Passa al contingut principal

Els Molins de vent Aiguaders de Palafrugell (i II),

Els Molins de vent Aiguaders de Palafrugell (I), fou publicat el dia 7 de novembre de 2010.

Molí de l'Horta del Mig
MOLÍ DE L'HORTA DEL MIG

SITUACIÓ
Al Centre de Cultius Tramuntana, a l'Horta del Mig. Donació del Sr. Joaquim Casademont, estava situat a l'antiga Horta d'en Frigola, als Forns.

DESCRIPCIÓ
Molí sobre teulada, de ferro fos, i eix horitzontal curt, amb transmissió mitjançant excèntrica. L'eix efectua els girs subjectat entre dues brides metàl•liques i el capçal sobre un cèrcol de fricció. El rodet, d'uns 3,35 metres de diàmetre, és de quatre pales.
L'estat de conservació és força bo, amb coa de xapa i antena frontal. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb cadena i ganxo, sobre una de les pales.

MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una planxa de ferro horitzontal sobre la que gira i es subjecta amb dues brides metàl•liques l'eix horitzontal. L'eix fa rotar el disc de l'excèntrica que posseeix fins a tres forats on poder enganxar alternativament l'eix de transmissió vertical. Aquesta barra disposa d'un original sistema centrador per tal d'evitar que amb el vaivé de l'excèntrica colpeixi contra el tub de l'arbre, dins del qual discorre.

Detall del peu de l'arbre
El conjunt de les pales i el capçal de gir s'uneixen a l'arbre amb quatre barres de secció quadrada que es recolzen sobre el tronc de secció cilíndrica amb una brida superior i un disc de fricció a la part inferior.
L'amplia distancia que hi ha entre les dues unions dona una gran estabilitat i resistència al mecanisme de gir, capaç d'absorbir amb suficiència els esforços de la ventada. Un cop superada la connexió inferior, l'arbre inicia una ampliació de secció troncocònica baixant fins a l'ancoratge de la coberta amb una major superfície d'assentament, que realitza transformant-se la secció plena del tub en quatre potes pels alleugeriments practicats al canó del cilindre.
En aquest mateix anell, es subjecta la barra principal de la coa. Una barra de ferro transversal, en la mateixa unió, serveix de lligam als dos tensors, que estabilitzen la coa.

Detall del capçal i mecanismes del molí
Des de la posició de l'espectador a peu de camí no resulta visible la base de l'arbre i es desconeix el tipus d'ancoratge a la coberta de la torre.

LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro de 6x4 cel•les, lleugerament quadrangulars i braç, també de ferro, de secció quadrada. No s'aprecien a les pales els ganxos, ni cap altre element per a la subjecció de les veles.

LA COA
La coa del molí, de forma triangular, està unida al capçal de gir en dos punts, el superior a l'estructura quadribarrada de l'excèntrica, mentre que la unió inferior ho fa a la brida del disc de fricció inferior. Es fixa amb dues barnilles de ferro de secció rectangular creuades.

TENSORS I RIGIDITZADORS
Els tensors de l'enginy son els dos horitzontals de la coa, de secció rodona que uneixen el timó amb el mecanisme centrador de l'eix vertical i els quatre de l'antena a les pales.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció quadrada.

LA TORRE
El molí es recolza sobre teulada plana, accessible amb una escala d'obra, sense baranes ni cap altre protecció de les persones. Al costat mateix del molí hi ha el safareig.
 
Molí de l'Horta del Cap d'Amunt
MOLÍ DE L'HORTA DEL CAP D'AMUNT

SITUACIÓ
A l'Horta del Cap d'Amunt, al paratge de Feneia.

DESCRIPCIÓ
Molí sobre teulada, de ferro fos, i eix horitzontal curt, amb transmissió mitjançant excèntrica. L'eix efectua els girs subjectat entre dues brides metàl•liques i el capçal sobre un cèrcol de fricció. El rodet, d'uns 3,50 metres de diàmetre, és de quatre pales.
L'estat de conservació és força bo, faltant-li la coa. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb cadena i ganxo, sobre una de les pales.

MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una cartel•la de ferro, de secció en "T", sobre la que gira i es subjecta amb dues brides metàl•liques l'eix horitzontal. L'eix fa rotar el disc de l'excèntrica on s'enganxa la barnilla que mou l'eix de transmissió vertical. Aquesta barra vertical disposa d'un sistema centrador per tal d'evitar que amb el vaivé de l'excèntrica colpeixi contra el tub de l'arbre, dins del qual discorre.
El conjunt de les pales i el capçal de gir solidaris amb l'arbre paral•lel de secció en "T", s'uneixen a l'arbre principal amb dues brides, una superior i una altra inferior.

