Passa al contingut principal

LA DAMA DESCONEGUDA DE L’ESGLÉSIA

L' església de Sant Martí de Palafrugell, tal i com avui la coneixem, és el resultat d’unes obres d’ampliació que es van iniciar a finals del segle XVI, quan l’anterior temple començava a resultar petit i s’evidenciava incapaç d’acollir l’augment de feligresos practicants. A la sol·licitud de permís d’obres de l’època, un document que portaren en pròpia ma, a la ciutat de Girona, una comissió de jurats de la vila i obrers de l’església, es recollia la conveniència de fer les obres necessàries per engrandir l’edifici amb quatre capelles i mantenir aquelles parts de la construcció vella que poguessin ser aprofitades.
El preu estipulat amb el mestre Pere Bòria per a realitzar les obres fou de 6.000 lliures moneda de Barcelona i el compromís que figurava en el document acordava que la despesa total de l’obra hauria de ser pagada en una part pels parroquians i l’altra pels administradors de l’església que hi contribuiria amb 25 lliures anuals de les rendes que generava el fornit patrimoni de l’Almoina Barceló. Per a fer-nos una idea aproximada del que representava aquesta aportació, cal explicar que les 25 lliures anuals que es comprometia a pagar l’església era, ral amunt, ral avall, la meitat del salari d’un manobra, que podia arribar a cobrar 930 sous l’any. Malauradament, 25 lliures només equivalien a 500 s.
De la remodelació que realitzaren es van conservar restes antigues en algunes parts del temple. Aquest és l’origen que s’atribueix al mur que es troba a la dreta de l’entrada, on hi ha la porta del cor i la capella de la Sang. L’aparell d’aquest pany de mur es considera molt antic i s’ha arribat a datar de la primera meitat del segle XI.
Hi ha en aquest oblidat racó un detall inadvertible que mereix ser destacat. Ens referint a un element que resulta excepcional a l’església perquè es tracta d’un ornament solitari, únic, profà, que sol passar desapercebut per a molts observadors i es pot identificar fàcilment a la cantonada que formen els murs, situat al costat de la porta del cloquer, en el punt precís d’on arrenca una de les arestes nervades de la volta, a la que serveix de recolzament fent-li funcions de mènsula
MÉNSULA DE L'ESGLÉSIA
L’element escultòric, una figuració de traça senzilla, és la representació medieval del cap d’una dona sobre el qual les reiterades capes d’encalcinat no han aconseguit amagar els trets femenins de la testa, ni cobrir el rodet trenat a la part superior del cap amb el que es tapa el cabell i deixant que el capell es vegi sobre el front formant un inconfusible “pic de vídua”. El vel, que li circumda el rostre per sota de la barbeta, el te fixat al tocat pel costat dret, i acaba recollit pel damunt del rodet a l’altre costat del cap.
El relleu mostra la imatge d’una dama noble o de classe alta, segons el costum dels segles XIV i XV, representada amb el guarniment propi de les dones casades o vídues, que havien de dur el cap cobert i el cabell recollit. Només les donzelles acostumaven a portar el cabell descobert.
Desconeixem el significat i la raó que una imatge profana es trobi situada en aquest indret. Només podem apuntar al respecte la possibilitat que siguin restes originals o peces reaprofitades de l’església vella, dins la qual la imatge encaixaria millor, complint amb la funció que tenien les representacions iconogràfiques medievals d’adoctrinar els fidels, o bé com aquells elements decoratius que es disposaven en el remat inferior d’arcs i impostes dessota es quals s’hi ficaven a manera de recolzament algunes d’aquestes testes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m