Passa al contingut principal

DIMARTS, MARÇ, MARTÍ

Diversos estudiosos asseveren que el cristianíssim nom de Martí, del llatí Martinus, que tan abundant fou en altre temps a la nostra població, era el nom pagà amb que es consagraven les criatures al déu romà Mars, una antiga divinitat solar venerada des de molt antic entre els pobles de la Itàlia Central, amb els noms de Mars, Mauors o Marspiter.
Els erudits a que ens referim veuen una vinculació entre la conquesta franca i la difusió  de la devoció pel sant. Segons ens reporten, els exèrcits dels francs tenien per costum erigir una capella dedicada a Sant Martí cada cop que obtenien una victòria sobre els sarraïns. Aquesta pràctica explicaria la seva prolífica expansió i testimoniaria la gran devoció que li professaven i les habilitats guerreres que tenien.
De Sant Martí de Tours no sabem perquè va arribar a ésser patró de l´església parroquial de Palafrugell, tot i ser-ho també, després de Sant Joan, del major nombre de parròquies de la Catalunya Vella, però en gairebé tots els casos ho pot haver estat per la substitució homònima de Mart pel de Martí en els antics temples pagans, o bé ha esdevingut a partir d’algun altar dedicat al culte d´aquest déu quant es reconvertiren en temples i esglésies cristianes.
Fill d’un oficial de l’exèrcit romà, en Martí rebé el nom de Martinus del seu pare, en honor al déu de la guerra Mart, i abans d’arribar a ser bisbe de Tours, també va viure la milícia fins a llicenciar-se als quaranta anys.

Palafrugell ha estat vinculada històrica i tradicionalment al mon de la pagesia i Mart també posseïa certs atributs agraris, ja que originàriament havia estat considerat guardià dels camps i els límits, raó per la qual fou associat a l´agricultura.
Conjunt escultòric de la parroquial de Sant Martí
Les celebracions festives que es dedicaren al déu en el mon clàssic, manifesten evidents trets agraris, malgrat aparèixer a l’època clàssica de Roma com un déu de la guerra, al qual anomenaven Pater Invictus, un ésser temperamental, brutal i sanguinari, però també, es força sovint anomenat Campester o Silvestris, quant se l´invocava per a la protecció del bestiar i els camps. Els sacerdots de Mart, els dotze salis palatins, executaven una dansa guerrera acompanyada de cançons en les quals s’impetrava protecció pels camps els animals i els pagesos.
S’ha testimoniat que en honor a la divinitat guerrera es sacrificaven cavalls entre les poblacions del nord de la Península Ibérica, i a la Gàl·lia i la Roma primitiva s’immolaven igualment cavalls al déu guerrer Mart.
Son molts els llocs de pagès que a casa nostra tenen Sant Martí per l’advocat de les cavalleries i era costum en aquests llocs que per a aconseguir la protecció de les besties s’oferís el sant una ferradura de l’animal que era dipositada a les esglésies que tenia consagrades i aquests ferros s’exposaven juntament amb els exvots o bé enganxats a la porta principal del costat exterior. Un costum pagà se’ns cap mena de dubte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),