El dimarts dia 29 de juny de 1847 bufava a l'Empordà fort vent de gregal. És aquest un vent que ens arriba del nord-est, fred i sec. Un vent que te mala fama entre els pescadors. La pista la trobem en el seu nom, que es defineix en llengua llatina com " graecale" , que vol dir "pertanyent als grecs" i des de molt antic està relacionat amb la pàtria d'aquells intrèpids mariners. La mala fama li ve atribuïda perquè per sa procedència llunyana mou grans masses d'aigua i ocasiona una sobreelevació general de nivell del mar. Si en aquest estat es combina amb marea alta es poden originar temporals de conseqüències desastroses. Quan el vent es calma es produeix la temuda mar de fons o "ressaca". Entre les moltes dites populars sobre aquest vent n'extraurem dues: " Vent de gregal, vent de mal" , " Vent de gregal, ni peix ni pardal ". Esculls a la banda de garbí de la platja de Tamariu. Lloc on encallà el catxalot. A Ta...