Diversos estudiosos
asseveren que el cristianíssim nom de Martí, del llatí Martinus, que tan abundant fou en altre temps a la nostra població,
era el nom pagà amb que es consagraven les criatures al déu romà Mars, una antiga divinitat solar
venerada des de molt antic entre els pobles de la Itàlia Central, amb els noms
de Mars, Mauors o Marspiter.
Els erudits a que ens referim
veuen una vinculació entre la conquesta franca i la difusió de la devoció pel sant. Segons ens reporten,
els exèrcits dels francs tenien per costum erigir una capella dedicada a Sant
Martí cada cop que obtenien una victòria sobre els sarraïns. Aquesta pràctica
explicaria la seva prolífica expansió i testimoniaria la gran devoció que li
professaven i les habilitats guerreres que tenien.
De Sant Martí de Tours no
sabem perquè va arribar a ésser patró de l´església parroquial de Palafrugell, tot
i ser-ho també, després de Sant Joan, del major nombre de parròquies de la Catalunya
Vella, però en gairebé tots els casos ho pot haver estat per la substitució homònima
de Mart pel de Martí en els antics temples pagans, o bé ha esdevingut a partir
d’algun altar dedicat al culte d´aquest déu quant es reconvertiren en temples i
esglésies cristianes.
Fill d’un oficial de
l’exèrcit romà, en Martí rebé el nom de Martinus
del seu pare, en honor al déu de la guerra Mart, i abans d’arribar a ser bisbe de
Tours, també va viure la milícia fins a llicenciar-se als quaranta anys.
Palafrugell ha estat vinculada
històrica i tradicionalment al mon de la pagesia i Mart també posseïa certs atributs
agraris, ja que originàriament havia estat considerat guardià dels camps i els
límits, raó per la qual fou associat a l´agricultura.
 |
| Conjunt escultòric de la parroquial de Sant Martí
Les celebracions festives
que es dedicaren al déu en el mon clàssic, manifesten evidents trets agraris,
malgrat aparèixer a l’època clàssica de Roma com un déu de la guerra, al qual anomenaven
Pater Invictus, un ésser
temperamental, brutal i sanguinari, però també, es força sovint anomenat Campester o Silvestris, quant se
l´invocava per a la protecció del bestiar i els camps. Els sacerdots de Mart,
els dotze salis palatins, executaven una dansa guerrera acompanyada de cançons
en les quals s’impetrava protecció pels camps els animals i els pagesos.
S’ha testimoniat que en
honor a la divinitat guerrera es sacrificaven cavalls entre les poblacions del
nord de la Península Ibérica, i a la Gàl·lia i la Roma primitiva s’immolaven
igualment cavalls al déu guerrer Mart.
Son molts els llocs de
pagès que a casa nostra tenen Sant Martí per l’advocat de les cavalleries i era
costum en aquests llocs que per a aconseguir la protecció de les besties
s’oferís el sant una ferradura de l’animal que era dipositada a les esglésies que
tenia consagrades i aquests ferros s’exposaven juntament amb els exvots o bé enganxats
a la porta principal del costat exterior. Un costum pagà se’ns cap mena de
dubte.
|
Comentaris