Passa al contingut principal

La Red Ribbon's Orchestra

"Els Red Ribbon's» (per la gent que no sàpiga que vol dir, ho traduirem: els de la «cinta vermella» eh, que bonic!)"
                                                                               Setmanari palafrugellenc ARA, 11-03-1931.

Durant uns quants anys, i això va ser a partir de l'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona família, que s'havien format social i intel•lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquí l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i els Estats Units.

Eren joves afeccionats a la bona musica de jazz procedent dels Estats Units que havien sentit interpretar les formacions del Savoy Hotel Orpheans i a The Jack Hilton Orchestra a Londres i també a Berlin, la capital mundial de cabaret durant la República de Weimar, una música que es trobava a anys llum de la que es ballava a casa nostra. A la ciutat de Barcelona tot just s'havien iniciat el 1920 unes formacions que en deien "modernes" i tocaven la musica americana, com la d'en "Jaume Planas i Els Disc Vivents" a l'Edèn Concert del carrer Nou de la Rambla, o l'Orquestra de Francesc Casanovas a l'Excelsior.

Hi havia hagut un precedent a la nostra vila d'un grup d'afeccionats que interpretaven jazz, la "Hawiiand Band" una orquestra sorgida el 1925 i composta per un grup de joves del Club 3x4, de la que en formaven part en Bofill, violí; Frederic Gich, violí; en Josep Maria Genís, piano; n'Enric Genís, banjo; en Fritz Welleurcuther, bateria i en Vila, saxòfon. Un grup de joves que s'iniciaren amb entusiasme al jazz i realitzaren audicions de ball a Figueres i Palamós amb un èxit clamorós, però els que, malauradament, van tenir una existència efímera i no van arribar actuar mai a Palafrugell.

Doncs bé, la colla d'amics de la "Red Ribbon's Orchestra", algun d'ells provinent de la "Hawiiand Band", decidiren de formar una orquestrina que s'inicià en la interpretació jazzista l'any 1927, adquirint algunes partitures i els instruments musicals necessaris, algun dels quals va haver de ser importat, com els saxofons, el banjo i la bateria. En formaven part del grup d'amateurs en Pelai Capella, de 20 anys, al banjo, qui havia ofert de forma improvisada una interpretació de ball de piano i violí el diumenge 17 d'abril al Cercle Mercantil amb en Joan Bertran, que resultà lluïdíssima; en Joan Dalmau a la bateria; en Frederic Gich a la trompeta i banjolina; en Enric Genís al saxofon i bandoneó; en Josep Maria Genís al piano; en Erwin Spiegel al trombó i violoncel; i Kurth Boor al violí.

En un principi els assajos que realitzaven als habitatges dels membres del grup, es van haver d'alternar entre tots per alleugerir les molèsties que ocasionava els veïns el soroll d'aquella musica agosarada i desconeguda que interpretaven. Al cap d'un cert temps ja inexcusable, van haver de llogar un local al carrer de les Ànimes i acabar d'afinar sense destorbs la recreació musical que es produïa al Nou Mon.

Palafrugell tenia "jazz". O més ben dit, Palafrugell tenia una orquestra que interpretava la música que es ballava a les principals ciutats del mon, però faltava el més important, que la "Red Ribbon's Orchestra", realitzés el pas definitiu actuant en públic. Allò que havia sorgit com una afició plaent i particular per la musica moderna, agradava els que escoltaven les sessions privades que oferien i els animaven a donar el pas definitiu.

La idea del que els demanaven els amics va anar quallant entre ells i això els va portar al seu debut musical el divendres 4 de maig de 1928 al Casino Sport de Figueres on meravellaren l'audiència i feren gaudir els balladors congregats. Una ajustació perfecta del grup donà la millor i més inefable harmonia musical amb la puresa i claredat de sons que sorgeix de les millors orquestres professionals.

El setmanari "Nuevo Figueras" cobrí l'acte amb la següent noticia:

..."El baile dado por el Sport Figuerense con motivo de las ferias resultó brillantísimo. La concurrencia de distinguidas familias de nuestra ciudad y forasteros llenaban completamente su hermoso salón como pocas veces se habrá visto.
Las simpáticas y bellas señoritas ricamente ataviadas con sus elegantes trajes de finísimos colores constituían una armonía viviente; una belleza.
Contribuyó en grado superlativo a la animación constante los distinguidos jóvenes palafrugellenses, amantes de la música, que con sus modernísimos instrumentos constituyen la Orquestina «Red Ribbons' Orchestra» que de una manera magistral dieron una interpretación perfecta a sus modernísimos bailes causando verdadero entusiasmo a todos los concurrentes."