Detall del rodet del molí
La distancia que hi ha entre les dues unions és curta, aproximadament d'un mig metre, oferint la sensació de gran resistència, capaç per absorbir els esforços de la ventada. Un cop superada la connexió inferior, l'arbre inicia una ampliació de secció troncocònica, que es veu forçada quasi immediatament amb un encorbat del tub per eixamplar més ràpidament la base d'ancoratge a la coberta. Ancoratge que realitza transformant-se la secció plena del tub en quatre potes pels alleugeriments practicats al tubular del canó.
L'arbre està ancorat a una base d'obra aixecada sobre el nivell de la coberta.
A les dues brides de l'arbre adossat es subjecten també les dues barres de la coa.

LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles rectangulars de ferro de 6x5 cel•les lleugerament rectangulars. No s'aprecien a les pales els ganxos, ni cap altre element per a la subjecció de les veles.

LA COA
Falta aquest element.

TENSORS I RIGIDITZADORS
Falten els tensors de la coa, però encara hi son visibles els punts d'unió. Es mantenen els quatre tensors des de l'antena frontal a les pales.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció quadrada.

LA TORRE
El molí es recolza sobre teulada plana, no posseeix baranes ni cap altre protecció de persones.

Molí de Cal Virrei
MOLÍ DE CAL VIRREI

SITUACIÓ
A Cal Virrei, a la carretera de Tamariu, al paratge del Bruguerol.

DESCRIPCIÓ
Val a dir que el molí exposat a Cal Virrei no està situat en el seu emplaçament original, i la ubicació que ara ocupa és simplement escultòrica.
Molí sobre teulada, de ferro fos, i eix horitzontal curt, amb transmissió mitjançant excèntrica. L'eix efectua els girs subjectat entre dues brides metàl•liques i el capçal ho fa agafat per dues brides al tronc de l'arbre principal. El rodet, d'uns 3,00 metres de diàmetre, és de cinc pales.
L'estat de conservació és força bo, però li falten els elements de transmissió vertical. La coa, ha estat renovada. El molí manca de sistema d'immobilització.

MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una cartel•la de ferro, de secció en "T", sobre la que gira i es subjecta amb dues brides metàl•liques l'eix horitzontal. L'eix fa rotar el disc de l'excèntrica, l'únic element que resta del mecanisme de transmissió vertical.
El conjunt de les pales i el capçal de gir, solidaris amb l'arbre paral•lel de secció en "T", s'uneixen a l'arbre principal amb dues brides, una superior i una altra inferior.
La distancia que hi ha entre les dues unions és curta, aproximadament d'un mig metre, el conjunt ofereix una sensació de gran resistència, capaç per absorbir els esforços de la ventada. Tota la secció de l'arbre principal és troncocònica, la qual, un cop superada la connexió inferior, està reforçada amb quatre nervis en relleu que enforteixen notablement la base del tub fins l'ancoratge.

Detall de l'eix horitzontal del molí
L'arbre està ancorat a una base d'obra aixecada sobre el nivell de la coberta, per tal d'aconseguir alçada suficient pel gir de l'antenada.
A les dues brides de l'arbre adossat es subjecten les barres de la coa, faltant-li aquesta.

LES PALES
La singularitat d'aquest molí no només està en el nombre de pales que té, sinó edemes en el fet de que aquestes tenen una orientació lleugerament girada respecte al pla frontal, que confereix a l'enginy dos condicionats, el sentit horari del gir, i una menor superfície d'impuls eòlic que serveix per a reduir el nombre de revolucions de rotació.
Les pales consten d'un enreixat trapezoïdal de fornides barnilles rectangulars de ferro de 4x3 cel•les també de forma rectangular. No s'aprecien a les pales els ganxos, ni cap altre element per a la subjecció de les veles.

LA COA
La coa de l'enginy és nova per haver estat renovada.

TENSORS I RIGIDITZADORS
Falten tot tipus de tensors. Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció rectangular.

LA TORRE
El molí s'exhibeix sobre una construcció circular de pedra aplacada.
Molí del Mas Nou d'Esclanyà

MOLÍ DEL MAS NOU (ESCLANYÀ)

SITUACIÓ
Aquest molí està situat al paratge de les Rajoleries, al veïnat el Terme, prop de Palafrugell.

