Passa al contingut principal

PALAFRUGELL VILA DE LLIUREPENSADORS

Si s’ensenyés la Història viscuda des del costat de la gent
 en lloc de la Història dels monarques i dirigents,
 no estaríem perpètuament sotmesos
 a mantenir-los els privilegis.
Del conflicte que van viure els ciutadans en relació amb l’Església catòlica durant el segle XIX, la vila de Palafrugell no fou aliena. La ferma resistència dels lliurepensadors que tots els fets rellevants de la vida fossin regits per la religió, tingué una imatge pública molt notòria en l’àmbit que pertocava l’enterrament dels difunts. La “Real Orden de 3 de enero de 1879” reconeixia únicament l’Església catòlica la facultat de decidir qui moria dins la seva comunió i qui ho feia fóra d’ella i mitjançant un altre ordenament, la “Real Orden de 2 de abril de 1883”, s’autoritzà la construcció de cementiris “neutres”, o l’ampliació dels que ja existien, com a llocs on s’havien d’enterrar els individus que havien rebutjat la fe catòlica.
El moviment social impulsat pels lliurepensadors que reclamava el dret d’esser enterrats dignament i amb decor sense els rituals eclesiàstics, raons que ells denominaven de “la bona mort”, patí innumerables restriccions per a poder dur a terme els actes laics que reclamaven, i el simple fet d’organitzar un seguici fúnebre no eclesiàstic, requeria el permís previ per escrit que havien d’expedir les autoritats. Obligació contemplada en la “Ley de Reuniones de 1880”.

Vista parcial del cementiri civil destinada els agnòstics.

Dins aquesta agitació ideològica hem de situar la manera en que publicava la premsa liberal la noticia dels enterraments laics, on es ressaltava el nombrosíssim seguici que havia acompanyat el difunt, l’absència de clero i en la gran majoria dels casos l’acompanyament de la comitiva amb música interpretada per una banda o la cobla local, acte que era presentat, malgrat les dificultats interposades, com una realització meritòria. A la vila tothom coneix la història del testament d’en Francesc Matlleria, anècdota posterior al moment de referència però que s’ha d’inscriure dins aquest moviment laïcista.




Una de les poques esteles funeràries que resten al cementiri de laics.

Al cementiri del Coll de Morena de Palafrugell, a la part alta, darrera la capella, encara hi és l’espai separat, ja sense ús, del cementiri “neutre”, o civil, on resten un pocs testimonis de tombes i nínxols d’aquells vilatans que volgueren ser lliures fins al primer dia de la seva mort. No hi busqueu signes religiosos, els únics elements que hi trobareu son les fites amb un triangle metàl·lic que conté les inicials del difunt i una data. Cap més record. Res més que això.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),