Passa al contingut principal

ELS GUARDIANS LES CORNISES

Qui, edemes de nosaltres habitants de Palafrugell, ha de conèixer l'existència dels guardians?. Nosaltres estem obligats a reconèixer-los per la pròpia història i pel "Vot de la Vila", que un dia pronunciaren els nostres avantpassats quan vivien atemorits pel mal contagi i demanaren protecció a Sant Sebastià. D'ençà que vam adquirir aquell compromís han passat segles, però la comunitat segueix obligada pel jurament que feu i pelegrinar cada 20 de novembre al lloc sagrat. Aquell faralló rocós, on s'edificà un santuari, era també bressol de la nostra història, s'erigí en muntanya sagrada i rebé el nom de "la Guarda".
És important que avui dia, quan passen tantes coses i tan ràpid, fem memòria dels guardians de la nostra vila. Encara queden uns quants d'aquells temps preterits, i abans no desapareguin definitivament sense deixar ni rastre convé parlar-ne.

Hi ha determinats objectes als quals hom atribueix l'efecte d'allunyar el mal i protegir-ne el cos i l'ànima de les persones. D'aquesta particular característica que posseeixen certs objectes se'n diu atribut apotropàic. Determinades senyals, marques i signes son considerats pels antropòlegs gestos apotropàics de protecció. També es consideren protectors els amulets i els talismans, objectes amb els que la gent hi confia, molts de forma inconscient amb l'efecte placebo, i s'han d'incloure en aquesta categoria. També ho serien els conjurs i els eixarms. Tots ells considerats protectors i guardians.
Pels carrers dels nostres pobles i viles se'n troben molts d'aquests símbols antics, son elements apotropàics en els quals els antics confiaven la seva protecció, perquè n'estaven plenament convençuts que allunyaven el mal. Si els busquem a Palafrugell en trobarem uns quants, apareixen en forma de capelles de paret aixoplugant una creu o la imatge d'algun sant. D'aquestes capelletes han desaparegut unes quantes. Alguna recentment. Al sant titular s'encomanaven generalment els carrers que eixien de la vila, perquè eren els camins per on accedia el mal que venia de fora.

Veureu també creus gravades a les llindes i finestres de les cases. Aquests senyals protegeixen les obertures a través de les quals acostuma a penetrar el maligne, però no només servien per repel·lir les forces de l'avern, també protegien la casa, desviant llamps o suportant aiguats.
En alguna de les cases trobem als guardapols de les finestres les figures alades de petits angelets. Son unes figures que podrien passar perfectament per elements decoratius, però quan gaudien del seu millor moment tenien la particular missió de protegir, no només les obertures, sinó també la fortalesa de l'estructura de l'edifici.
Veurem també les figures de terracota que vigilen una xemeneia, llocs juntament amb els ràfecs de les cobertes on es dibuixaven signes protectors i es posaven amulets que espantaven les bruixes. Perquè és des de les teulades per on s'hi ficaven a les cases. Dalt d'un altre edifici trobarem l'estatueta d'un àngel protector, massa enlairat per veure's amb detall des del carrer, segurament perquè la seva funció no era pas decorativa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...