Passa al contingut principal

EL MOLÍ DE VENT, DE TALAIA DE GUAITA A URBS RESIDENCIAL

El puig del Molí de Vent és un petit turonet coronat per un replà a 90 metres sobre el nivell del mar situat a ponent de la població. Avui és poblat per una urbanització de tranquil•les residències unifamiliars que s'inicià durant la dècada dels seixanta i s'accelerà a les darreries del segle passat, però temps enrere constituí un esplèndid mirador de la vila i els seus encontorns. Oferia un dels paisatges més atractius des d'on hom podia visualitzar simultàniament el mar, el bosc i la plana.
Palafrugell vista des del puig del Molí de Vent
L'any 1875, immersos en la febre minera que dominà la població en busca de filons de barita que fossin aprofitables s'inspeccionà la muntanyeta i es practicaren algunes excavacions del terreny dalt del turó. Uns 40 metres a l'oest del cim es descobrí un filó de ferro magnètic de 70 cm de potència.

El puig, poblat d'alzina surera i espessa garriga, constituïa, juntament amb el de les Torretes, un enclavament privilegiat que fou aprofitat molt antigament per a edificar una torre de guaita de característiques semblants a les que es construïren a Calella i a la Torre dels Moros. Des de la seva talaia es dominava perfectament el corredor natural de l'Aubi i Coll de Morena, per on transcorria el camí vell de Palamós a Torroella, principal via terrestre del transit militar que es dirigia a la veïna població marinera.

Des d'allà es dominava de molt a prop el castell de Palafrugell, les muralles del qual es distingien perfectament a llevant de la torre que distava set-cents metres; A la mateixa distància es comunicava, en direcció NE, amb la torre de guaita de Les Torretes; en direcció SW, a cosa d'un quilòmetre, sense obstacles, el poble de Mont-ras; el doble de distància cap al sud la separava de Torre Simona, però amb les mateixes possibilitats de fàcil comunicació amb ella; més lluny, però igualment visible, es distingia la torre de Sant Sebastià.
Instantània de les obres d'execució del dipòsit municipal d'aigües (1927)
Les restes de l'antiga torre, els posteriors usos de la qual la convertiren en un pràctic molí de vent, restaren dalt del turó fins a la dècada dels anys vint del segle passat. Si el lloc de vents privilegiats, el fàcil accés i la proximitat a la vila convertiren en altre ús la torre que ja no es necessitava per a la vigilància, la seva mateixa ubicació fou la causa que provocà la desaparició definitiva de les restes de l'edificació, quan els regidors de Palafrugell decidiren ubicar allà un dipòsit d'aigua capaç d'emmagatzemar 600 m3 d'aigua de la xarxa municipal, provinents del pou que s'obrí a Ermedàs al Paratge de Les Carreres el 1926. Entre el dilluns i dimarts, dies 3 i 4 d'octubre de 1927, els treballadors d'Antoni Pla i Vilar, pare de l'escriptor Josep Pla, a qui s'havien adjudicat les obres del dipòsit, enderrocaren els murs i fonaments que restaven del ja desaparegut Molí de Vent, que havia donat nom al puig desprès de complir amb l'escomesa de torre de guaita per a edificar el dipòsit municipal.

El dipòsit d'aigua del Molí de Vent en l'actualitat


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes