllumenar la plaça, tan freqüentada de gent com abandonada de conservació. Aquell fanal d'enllumenat a gas es deixaria encès tota la nit perquè servís de guia als vianants.

En aquell lloc ja existia una antiga i primitiva font, que donava nom a l'espai, es trobava situada a la paret de la part de ponent de la plaça, al costat de la cantonada amb el carrer de la Font. Fins no feia gaire temps, concretament fins el mes d'agost de 1882, en que fou inaugurada la Font Monumental de Plaça Nova, era la única font pública que hi havia per proveir la Vila d'aigua potable.

Aquella antiga font es passava inservible bona part de la temporada d'estiu a causa de la pertinaç sequera i al desviament que uns anys enrere, s'havia fet de la deu que l'alimentava. L'entorn, un lloc de pas gens acollidor, s'havia anat degradant mica en mica i deixat a la seva sort pels veïns i usuaris i completament abandonat pels serveis de manteniment municipals.

Es volia transformar aquell entorn i convertir-lo en un lloc agradable i amè, edemes d'útil pels veïns de la barriada. L'obra que es volia fer contemplava elevar la font mitjançant una base de carreus ajustats en filades que la mantindrien aïllada del paviment de la plaça per a evitar que les aigües, que tan abundants baixaven en època de pluges pel carrer Caritat, no la malmetessin, i es deixava a ambdós costats, espai suficient per facilitar la circulació de carruatges. Es projectà també la plantació de plataners a tot el voltant de la font; aquests però no arrelarien i finalment van ser arrencats.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...
1 comentari
Més informació