LA GRAN INUNDACIÓ DE 1908

El dissabte dia 14 de novembre de 1908 el cel empordanès s’ennuvoli, anunciant l’arribada immediata de pluges desprès d'haver tingut una setmana que transcorregué amb un sol esplendorós. Diumenge dematí el cel descarregà algunes gotellades que aportaren un refredaren accentuat de l’ambient. Al capvespre i durant la nit la pluja es feu més forta fins a mitja nit, en que, sense deixar de ploure en cap moment disminuí la quantitat de precipitació. Dilluns es refermà l’aiguat de manera alarmant i continuà durant tot el dia amb intensitat variable, però en una quantitat certament inusitada.

Al capvespre del dilluns dia 16, cap allà les vuit, la pluja s’intensificà amb més fúria encara. En aquells moments tots els carrers els carrers de Palafrugell s’havien convertit en les rambles que originalment havien estat i la memòria no recordava. La orografia urbana de la vila s’encaixa urbanísticament sobre la capçalera de la conca de l'Aubi i ocupa els primers desnivells de les Muntanyes de Begur. En aquella època de principis de segle XX el casc urbà restava lluny encara de la carena divisòria d’aigües, però tot aquell terreny per les pendents tan accentuades resultava del tot insuficient per absorbir la ingent quantitat de massa líquida que s’hi precipitava sobre ella.

El carrer Ample es convertí en un veritable riu i el de Pi i Margall, per tenir quasi tapada l’entrada a Plaça Nova per les runes acumulades de la demolició de la torre de Can Moragues, reproduí un efecte resclosa inundant, cases i botigues en aquell punt.

El reblaniment del terreny provocà l’ensorrament d’algunes parets, anaren a terra les de les hortes d’en Plaja, Ferriol, Martí, Carles, Frigola i alguns altres.

Els carrers de la vila, improvisats torrents, i les rieres naturals aportaren tal quantitat d’aigua des d’aquella part de la conca de l'Aubi, que la plana d'Ermedàs quedà totalment inundada i convertida en un gran estany. Una avinguda tan extraordinària superava amb escreix la configuració topogràfica del corredor de Palafrugell, una vall tectònica que s’havia anat dotant de manera natural d'un sistema hidrològic capaç per a desaiguar còmodament petits cabals d’aigua, però que es veié superat des del primer moment per una aportació d’aigua tan desmesurada. Tots els camins del pla restaren també interceptats sota l’aigua.

ZONA DE LA BADIA DE PALAMÓS INUNDADA

Al capdavall del fil d’aigua es trobava la vila de Palamós, on els efectes d’aital aiguat foren desastrosos, d'una magnitud tan gran que es fa difícil fer-se una idea aproximada. Per a apropar-nos mínimament a l’experiència viscuda pels veïns d’aquella vila caldria sentir-ne l’efecte de l’horror i l’estremiment de basarda que van arribar a viure aquells dies.

El dilluns dia 16 de novembre, vora les cinc de la tarda, de tan gran quantitat d’aigua que portaven les rieres que desemboques a la badia de Palamós, la de l'Aubi i la de Calonge, que porten a mar les aigües de Palafrugell, Mont-ras, Fitor, Vall-llobrega i Calonge, no tenien prou espai en els seu llit natural i arribaven desbordades a la platja, ajuntades en un sol braç d’aigua, que feia l’efecte que el mar havia envaït els camps de conreu de la plana costanera.

A la part baixa de Sant Joan de Palamós l’aigua corria per la carretera convertida en un impetuós torrent, als deu minuts de començada la inundació que es movia camps a través cap a mar, el nivell assolí una alçada de vora els dos metres i en aquest estat es conservà força temps entre les cases de sant Joan i tota la part nova de Palamós coneguda amb el nom de "La Platja", una extensió de terra inundada que s’estenia al llarga d'un quilòmetre fins a la costa.

Palamós. Inundacions de 1908

L’aigua que omplia els carrers i les cases baixava fins a la platja amb una força espantosa, rebentant parets, arrossegant tot el que trobava davant un corrent descontrolat. Del cinematògraf "Tur" s’emportà el piano, que emprès pel corrent esbotzà la paret del magatzem Moré i Sans. Al pati de la fàbrica de suro del Sr. Montaner l’aigua aixecà una gran pila de suro de vora 6.000 quintars i el passejà de cap a cap pel pati.

Els habitants de les cases situades en els punts més baixos i exposades al perillós corrent, convençuts que ja no estaven en refugi segur fugiren espaordits tement de morir negats en la catàstrofe.
 En un primer moment de sorpresa els habitants de la vila es van sentir desconcertats, però la dimensió del perill i els crits que se sentien dels infeliços que demanaven socors els feu reaccionar amb valentia. Sota una pluja batent enfurismada i enllumenats pobrament amb atxes de vent, la població de Palamós, amb barques, cordes i a pes dels braços, es llençà a socórrer heroicament els assetjats per l’aigua.

Un dels que participaren en el salvament, tot i trobar-se malalt al llit quant això succeïa, va ser el tinent de navili Julio González Hontoria y Fernández⁽¹⁾, qui havia estat destinat a Palamós com Ajudant de Marina, i on vivia des del mes d’abril d’aquell any.

Palamós. Inundacions de 1908

En Julio G. Hontoria tenia la casa situada a la zona inundada i després de procurar la seguretat de la pròpia família, la seva esposa Carmen Vergara Hidalgo i una filla petita, sortí amb la barca per ajudar els veïns que estaven en perill. Sense defallir realitzà sis o set salvaments i en un darrer rescats, quan portava en sa barca na Isabel Gou, de 70 anys i el seu net Josep Margarit i Casadevall, de tres anys i mig,  en la foscor topà contra una altra barca que estava donant auxili als habitants d'una casa davant el Cinema Tur, amb tan mala fortuna que la barca del marí es tombà i tots tres ocupants caigueren a l’aigua.

La força del corrent arrossegà instantàniament l’avia i el nen sense deixar cap rastre d’ells, en Julio, lluitant desesperadament contracorrent es sostingué surant uns breus instants, prous perquè li llancessin un cap de corda a la que va poder agafar-se.

L’esforç que feu per guanyar el bot dels qui volien ajudar-lo de res lo li serví, doncs la seva resistència no pogué resistir la poderosa empenta de l’aigua i acabà sent arrossegat pel corrent mar endins. Sis dies desprès aparegué el seu cos a la platja de Sant Antoni, identificat pel comandant del canoner "Temerario", que havia estat enviat des de Cartagena per a col·laborar en la recerca del cos. El mateix dia 22 de novembre fou enterrat, amb nombrosa concurrència en un panteó del cementiri municipal que generosament li cedí l’ajuntament de Palamós.

Canoner "Temerario"

NOTES:

(1) Julio Gozález Hontoria, era fill del Brigadier de l'Armada José González Hontoria, nascut a la Vila de Grado (Trubia), el dia 7 d'agost de 1893.

Bibliografia: Setmanari LA CRONICA, 22-11-1908, Palafrugell. (AMP).