L'èxit assolit pels "Red Ribbon's" a la fira de Figueres no passa desapercebut a la nostra vila i el dia de la fira de l'Ascensió, el dijous dia 17 de maig, el ball de nit que s'organitzava al casino dels senyors, el "Circulo Mercantil", l'amenitzà l'orquestrina local que feu aquell dia el seu debut a Palafrugell.

A partir d'aquell moment les actuacions de l'orquestra, es succeïren quasi bé cada setmana. Actuaren en tots els salons de ball de les societats locals i també de la comarca. I també ho feren en el gran banquet que s'organitzà en honor i homenatge als jugadors del Palafrugell C.F. que guanyà la "Copa Catalunya" el 1928 i que es celebrà el dia 12 de setembre al restaurant de Sant Sebastià.

Consagrats com intèrprets dels balls moderns, els Red Ribbon's actuaren sovint i desinteressadament en celebracions de balls benèfics, com la que va tenir lloc al saló del Centre Fraternal el 18 d'octubre d'aquell mateix any per recollir diners per les famílies damnificades a les catàstrofes de Les gavarres, Madrid i Melilla, que assolí un èxit recaptatori definitiu. Amb el mateix noble i altruista esperit actuaren en una vetllada musical a Palafrugell on l'import total de la recaptació es destinà a l'Asil de Vells Desemparats d'aquesta.

La qualitat de la seva musica fou reconeguda arreu on actuaren i l'èxit de l'agrupació palafrugellenca transcendí els límits de la nostra província. Els contractaren successivament pels balls de Cap d'Any del Centre Fraternal i actuaren en festes majors i assenyalades als principals pobles de la província. La existència del grup, que no havia abandonat mai el seu caràcter amateur finalitzà el 1930, quan els components de l'orquestra hagueren de complir amb els negocis i afers familiars.

El local d'assaigs del carrer de les Ànimes esdevingué llavors el "Club Red Ribbon's" i subsistí fins a l'any 1946. La seva fama encara perdura.

Comentaris

SUSQUEDA54 ha dit…
Benvolgut: Enhorabona per aquest article sobre la Red Ribbon's Orchestra. Tinc un blog dedicat a formacions musicals de Catalunya, del qual el convido a visitar la pàgina dedicada a Palafrugell (http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/PALAFRUGELL).
Si no hi té inconvenient, publicaré una entrada d'aquesta orquestrina, citant i enllaçant, naturalment, la procedència. Sóc professor de saxo i clarinet a l'Escola d Música de Palafrugell, i casualment ahir un avi que esperava que sortís el seu nét de classe em va comentar l'existència d'aquest grup; avui l'he buscat a la xarxa i l'he trobat al seu magnífic blog.
Atentament,
Josep Loredo
Llocs de Catalunya ha dit…
En Joan Dalmau Janoher a la bateria era el meu padrí que de molt jove va marxar a Cuba.
Joan Dalmau Juscafresa - Palafrugell
Frederic ha dit…
M'ha agradat molt la publicació. En Frederic Gich era el meu avi. Malauradament jo no el vaig arribar a veure tocar la trompeta tot i que el vaig conèixer fins els 8 anys. Jo toco el trombó i m'hagués agradat molt haver pogut tocar amb ell. Moltes gràcies per l'escrit!!!!!
Unknown ha dit…
Algú sabria dir a quin número del carrer ee les Ànimes hi assejaven??
Moltes gràcies!
cargaspar@hotmail.com
Unknown ha dit…
Algú sabria dir a quin número del carrer ee les Ànimes hi assejaven??
Moltes gràcies!
cargaspar@hotmail.com
En Frederic Gich Solà era l'oncle de la meva mare, doncs el germà de la meva àvia. De fet, sóc cosina segona del "Frederic" que també ha comentat aquesta entrada.
El recordo força bé, doncs el vaig conèixer fins que vaig tenir quinze anys. També sé que tenia la trompeta ben guardada, juntament amb una batuta, tot i que ell mai va dirigir cap orquestra.
La meva mare em va explicar que va anar a estudiar joieria a Barcelona i es va dedicar tota la vida al disseny i la venda de joies en una botiga-taller molt coneguda entre els vilatans, situada al carrer de Cavallers de Palafrugell. De fet, va deixar la música per dedicar-se de ple al seu negoci, doncs quan es va casar amb la tia Quimeta varen tenir quatre fills.
Moltes gràcies per aquest article i també per recuperar la memòria dels que ja no hi són!
SUSQUEDA54 ha dit…
A disposar. Un dels objectius del meu blog és el de preservar la memòria del meu gremi, el musical, i de passada donar oportunitat a la gent que hi pugui estar interessada de saber una mica més d'aquests homes i dones que han fet de la seva vida l'entreteniment dels altres.
Salutacions !
Atentament,
Josep Loredo i Moner.

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes