Salta al contingut principal

LA PLAÇA DE LA FONT

Hi hagué un temps que fent honor al nom que rebia la plaça, de la font rajava bona aigua de boca. Actualment, tret del seu valor històric i ornamental, que en té sobradament, el monument només fa la funció de fanal.
























































Enguany fa 131 anys de la seva construcció. La seva instal·lació fou una decisió insòlita per inesperada, ja que el mes de juny de 1883, data de la seva construcció, finalitzava el manament consistorial, llavors era de durada bianual. I en Martí Noguer, l’alcalde sortint, que devia deixar del seu càrrec el darrer dia del mes de juny, va sorprendre tothom quan pocs dies abans del seu relleu anuncià la transformació urbanística de la Plaça de la Font. Les obres s'iniciaren immediatament.



En aquest lloc ja existia una font molt antiga, que des del segle XVI donava nom al rodal. El sortidor estava adossat a la paret de ponent de la plaça i durant molts anys fou l’única font pública que hi hagué a Palafrugell per proveir d’aigua potable la vila, i així continuà fins que fou inaugurada la Font Monumental de Plaça Nova l’agost de 1882.
La intenció de l’alcalde era convertir l’espai irregular que era la cruïlla del carrer-riera de la Caritat amb el de la Font, en un lloc més agradable segons la concepció urbanística de l’època, al mig del qual s’hi col·locaria una font monumental coronada per un fanal de gas de grans dimensions que fos suficient per a enllumenar la plaça. El fanal es deixaria encès durant tota la nit perquè servís de guia els vianants.
La font existent estava massa atrotinada i havia envellit malament, a la manera com ho fa molta gent, disgustada amb els de la vila. A l'estiu quan feia més falta es resistia a servir aigua i es passava inservible bona part de la temporada calorosa, deien a l'ajuntament que això era normal, degut a la sequera estival i a un desviament inadequat que s’havia realitzat feia uns anys sobre la deu que l’alimentava. Amb la nova font aquella informalitat manifesta asseguraven que s'acabaria. I així va ser.
Fa uns anys la secció d'espeleologia de l'Agrupació Excursionista de Palafrugell, va fer unes prospeccions als aqüífers subterranis del poble, buscaven desvetllar les incògnites seculars que amoïnen la població, sobre una possible xarxa aquàtica que s'estén a sota del poble, una mena de galeries i sales artificials elaborades misteriosament pels antics habitants. La llegenda així ho diu, encara que ningú en vol parlar. Sembla que s'avergonyeixen de creure en eixes tradicions.
Com deia, els joves intentaren descobrir la connexió, entre la deu del Casal Popular i la Font de la Plaça. Van fer una exploració física dels llocs i no la veieren, però aportaren molta informació interessant. Potser els mancà una proba de coloració que hauria desvetllat aquest o altres parts del misteri.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA TORRE DE CALELLA

La diada de Sant Jordi de 1597, dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones. Aquelles ràtzies que evidenciaven la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro), mosquets, arc...

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...