Hi ha llocs en que els fluxos
elèctrics que circulen de forma natural per l'escorça terrestre, els corrents
tel·lúrics, interaccionen amb d'altres impulsos hipogeus i aeris i en aquell punt
particular de la geografia en que això succeeix es manifesta una alteració
d'energia capaç d'atreure certes persones. Si de cas és persona entesa i instruïda
en aquest tipus de sensibilitat magnètica l'individu tindrà la facultat de percebre'ls.
Aquests punts, l'existència dels
quals les persones descregudes neguen, son especials. Ho han estat sempre
d'especials i és per això que molts temples, capelles i diversos llocs de culte
s'han fundat en el punt precís o ben a prop d'on es manifestava la font
d'energia.
Inspeccionats amb ulls profans,
aquests indrets només els podem reconèixer amb la minsa instrucció que
l'educació materialista ha posat al nostre abast, i aquesta educació només ens
dota d'eines especialitzades dirigides al mon de la producció. Això fa que no l'acabem
d'entendre, ni ho interpretem com caldria, o ho fem malament, perquè no sabem
llegir be el seu veritable contingut. La seva essència, ens resulta del tot indiferent.
Relacionat amb aquests eixos
energètics, coneguts altrament pel nom d'axis
mundi, hi trobem un racó a Palafrugell. És aquell que hi ha al carrer de
l'Allada, a recer de la sagristia de l'església de Sant Martí, en el punt en
que s'inicia el descendiment esglaonat pel costat sud del mercat cobert per
arribar al carrer de Pi i Margall.
No es casual que s'emplacés aquí
l'escultura de l'artista Magda Martí, un veritable omphalos mític. Com tampoc
ho son les dues tessel·les, originalment botons de clau de les voltes interiors
de l'església, que podien pertànyer al moment de la seva construcció entre finals
del segle XVI i principis del XVII, i acabaren misteriosament instal·lades en
aquest lloc, col·locades misteriosament a ambdós costats de la finestra. Hi
estan representats Sant Martí i Sant Sebastià, dues personalitats fonamentals
en la nostra tradició religiosa local.
El relleu de l’esquerra representa Sant
Martí amb els atributs de bisbe. Amb més dificultats identificarem en l'altre el
martiri de Sant Sebastià. A la part superior de la finestra hi ha gravada la
data de 1690.
A la cantonada sud una gàrgola
singularitza el lloc, és un bust masculí, vigila hieràtic, impertorbable des de
fa segles algun fet esgarrifós que el deixà bocabadat. Degué impressionar-lo
molt i restà per sempre més amb l'expressió petrificada.
Pel costat nord una altra gàrgola
delimita l'espai que descrivim. La figura representa un ésser quimèric alat, de
coll robust i una boca en la que mostra una dentadura temible.
Coincidireu amb mi, també aquells
que pertanyen al grup dels descreguts, que l'emplaçament te quelcom d'especial.
Li podrem dir encant, sobrenaturalisme, força, intensitat, boniquesa. Però si
deixem de banda les perífrasis, el lloc te totes les característiques d'ésser
un punt d'unió màgic. Un omphalos que exerc-eix
de connexió entre la terra i el cel.
Comentaris