L’onze de maig de 1913 va aparèixer a la premsa la noticia d’un
fet luctuós ocorregut uns dies abans en un poble del Departament de Var a la
Provença. Amb ben poques paraules s’informava com un palafrugellenc, fill d’en
Pere Quintana, el sereno d’aquella vila, havia estat la víctima d’un crim. De l’assassí
es deia que havia estat un altre palafrugellenc, de cognom Bastons.
El dramàtic desenllaç va ocórrer el dematí del dimecres dia 7
a Pierrefeu, petita i bucòlica vila medieval de 2800 habitants, situada al cor
del país dels trobadors, al capdamunt del turó de Sainte-Croix, primer
contrafort del Massís de les Maures. A ponent de la vila s’estén una vasta i
rica planura vitícola.
L’Adelard Quintana de 38 anys era un taper de Palafrugell, que com a molts
altres homes de la seva generació els truncà la vida haver d’anar a la Guerra
de Cuba (1895-1898). De l’infern d’ultramar va tornar malalt i canviat. I en el
moment en que la industria surera a casa nostra vivia temps d’esplendor econòmic,
s’instal·là amb la seva família a Pierrefeu, per treballar a la fàbrica de taps
d’Albert Eiguier.
D’en Joan Bastons de 45
anys, deien que era un individu colèric, envejós, desassenyat i agressiu. Es
casà amb l’Antònia Maruny, una dona de Palamós i també va haver d’anar a Cuba. D’allà
tornà malalt. Havia tingut l’ofici de fuster, però des que tornà de les
Antilles, cap a finals de 1897, va viure del subsidi per a veterans que oferia
la Junta Repartidora de Socors. Quan aquesta ajuda es va acabar l’any 1899, deixà
Palafrugell i s’instal·là a Pierrefeu, allà va treballar a la fàbrica de taps
de Bonifay. Entre les famílies Quintana-Bastons existien vells lligams
d’amistat.
Al domicili de Bastons eren freqüents les escenes de
violència familiar contra l’esposa i els fills. La dona sospitava que Bastons
mantenia relacions amb una veïna i aquesta era la raó del mal ambient conjugal.
Sovint en Quintana era sol·licitat per l’Antònia, per mirar de calmar els
ànims. Però això irritava encara més en Bastons, que entenia el fet com un
excés de confiança per part de la seva dona.
Va ser dimecres al matí, que va tenir lloc una d’aquelles virulentes
escenes; l’Antònia anà a buscar en Quintana i li demanà que passes pel seu
domicili per mirar de calmar el seu home. Quintana, un cop esmorzat i abans
d’anar a la feia, es dirigí a casa d’en Bastons per tractar de raonar amb ell.
Aquest, sense voler saber res, va treure un revòlver de la butxaca i feu foc
sobre l’amic. El tret ferí lleument la víctima, que es precipità a la finestra
demanant ajuda. En aquell moment Bastons feu foc per segona vegada amb intenció
de rematar-lo. La bala penetrà dins la regió cardíaca i la mort fou
instantània.
En Joan Bastons fou traslladat a la presó de Toulon. Fou jutjat
el 23 de juliol d’aquell mateix any i condemnat a 6 anys de presó. Un cop
alliberat s’instal·là a Palamós. El fiscal no va arribar a conèixer les raons
que determinaren en Bastons per matar el seu amic. De fet, immediatament
després de la seva detenció Bastons confessà que no respondria les preguntes
que li fessin, que havia deixat uns escrits que justificaven el seu crim. En
quin moment escrigué aquella justificació és un misteri. El paper no es va trobar
mai.
-Jo m’estimava a Quintana i no entenc perquè el vaig matar.
Deia ell.
Comentaris