El Pou d’en Bonet emergeix de l’inframón amb un brocal en
la forma poligonal que te un trapezi isòsceles, i amb aquella part de
pedruscall amb que sobresurt ocupant un bon tros de vorera, es revela descarat al
carrer Begur de Palafrugell. Els acabats d’un l’element pràctic no
necessàriament tenen perquè ser artístics, si ens el mirem amb els ulls que
se’l miraria un forà, veurem una andròmina, evidencia un tipus d’estructura
constructiva senzilla, sense ornats, d’una rusticitat quasi modèlica. És un
element de serveis que existeix a destemps, d’un altre moment, d’una època
antiga, d’aigua no canalitzada; però que, malgrat tot el que s'ha dit, si li
poguéssim atribuir virtuts humanes, d’aquest diríem que posseeix les millors, i
llavors podrien dir que és un pou que s’avergonyeix.
El Pou d’en Bonet se’n va dir abans Pou d’en Papi i d’això
fa molt temps. El fet que tingués nom propi, ens indica que era d’ús públic i per
tant fora del domini privat. No se’l coneixia per cap altre nom.
Efectivament, en Pere Papi fou un sabater de Palafrugell que
va viure entre finals del segle XIV i els inicis del XV, i probablement posseiria
les terres o la casa al costat del pou. En aquell mateix indret el 1628 es
construí la casa el cirurgià Nicolau Manca, pertanyent a una antiga nissaga familiar
de cirurgians-barbers palafrugellencs. En Nicolau Manca morí a causa del
contagi de pesta que hi hagué l’any 1652. Morí en la barraca que tenia feta al
terme de Torrent, prop de la Creu d’en Trullàs, i fou enterrat allà mateix. En
tot aquell temps el pou continuava sent reconegut per l’antic nom d’en Papi, ja
que un succés ocorregut el dia 18 de juliol de 1675 així ho corrobora.
Aquell
dia al fons del pou d’en Papi fou trobat el cos d’un home negat, o ofegat, com el
van descriure en aquells moments. Es tractava d’un individu francès el qual
responia al nom de Garau, desconeixent-se la causa o finalitat de l’accident.
Més endavant, el 1763, la casa fou adquirida pel comerciant
Antoni Bonet, de qui aconseguí el nom amb el que ara es conegut el pou d’en
Bonet.
El 1803 és en Miquel Salomó qui viu a la casa i obre una
finestra a la façana de la casa sobre la vertical del pou. L’obra enutja els
veïns del Raval que s’adrecen l’ajuntament, representats per en Pere Roig, argumentant
que de temps antic els veïns se subministren de l’aigua d’aquell pou, i per
haver estat d’ús i utilitat pels cavalls i tropa de Sa Majestat, la finestra o
qualsevol altra obertura sobre el brocal seria perjudicial per a la salut
pública i li ordeni de tapar-la. Dita sol·licitud fou atesa.
El pou torna a ser noticia el 1895, quan el mes d’octubre l’ajuntament
aprova el projecte d’alineacions del carrer Pi i Margall i l’alcalde Francesc
Estrabau se’n adona que el carrer de Begur s’ha projectat amb un ample de 7
metres, i proposa es redueixi a 6 metres. La proposta fou aprovada pel ple de
l’ajuntament.
El
febrer de 1897 es realitzen les obres d’eixamplament del carrer de Begur i
s’arregla el pou, que prestava un gran servei als veïns de la barriada per ser
l’únic punt on es podia extreure aigua. Succeïa però que sovint no es podia
utilitzar per raó que es llençaven allà els cadàvers d’animals morts, i es va proposar
d’evitar allò canviant el brocal i col·locant una tapa que es pogués tancar durant
la nit.
Comentaris