Passa al contingut principal

UN ESPAI SINGULAR I MISTERIÓS

Hi ha llocs en que els fluxos elèctrics que circulen de forma natural per l'escorça terrestre, els corrents tel·lúrics, interaccionen amb d'altres impulsos hipogeus i aeris i en aquell punt particular de la geografia en que això succeeix es manifesta una alteració d'energia capaç d'atreure certes persones. Si de cas és persona entesa i instruïda en aquest tipus de sensibilitat magnètica l'individu tindrà la facultat de percebre'ls.
Aquests punts, l'existència dels quals les persones descregudes neguen, son especials. Ho han estat sempre d'especials i és per això que molts temples, capelles i diversos llocs de culte s'han fundat en el punt precís o ben a prop d'on es manifestava la font d'energia.
Inspeccionats amb ulls profans, aquests indrets només els podem reconèixer amb la minsa instrucció que l'educació materialista ha posat al nostre abast, i aquesta educació només ens dota d'eines especialitzades dirigides al mon de la producció. Això fa que no l'acabem d'entendre, ni ho interpretem com caldria, o ho fem malament, perquè no sabem llegir be el seu veritable contingut. La seva essència, ens resulta del tot indiferent.

Relacionat amb aquests eixos energètics, coneguts altrament pel nom d'axis mundi, hi trobem un racó a Palafrugell. És aquell que hi ha al carrer de l'Allada, a recer de la sagristia de l'església de Sant Martí, en el punt en que s'inicia el descendiment esglaonat pel costat sud del mercat cobert per arribar al carrer de Pi i Margall.
No es casual que s'emplacés aquí l'escultura de l'artista Magda Martí, un veritable omphalos mític. Com tampoc ho son les dues tessel·les, originalment botons de clau de les voltes interiors de l'església, que podien pertànyer al moment de la seva construcció entre finals del segle XVI i principis del XVII, i acabaren misteriosament instal·lades en aquest lloc, col·locades misteriosament a ambdós costats de la finestra. Hi estan representats Sant Martí i Sant Sebastià, dues personalitats fonamentals en la nostra tradició religiosa local.
El relleu de l’esquerra representa Sant Martí amb els atributs de bisbe. Amb més dificultats identificarem en l'altre el martiri de Sant Sebastià. A la part superior de la finestra hi ha gravada la data de 1690.
A la cantonada sud una gàrgola singularitza el lloc, és un bust masculí, vigila hieràtic, impertorbable des de fa segles algun fet esgarrifós que el deixà bocabadat. Degué impressionar-lo molt i restà per sempre més amb l'expressió petrificada.
Pel costat nord una altra gàrgola delimita l'espai que descrivim. La figura representa un ésser quimèric alat, de coll robust i una boca en la que mostra una dentadura temible.

Coincidireu amb mi, també aquells que pertanyen al grup dels descreguts, que l'emplaçament te quelcom d'especial. Li podrem dir encant, sobrenaturalisme, força, intensitat, boniquesa. Però si deixem de banda les perífrasis, el lloc te totes les característiques d'ésser un punt d'unió màgic. Un omphalos que exerc-eix de connexió entre la terra i el cel.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes