Passa al contingut principal

EN JOAN FUSTARET

“...Fuera de Cataluña, en todo el resto de España, se goza de una completa paz y sosiego público...”

Aquesta història va tenir lloc durant un període que s’ha convingut en denominar Guerra dels Matiners, un conflicte que es va circumscriure a Catalunya emmarcat dins el context de la segona guerra carlista, que tingué lloc entre els anys 1846 i 1849, malgrat que el conflicte incloïa molt diversos components polítics i ideològics de tendències liberals i republicanes.
Cap a finals de l’any 1848 els republicans s’alçaren en armes al costaner central de l’Empordà, el grup que instigava la revolta s’havia format amb una trentena d’homes, una partida de joves revolucionaris que provenien de Sant Feliu, Calonge, La Bisbal i Palafrugell i probablement obeïen la consigna d’insurrecció llençada per Abdó Terrades des de París a principis de juliol.
Per tal de manipular l’opinió de la gent, la premsa tenia ordres de titllar de bandolerisme qualsevol manifestació contraria a la monarquia i era obligada a donar els insurgents el tractament de trabucaires i criminals, d’acord amb els dictats del Capità General de Catalunya, Manuel Pavía y Lacy, amb la intenció de minorar el suport que els pogués donar la gent, fent veure que al país regnava la pau social. Les forces de l’ordre perseguien els rebels com si fossin malfactors.
En Joan Fustaret era un jove bracer, el menor de tres germans, fill de l’Eudald, un treballador de Fornells de les Valls de La Seu d’Urgell i de Maria Tibau, que era natural de Fonteta. La família residia a la Bisbal d’Empordà, població on va néixer en Joan un dilluns 25 de juny de l’any 1821.
De molt jove el Joan es va involucrar amb els moviments socials i polítics reivindicatius que interessaven el pensament republicà, i a La Bisbal d’aquest ideari n’hi havia per donar i vendre. Quan li va arribar l’edat de formar família ho va fer d’acord amb l’Anna Clarell, una noia que era natural de Palafrugell, i fou el lloc on s’establi la parella per a viure.


Entre els agitadors de la revolta republicana de 1848 que mencionaven més amunt, es trobava el Joan Fustaret, que havia marxat de casa per a sumant-s’hi als alçats. La subsistència del grup depenia de les aportacions dels partidaris a la causa, que, d’altra banda, eren estretament vigilats per les autoritats locals i forces governamentals perquè no els poguessin donar cap ajuda. La facció es veié obligada a recórrer als robatoris. Amb aquells actes es justificava la teoria de desordre en que s’emparava l’autoritat.
El mes de novembre de 1849 es van cometre dos robatoris, a Sant Pol i a Regencós i van denunciar que es tractava d’un fulano que es deia Joan Fustaret, conegut per “lo marit de la sorda Clarell”. El dia 26 de novembre va ser detingut i un escamot de les Esquadres de Catalunya el van conduir a Palafrugell. L’alcalde formà les primeres diligències en les que figurava ser autor i còmplice de diversos atemptats i home de pèssims antecedents, crims pels quals ja havia estat empresonat. A les nou del vespre els mossos reveren l’ordre de conduir el presoner a la capital del districte, per a continuar amb les diligències de la causa.
Ja era ben fosc quan emprengueren viatge i en arribar al bosc d’en Esteve, que es troba dins el terme de Fonteta, en Joan, que feia estona que provava d’afluixar els amarratges, va aconseguir soltar la faixa amb la que l’hi havien amarrat les mans i fugí entremig els matolls. Els mossos van fer ús ràpidament de les carabines, disparant a la babalà alguns trets a la foscor, amb tan mala fortuna pel fugitiu que, com a resultes de la descàrrega, el Joan va caure molt mal ferit. Fou portat a La Bisbal però no es va poder fer res per salvar la seva vida, morí al cap d’una estona i l’endemà fou enterrat al cementiri catòlic de La Bisbal, però no en terra consagrada.

Comentaris

Hem parlat del vostre bloc al facebook de l'Arxiu

https://www.facebook.com/arxiuhgirona/posts/287051505034180

Bona feina!

Arxiu Històric de Girona

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),