De l’església de Sant Bartomeu que
hi ha a Roma se’n diu “all’isola Tiberina”
per estar situada en una illa del riu Tíber. L’illa Tiberina, és un lloc
d’especial importància històrica. Està situada a mig camí entre el barri de
Trastevere, (abans trans Tiberim, "darrere el Tíber"), on va tenir lloc la
primera prèdica cristiana, i el barri jueu. En el mateix lloc on s’aixeca la
basílica existí anteriorment un temple dedicat a Esculapi, el déu romà de la
medecina, i eren molts els pelegrins que s’hi acollien en aquell establiment demanant-li
intercessió pel guariment del seu mal.
L’any 998, l’emperador alemany
Otó III, feu erigir l’església per a dipositar al temple les despulles de dos
màrtirs, Sant Bartomeu, i Sant Adalbert, que moriren l’any 997 evangelitzant els
pobles pagans del nord d’Europa. L’existència d’un pou dins la basílica, és un fet
excepcional que probablement es remunti al temps en que l’aigua era tinguda per
taumatúrgica. El pou ha esdevingut un símbol evangèlic i a l’antic brocal de
marbre hi ha esculpida una imatge de Jesús que suggereix aquella coneguda parèmia
en que es diu, “...Qui tingui set, vingui
a mi i begui qui cregui en mi” . La basílica fou confiada el 1993 a la Comunitat
de Sant Egidi.
L’any 1999, Joan Pau II, durant
la preparació del Jubileu de l’any 2000, instituí la Comissió “Nuovi Martiri”,
amb la finalitat d’indagar sobre els màrtirs cristians del segle XX. L’organització
va treballar durant dos anys confeccionant prop de 12.000 expedients de màrtirs
i testimonis de la fe provinents de les diòcesis de tot el mon.
Un cop celebrat el Jubileu, el
papa va voler mantenir la memòria d’aquells testimonis i volgué convertir-lo en
exposició permanent a la Basílica de Sant Bartomeu. El 12 d’octubre de 2002,
amb una solemne celebració ecumènica fou col·locat a l’altar major una gran
icona dedicada als màrtirs del segle XX. La icona representa, amb una
iconografia presa de l’Apocalipsi, la història dels màrtirs que s’han conegut a
través de la investigació de la Comissió. Altres records memorialistes dels
màrtirs van ser col·locats a les capelles laterals, cadascuna d’elles dedicada
a una situació històrica particular.
A la segona capella de
la nau esquerra del temple es recorden els testimonis de la fe a Espanya i
Mèxic, i per a la representació del martiri a Espanya durant el cop militar de
l’any 36 figura un crucifix esquinçat que s’indica procedeix de l’església
parroquial de Sant Martí de Palafrugell.
Encuriosits per la presència del crucifix a Roma, vam indagar la
trajectòria de la icona cristiana, convertida en la imatge del sofriment religiós
durant l’alçament militar a Espanya. El que hauria succeït a Palafrugell en
aquell període hauria d’haver estat d’una magnitud tal, que justifiqués la
presencia tan rellevant del crucifix, però ens consta que no va ser així. Aquí
tots van cometre les mateixes atrocitats que es van cometre a altres llocs. I
la responsabilitat de les salvatgeries ha d’ésser compartida. Palafrugell no es
mereixedor de tal enaltiment en el museu de l’holocaust cristià. Em costa d’entendre
el victimisme dels vencedors. El crucifix procedeix d’un palafrugellenc que es vol
mantenir en l’anonimat.
Comentaris