No podíem passar per alt, del carrer Torres Jonama estant, l'edifici que
s'aixeca al començament del carrer entre els números 108 i 114. Es tracta d'una
construcció singular amb la façana principal d'obra vista, executada amb maó
massís a principis del segle XX.
L'edifici, bastit l'any 1908, consta de planta baixa i un pis i fou
destinat a ser l'Escola Superior de Nois entre els anys 1908 i 1924, quan n'era
propietari el sastre Joaquim Piera de Mata, qui el llogà a l'ajuntament. L'execució
de l'obra, el primer edifici que fou fet a Palafrugell íntegrament en obra
vista de maons, va ser realitzada pel constructor local i mestre d'obres Feliu
Mundet, qui desenvolupà el projecte ideat per l'arquitecte municipal Isidre
Bosch i Bataller, autor entre d'altres del disseny de l'escorxador municipal
que es bastí a continuació.
L'immoble el formen
tres cossos, entre els que sobresurt el del mig un metre més que els dels
costats. La façana principal, que com ja hem dit, és d'obra vista, està
executada amb maons massissos de fabricació manual, tradicionalment considerats
com un simple material de construcció que s'havia d'amagat darrere els
arrebossats, però que durant la segona meitat del segle XIX el maó a la vista fou
acceptat de forma definitiva com a material de façana.
 |
| Aspecte actual de l'antiga escola. |
L'immoble s'enretira de l'alineació que guarden les altres construccions del
carrer per deixar al seu davant un espai amb el que es forma un pati que l'envolta
per tres dels seus quatre costats. Pel costat de ponent comparteix mitgera amb
la finca veïna. Del carrer el separa una tanca d'obra, originalment de maó, que
fou coronada posteriorment amb un enreixat de forja. El portal d'accés al pati
des del carrer i els extrems de la tanca s'emmarcaren amb sengles pilastres
obrades també amb fàbrica de maó vist, coronades amb prominents remats en forma
de maça esglaonada.
Un primer cop de vista del conjunt ens ofereix una massa acolorida, amb
predomini d'horitzontalitat, senzillesa i simetria. L'observació del detall, ens
aporta matisos que conviden intervenir l'observador amb un cert grau de complicitat
per tal d'anar descobrint el joc dels panys que sobresurten i s'enfonsen emmarcant
i donant relleu les obertures, els òculs els dentats i les cornises de maons
col·locats a sardinell en posició triscada. Amb el disseny d'uns encintats horitzontals
continus es dibuixen corbes molt accentuades que ressegueixen les dovelles de
les llindes per sobre de les finestres de les dues plantes.
El conjunt es remata amb una cresteria de merlets que li confereixen una particular
imatge mudèjar, semblança aquesta que rebla l'original bellesa de l'edifici.
La composició
constructiva de l'edifici, malgrat ser tan austera, és inqüestionablement una
creació modernista. Només que afegissin uns petits elements decoratius de
ceràmica vidriada a la façana, aquesta es convertiria, sense equívocs en una
obra plenament modernista.
Comentaris