Qui, edemes de nosaltres habitants
de Palafrugell, ha de conèixer l'existència dels guardians?. Nosaltres estem obligats
a reconèixer-los per la pròpia història i pel "Vot de la Vila", que un
dia pronunciaren els nostres avantpassats quan vivien atemorits pel mal contagi
i demanaren protecció a Sant Sebastià. D'ençà que vam adquirir aquell compromís
han passat segles, però la comunitat segueix obligada pel jurament que feu i pelegrinar
cada 20 de novembre al lloc sagrat. Aquell faralló rocós, on s'edificà un
santuari, era també bressol de la nostra història, s'erigí en muntanya sagrada i
rebé el nom de "la Guarda".
És important que avui dia,
quan passen tantes coses i tan ràpid, fem memòria dels guardians de la nostra vila.
Encara queden uns quants d'aquells temps preterits, i abans no desapareguin
definitivament sense deixar ni rastre convé parlar-ne.
Hi ha determinats objectes
als quals hom atribueix l'efecte d'allunyar el mal i protegir-ne el cos i
l'ànima de les persones. D'aquesta particular característica que posseeixen
certs objectes se'n diu atribut apotropàic. Determinades senyals, marques i
signes son considerats pels antropòlegs gestos apotropàics de protecció. També
es consideren protectors els amulets i els talismans, objectes amb els que la
gent hi confia, molts de forma inconscient amb l'efecte placebo, i s'han d'incloure
en aquesta categoria. També ho serien els conjurs i els eixarms. Tots ells
considerats protectors i guardians.
Pels carrers dels nostres
pobles i viles se'n troben molts d'aquests símbols antics, son elements
apotropàics en els quals els antics confiaven la seva protecció, perquè n'estaven
plenament convençuts que allunyaven el mal. Si els busquem a Palafrugell en
trobarem uns quants, apareixen en forma de capelles de paret aixoplugant una
creu o la imatge d'algun sant. D'aquestes capelletes han desaparegut unes
quantes. Alguna recentment. Al sant titular s'encomanaven generalment els
carrers que eixien de la vila, perquè eren els camins per on accedia el mal que
venia de fora.
Veureu també creus gravades a
les llindes i finestres de les cases. Aquests senyals protegeixen les obertures
a través de les quals acostuma a penetrar el maligne, però no només servien per
repel·lir les forces de l'avern, també protegien la casa, desviant llamps o
suportant aiguats.
En alguna de les cases
trobem als guardapols de les finestres les figures alades de petits angelets.
Son unes figures que podrien passar perfectament per elements decoratius, però quan
gaudien del seu millor moment tenien la particular missió de protegir, no només
les obertures, sinó també la fortalesa de l'estructura de l'edifici.
Veurem també les figures
de terracota que vigilen una xemeneia, llocs juntament amb els ràfecs de les
cobertes on es dibuixaven signes protectors i es posaven amulets que espantaven
les bruixes. Perquè és des de les teulades per on s'hi ficaven a les cases.
Dalt d'un altre edifici trobarem l'estatueta d'un àngel protector, massa
enlairat per veure's amb detall des del carrer, segurament perquè la seva
funció no era pas decorativa.
Comentaris