A la segona plana del setmanari palafrugellenc "BAIX EMPORDÀ" de data del 6 d'agost de 1916, es publicà una columna que duia per títol "Efemèrides".
El transcrivim textualment:
Efemérides que demostren el progrés i el geni de Catalunya gloria de l'Humanitat i espill dels pobles Ibérics.
ANYS
3l3—Construcció de l'Armada maritima (primera a la Península).
1068—Publicació dels «Usatjes» (primer dret civil del mon).
1258—Promulgació del «Llibre del Consolat de Mar», que es copiat i seguit per la república de Venecia i demés Nacionalitats marítimas de primer ordre de l'época (primer códic comercial del mon).
1256—Nombrament de 80 cónsuls per a les principals poblacions d'Europa, Asia i costes africanas (primer cos consular del mon).
1282—Inauguració de les Corts Catalanes (les primeres del mon).
1300—Dibuix de la primera «carta geográfica plana que es coneix.
1331—Construcció de grans barcos (els primers de la Península).
1345—Descobriment per marins catalans de les Illes Canaries (el primer fet per els peninsulars).
1359—Els catalans empleien l'artilleria; essent també els primers de la península.
1370—Fundació de la primera casa de «infants Orfes» a la Península (segona a Europa).
1401—Establiment de la 1.ª «Taula de cambi» (desconeguda a Europa fins 200 anys mes tart).
1435—Establiment dels primers segurs maritims del mon.
1468—Fundació de la primera impremta de la Península.
1499—Establiment a Montserrat de la primera fundició de tipos d'impremta (primera de Iberia).
1500—Fosa dels primers canons de gros calibre, de la Península.
1543—Assaijos primers del vapor d'aigua com a força motriu.
1593—Col·locació a la Seu de Barcelona del primer rellotje de torre (de la Península) conegut amb el nom de «Seny de les hores».
1680—Fundació de l'Academia de Bones Lletres (primera a la Península).
1684—Inauguració del jardí Botánic dels germans Salvador (el primer peninsular).
1708—Se canta ópera italiana a la Llotja (la primera de la Península).
1764—Inauguració de I'Academia de Ciencies Naturals (ídem).
1782—Elevació d'un globo aerostátic de paper (ídem).
1784—Elevació d'un de seda (ídem).
1792—Publicació del Diari de Barcelona (ídem).
1817—Instal·lació d'una máquina de vapor a Reus (ídem).
1818—Inauguració del servei de díl·lígencies de Reus a Barcelona (idem).
1819—Instal·lació a l'impremta d'En Brusi d'una pedra litográfica (idem).
1820—Fundació d' una escola de cegos (Ídem).
1822—Exposició de productes industrials (ídem).
1826—Instalacio de la il·luminacló per gas (ídem).
1828—Creació d' una cátedra d'Arquitectura naval (ídem).
1829—Se construeixen máquinas de vapor (Ídem).
1832—Inauguració de una fundició de ferro (ídem).
1835—Inauguració del Museu d'antigüetats (ídem).
1838—Establiment d'un Conservatori de Música, Cant i Declamacio, (idem).
1839—S'utilitza el daguerreotip i es fan les primeres fotografíes. (ídem).
1846—Se funda l'Academia de Belles Arts. (ídem).
1848—Inauguració solemnial del ferrocarril de Barcelona a Mataró. (idem.)
1850—Establiment de societats corals, (ídem.)
1857—Construcció de barcos amb casco de ferro i dels de vapor (ídem).
1859—Invenció del submarí per el catalá Narcís Monturiol.
1868—S'estableix l'industria del gravat al zinc (primer a la Península).
1878—Se construeixen fonografs Edisson (idem).
1888—Celebracio de l'espléndida i memorable Exposició Universal de Barcelona (idem).
Desde aquella data tots els progressos han tingut ressó inmediat a Catalunya i prou tothom sab que aquí s'ha implantat el primer ferrocarril de Cremallera a España, el primer funicular, ónnibus automóvils, telers, mecánics amb els ultims avensos, els trens Renard, les colossals instal·lacions hidroeléctriques de gran voltatge, que es canstruiex el primer metropolita de la Península que prompte veurém funcionar el teléfon sense fils amb servei públic, etz., etz., i que son totes les manifestacions de cultura, progrés, avenç.
Acullides aquí amb entussiasme per a seguir la innombrable llista de la que en totes époques ha sigut honor dels catalans, en fruir de la civilització ben prompte, i escampar arreu sos fruits eminentment benefactors per a donar Ilustre a la Patria Catalana que'ls vegé neixer.
Amb tot aixó, qui ens negará a tindre'n en conseqüencia un sant orgull?
Creiem que amb bona fé, níngú.
BIBLIOGRAFIA:
BAIX - EMPORDÁ 06/08/1916. Pàgina 2 - Arxiu Municipal de Palafrugell.
Comentaris