DESCRIPCIÓ
Molí sobre torre, de ferro fos, i eix horitzontal curt, aproximadament uns 25 cm, amb transmissió realitzada mitjançant excèntrica de petit diàmetre. L'eix està unit al capçal i efectua els girs subjecte per dues brides de ferro. El rodet de l'antenada fa uns 3,50 metres de diàmetre i consta de quatre pales.
L'estat de conservació és força precària, però no sembla que falti cap element del mecanisme. El molí s'immobilitza a l'arbre, amb cadena i ganxo, sobre una de les pales.
D'aquest exemplar podem dir que es tracta d'un molí de bones dimensions, amb bona capacitat de captació eòlica.
Cal fer notar en aquest sentit, que l'enginy es recolza al damunt d'una base d'obra formada per un dau sobreposat a la coberta, i una alçada d'uns 60 cm.

MECANISME
El capçal de gir del molí es compon d'una peça metàl•lica horitzontal en forma de raqueta, format per un braç sobre el que es subjecta l'eix horitzontal amb dues brides i el capçal en forma d'anella rodona l'ull de la qual té un diàmetre aproximadament d'uns 20 Cm, on es situa l'excèntrica i realitza el vaivé.
El capçal mòbil es recolza al tub de l'arbre a través de quatre espàrrecs de secció quadrada que s'uneixen amb brides a la secció tubular. L'excessiva llargària dels espàrrecs, i no havent-hi disposat rigiditzadors d'unió en tota la secció, s'ha convertit en un punt feble del mecanisme, que, incapaç de resistir-hi el pes de l'antenada i les tensions produïdes per la força del vent ha doblegat el conjunt de l'estructura.

Detall de la ròtula i barnilla centradora
Entre les quatre barres es despenja l'eix vertical de força llargària fins a convertir-se en forquilla i efectuar a través de la ròtula la correcció del vaivé de l'excèntrica en pur moviment vertical.
Per sota del cèrcol d'unió inferior, la secció tubular de l'arbre, es converteix en un octògon de secció variable que s'eixampla per a conformar la base d'ancoratge amb que s'uneix a la coberta.
El sistema de fixació del molí es realitza sobre una placa metàl•lica quadrada sòlidament encastada a una base piramidal d'obra construïda al capdamunt de la torre.

LES PALES
Aquestes consten d'un enreixat trapezoïdal de barnilles de ferro de 30 cel•les (6x5), de forma rectangular. El braç, també de ferro, està format per una barra de secció quadrada. No s'aprecien a les pales elements per a la subjecció de la vela. Una cadena des de la brida inferior de l'arbre manté immobilitzat el molí lligada a una de les pales.

Detall de la pala del molí

La coa, de la que només resta una petita secció allargassada, està fixada a la part superior dels espàrrecs, lleugerament per sota de la raqueta, i també a la brida inferior, amb barnilles de secció rectangular. La cadena de govern del molí, penja lliurement de l'extrem del penell.

TENSORS I RIGIDITZADORS
A l'enginy resta un dels dos tensors de la coa, és de secció rodona i unia l'extrem del timó, ara desenganxat, amb una de les barres verticals.
L'antena frontal disposa també de quatre tensors que subjecten l'extrem de les pales. La unió d'aquests tensors a les pales és rígid, mentre que la unió amb l'antena és de ganxo.
Els rigiditzadors de les pales se situen sobre els braços a tocar la base de l'enreixat de barnilles. Son de ferro i secció quadrada.

LA TORRE
El molí es recolza sobre una torre de secció quadrada amb teulada plana, i està protegida perimetralment per una lleugera barana. Una escala de mà facilita l'accés a l'enginy. Adossat a la torre hi ha el safareig.
Torre del molí de Can Rocas de Mont-ras, ara Can Sala

MOLÍ DE CAN SALA
Del molí de Can Sala es conserva únicament la torre, dalt de la qual s'emplaçava un molí aiguader. L'horta que regava l'aigua d'aquest molí, abans que el posseís Enric Sala, pertanyia al mas de Can Rocas, de Mont-ras, situat al peu del camí antic de Palamós a Torroella i molt a la vora de la riera a la que el mas donava nom i aportava l'aigua freàtica del subsòl.
La torre és de planta quadrada, 2,50 x 2,50 m, i d'uns quatre metres d'alçada, obrada amb diversos materials barrejats, ha perdut amb el pas del temps el revestiment de morter de calç original que recobria els murs. Adossat a la construcció, a la banda de ponent hi ha el safareig original, i en el costat de migdia conserva una escala de rajoles sobre volta, força original, que puja a la teulada plana on s'ubicava el molí.

Detalla de l'escala de coberta
No hi han restes visibles de cap protecció de les persones que accedien a la coberta.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
Els molins de vent. Adrià Bosch i Bou. Plecs Joves.
Arxiu Municipal-Ajuntament de Cassà de la Selva. Maig 2008, Núm. 19 - 2a. època.

AGRAÏMENTS:
Dolors Grau i Ferrando. Arxivera Municipal de Cassa de la Selva
AMCS - (Arxiu Municipal de Cassà de la Selva)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes