Passa al contingut principal

LA PLACETA D’EN TAMBOR

El nom de la plaça no fa referència a un instrument musical, és el renom o àlies amb el que era conegut un antic personatge que hi vivia en aquest indret.
El carrer de Palamós s'inicia al carrer de la Font, davant de Can Joanola, al número 40, i ho fa sota l'atenta mirada i gelosa protecció de la Marededéu que hi ha en una fornícula de la casa. Anant carrer avall, al número 6, al terrat veurem una creu metàl·lica. El pal i la creu son semblants a la del Pou d'en Bonet, i tenen també una bandera farpada flamejant com aquella. Aquesta, però, està fixada sobre una rèplica del mont calvari al capdamunt de la teulada.
Al llarg del segle XIX a Palafrugell es viu un moment d'economia industrial puixant que afavoreix l’expansió urbanística en diferents llocs de la perifèria urbana, un d’aquest eixamples ho feia seguint l’antic camí de Palamós. Com era d’esperar, als edificis de l'època s'aplica un criteri constructiu popular on la tipologia dels habitatges s'ajusta encara a la disposició barroca de planta baixa i pis.
Segons aquest model, encara perceptible en moltes cases, es prioritzava edificar les parcel·les orientades a llevant i migdia fins que s'exhauria el sòl, llavors edificaven a l’altre costat de carrer que sol tenir una pitjor orientació. Les illes de cases així formades mostren una parcel·lació de geometria regular amb les amplades que resulten d'aplicar el mòdul parcel·lari gòtic de 4,5 a 5 metres, és a dir, la mida d'un cos i estan orientades amb una perpendicularitat de geòmetra sobre la línea del carrer.


Les parcel·les de l'altre costat no sempre poden gaudir d'una ordenació tan acurada i sovint les mitgeres arriben molt esbiaixades a la façana. Però continuen utilitzant l'ample de cos.
A la casa del número 15 es pot observar l'existència d'una rajola de mitgera, costum típic palafrugellenc al segle XIX d'identificar la propietat de qui havia aixecat el mur o la paret divisòria. És un edifici de l'any 1861, amb el característic ràfec de teulada i canaló ceràmic.
La casa amb el número 20 és una construcció original de 1919 recentment rehabilitada. A la façana es pot veure una curiosa i original placa d'avís de grua realitzada en acer patinable. Una singular recreació decorativa pròpia del corrent cultural hipster.
La construcció de Can Bonany, la casa número 21, es remunta l'any 1836, i llueix un bonic portal de pedra, en forma d'arc rebaixat, i un balcó recolzat sobre mènsules clàssiques. De la coberta surt un ràfec sense canaló.
A la casa del número 26 en tenim un exemple d'habitatge popular, és una edificació senzilla i pràctica  construcció característica de les darreries del segle XIX i principis del XX.
Cap a les dues de la tarda del dia 28 de maig de 1932, al damunt aquesta part de la vila es formà un temporal de proporcions extraordinàries. Fou un temperi insòlit, imponent i aclaparador i els danys ocasionats de molta consideració. Hom diu que el plàtan que hi ha a la punta del parterre desafiant la gravetat amb una inclinació tan audaç està així a causa d'aquell tornado.
Els carreus de pedra que delimiten el parterre central provenen del portal i les finestres de Can Vergonyós, úniques restes que s'aprofitaren del mas quan es construí el Casal Popular. Durant la incautació del centre religiós el 1936 les milícies populars les desmantellaren i amb elles s'urbanitzà la plaça. A la vorera de la façana sud de la plaça encara es conserva l'enllosat típic del segle XIX.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes