Passa al contingut principal

EL CARRER DE LES ÀNIMES

A Palafrugell hi ha un carrer que se'n diu de les Ànimes, és un vial d'origen decimonònic i pel nom que te ens fa rememorar temps d'un passat llunyà. Intuïm que quan es formà, els nostres avantpassats vivien la seva religiositat imbuïts d'una fe que governava les seves vides i regia la vida quotidiana de la comunitat a les viles i ciutats.
L'ànima si ens atenem allò que considera la tradició filosòfica, és la part espiritual dels essers humans, però també, segons la religió cristiana, una de les parts que componen la naturalesa de l'home, aquella que no és ni física ni espiritual i te a veure amb les emocions, d'on, acaben admeten, es desenvolupen els instints, els sentiments, les emocions, els pensaments, les decisions i  la consciència d'un mateix.
El nom que te el carrer no obeeix a cap d'aquestes definicions. El carrer de les Ànimes du aquest nom en referència als esperits dels morts, aquells espectres que no han estat capaços de realitzar un bon traspàs i desposseïts de la part física, el seu esperit roman entre dos mons. Ni son vius ni acaben d'estar ben be quiets del tot. Això que diem te relació amb l'epitafi "Requiescat in pace" (descansi en pau), on la primera part prové del verb llatí "quiescere" i significa estar quiet, reposar, descansar.

És clar que l'església no reconeix els fets exactament com els acabem de narrar, segons diu ella, és només la Nit de Tots Sants que les ànimes dels morts tornen a les cases i als llocs on havien viscut. A les antigues cultures els avantpassats morts es consideraven protectors de les llars i es veneraven representats en forma de petites figuretes, que rebien el nom de déus lares.

Si en algun moment els esperits resultaven perillosos, es coneixien els conjurs corresponents amb els quals es protegien d'ells. Tothom sabia quins eren el ritus, que formaven part dels costums locals llegats generació rere generació. Malauradament amb l'arribada del cinema i posteriorment la televisió, uns medis de comunicació pensats per a ésser consumits de forma massiva i universal, s'introduïren altres conceptes més generalistes que devaluaren les creences populars considerades massa localistes, i aquesta, entre moltes altres tradicions, s'acabà perdent.
Abans que això passés era costum arrelada que la Nit de Tots Sants, a les cases, les famílies paressin taula amb un plat de més, ningú no havia manat de fer-ho, ningú, tampoc, no preguntava perquè es feia, si no esperaven convidats. Aquell dia es deixaven les portes de les cases obertes, i procuraven no moure's pels racons de les habitacions, que eren els llocs on es col·locaven els esperits dels difunts. Durant tot el dia i fins i tot l'endemà, de vegades durant molts més dies després, s'encenien espelmes o llànties d'oli amb la finalitat de guiar el camí dels morts, un costum d'origen medieval relacionat amb les "llanternes dels morts".
Si us hi fixeu en un detall, podreu observar a la cantonada amb el carrer de Sant Sebastià, a l'alçada del primer pis, de l'existència d'una peça de terracota que reprodueix una carota fantasmagòrica, potser un bocí d’humor dels pocs que s’acostumen a prodigar, i que té relació amb la dedicació del carrer als esperits que penen en el purgatori abans d’assolir la glòria i que en tanta consideració van tenir els nostres avantpassats. Val a dir que aquest carrer sempre ha estat dels més quiescents de la vila, d'aquí potser li ve el nom que te.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),