Passa al contingut principal

FESTIVAL DE BELLESA DE PALAFRUGELL DE 1921

La nit de dissabte 26 de febrer de 1921 va tenir lloc al saló teatre del Centre Fraternal el Festival de Bellesa i Ball de Pinyata de Palafrugell. El certamen va assolir un bon èxit entre els vilatans i va ser força considerable el nombre de senyoretes que hi participaren. Fou també molt nombrosa l'assistència d'espectadors que, edemes de gaudir del ball, volien cooperar a la finalitat benèfica de la festa.

La festa fou organitzada amb la finalitat benefica de recaptar fons per l'Asil de Vells Desemparats de la localitat. El ball de pinyata és una manifestació de caràcter pagà, que es celebra durant el temps de Carnestoltes, abans de la Quaresma cristiana, i és una festa on al mig de la sala hi ha una panera penjada, d'on surt una cinta, i en la qual els organitzadors del ball han introduït un grapat d'obsequis. Durant la mitja part del ball la senyoreta guanyadora del concurs es l'encarregada d'estirar la cinta que obre la pinyata. Els obsequis, de la més variada naturalesa, podien consistir en pastilles de sabó, raspalls, pintes, cigars purs, pollastres, etc.

El programa musical va anar a càrrec de l'orquestra "Els Montgrins", que lluïren la seva mestria interpretant unes esplèndides peces de ball.

Acabada la primera part del ball va tenir lloc el quadre del Ball de la Pinyata, del qual sortí afavorida la gentil senyoreta Carme Pruneda. Durant la segona es va verificar el concurs de bellesa.

Per a l'elecció de les guanyadores, que fou rebuda amb generals mostres d'aprovació pel nombrós públic assistent, els premis van ser atorgats a Neus Costals, Enriqueta Cofan i Margarida Poch. Designació que es traduí en una forta ovació en anar a recollir els premis.
El resultat econòmic del festival, va resultar satisfactori, car un cop pagades les despeses hi va resultar un sobrant de 169,05 ptes. per l'Asil de Vells. Paral•lelament els organitzadors de la festa, que havien endegat una recapta a favor del mencionat establiment, recolliren de diverses organitzacions i particulars un centenar llarg de pessetes.

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

HEMEROTECA DIGITAL AMP
MUNDO GRAFICO, Año XI, Núm. 490. 23 de marzo de 1921. MADRID.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes