El perfil del Raval Inferior fa
baixada, és un pendent suau que no desassossega ningú. Del costat esquerre del
carrer hi ha alguns edificis característics dels segles XVIII i XIX sotmesos a
un intent de restauració poc acreditat amb resultats més aviat magres. Es podria
haver aconseguit més!. De totes les maneres que es vulgui analitzar, aquest, ja
era un carrer perdut. Les construccions del costat de ponent son habitatges
sense ànima. Parlant-vos en confiança, de tots aquests, jo, potser, només en
salvaria un parell.
El creixement urbà de Palafrugell
des del punt de vista urbanístic, i centrant-nos en la part més antiga del procés,
s’adaptà al tipus de població de planícia, en la qual els habitants tendiren a
agrupar-se seguint unes línies de construcció en paral·lel, adaptades a la
forma de la lloma sobre la que s’edificava, traçant dos eixos que seguien la
direcció nord-sud, i disposant uns carrers transversals més estrets, per
comunicar-los.
A l’esplanada que hi havia davant
el Portal d’Avall, extramurs del recinte fortificat, donava sortida un d’aquells
carrers al qual els de la Vila denominaren Carrer Major, i com que el lloc era
espaiós, acordaren instal·lar-ne un mercat de pagès. Les parades, que s’arrengleraven
en un espai que ara forma part del carrer de Cavallers, s’iniciaven prop del
camí que des del portal, i en direcció migdia, es dirigiria a les hortes, la
costa i les poblacions de Mont-ras i Palamós seguint la ruta del camí Ral. Aquell
fou l’origen del Raval Inferior.
El recorregut del camí s’anà atapeint
de cases obeint els ritmes de creixement que imposa la demografia, i les
edificacions s’alinearen ambdós costats del corriol respectant a mig recorregut
una bifurcació que es dirigia al costaner palafrugellenc. Anar a mar ha estat
sempre el leitmotiv existencial de molts habitants de Palafrugell. Fou en un
d’aquells impulsos urbanístics que s’edificà l’arc sobre el carrer del mar, suficient
singularitat per donar nom al carreró que comunica amb el de les Botines.
Un dels racons urbans més
captivadors de Palafrugell es troba precisament en l’esmentada cruïlla. En
aquest punt hi ha alguns elements testimonials del passat que cal preservar. Es
tracta d’una antiquíssima cruïlla de camins, per això hi ha la fornícula amb
una creu, que assenyalava els límits de la urbs, ordenada i segura de l’incert
exterior.
La creu magnificada dins la
capelleta és una representació numinosa, l’emblema emprat com a símbol de Crist
des que al Concili d’Efeso, l’any 413 de la nostra era, s’ordenà que totes les
llars cristianes tinguessin un crucifix amb la imatge de Crist. Aquest símbol,
present a la majoria de les cultures al llarg de la història des de
l’antiguitat babilònica, ha estat glorificada i tinguda com un signe sagrat,
especial i protector per a tothom que l’adori i lloï.
La forma de la creu va tenir el
seu origen a l’antiga Caldea, emprada com a símbol del déu Tamuz, representat
en la lletra Tau, inicial del seu nom, i van ser el seguidors del déu,
acceptats en les esglésies cristianes a mitjans del segle III (d. n. e.), els
quals es permeté conservar els símbols, que introduïren la Tau. El símbol
s’adoptà abaixant el pal travesser per a representar la creu de Crist.
Comentaris