El nom de la plaça no fa
referència a un instrument musical, és el renom o àlies amb el que era conegut un
antic personatge que hi vivia en aquest indret.
El carrer de Palamós
s'inicia al carrer de la Font, davant de Can Joanola, al número 40, i ho fa
sota l'atenta mirada i gelosa protecció de la Marededéu que hi ha en una
fornícula de la casa. Anant carrer avall, al número 6, al terrat veurem una
creu metàl·lica. El pal i la creu son semblants a la del Pou d'en Bonet, i
tenen també una bandera farpada flamejant com aquella. Aquesta, però, està fixada
sobre una rèplica del mont calvari al capdamunt de la teulada.
Al llarg del segle XIX a
Palafrugell es viu un moment d'economia industrial puixant que afavoreix l’expansió
urbanística en diferents llocs de la perifèria urbana, un d’aquest eixamples ho
feia seguint l’antic camí de Palamós. Com era d’esperar, als edificis de
l'època s'aplica un criteri constructiu popular on la tipologia dels habitatges
s'ajusta encara a la disposició barroca de planta baixa i pis.
Segons aquest model, encara
perceptible en moltes cases, es prioritzava edificar les parcel·les orientades
a llevant i migdia fins que s'exhauria el sòl, llavors edificaven a l’altre
costat de carrer que sol tenir una pitjor orientació. Les illes de cases així formades
mostren una parcel·lació de geometria regular amb les amplades que resulten
d'aplicar el mòdul parcel·lari gòtic de 4,5 a 5 metres, és a dir, la mida d'un
cos i estan orientades amb una perpendicularitat de geòmetra sobre la línea del
carrer.
Les parcel·les de l'altre costat
no sempre poden gaudir d'una ordenació tan acurada i sovint les mitgeres arriben
molt esbiaixades a la façana. Però continuen utilitzant l'ample de cos.
A la casa del número 15 es
pot observar l'existència d'una rajola de mitgera, costum típic palafrugellenc al
segle XIX d'identificar la propietat de qui havia aixecat el mur o la paret divisòria.
És un edifici de l'any 1861, amb el característic ràfec de teulada i canaló
ceràmic.
La casa amb el número 20 és
una construcció original de 1919 recentment rehabilitada. A la façana es pot
veure una curiosa i original placa d'avís de grua realitzada en acer patinable.
Una singular recreació decorativa pròpia del corrent cultural hipster.
La construcció de Can
Bonany, la casa número 21, es remunta l'any 1836, i llueix un bonic portal de
pedra, en forma d'arc rebaixat, i un balcó recolzat sobre mènsules clàssiques. De
la coberta surt un ràfec sense canaló.
A la casa del número 26 en
tenim un exemple d'habitatge popular, és una edificació senzilla i
pràctica construcció característica de
les darreries del segle XIX i principis del XX.
Cap a les dues de la tarda
del dia 28 de maig de 1932, al damunt aquesta part de la vila es formà un temporal
de proporcions extraordinàries. Fou un temperi insòlit, imponent i aclaparador
i els danys ocasionats de molta consideració. Hom diu que el plàtan que hi ha a
la punta del parterre desafiant la gravetat amb una inclinació tan audaç està
així a causa d'aquell tornado.
Els carreus de pedra que
delimiten el parterre central provenen del portal i les finestres de Can
Vergonyós, úniques restes que s'aprofitaren del mas quan es construí el
Casal Popular. Durant la incautació del centre religiós el 1936 les
milícies populars les desmantellaren i amb elles s'urbanitzà la plaça. A la
vorera de la façana sud de la plaça encara es conserva l'enllosat típic del
segle XIX.
Comentaris