Passa al contingut principal

EL POU D’EN BONET

El Pou d’en Bonet emergeix de l’inframón amb un brocal en la forma poligonal que te un trapezi isòsceles, i amb aquella part de pedruscall amb que sobresurt ocupant un bon tros de vorera, es revela descarat al carrer Begur de Palafrugell. Els acabats d’un l’element pràctic no necessàriament tenen perquè ser artístics, si ens el mirem amb els ulls que se’l miraria un forà, veurem una andròmina, evidencia un tipus d’estructura constructiva senzilla, sense ornats, d’una rusticitat quasi modèlica. És un element de serveis que existeix a destemps, d’un altre moment, d’una època antiga, d’aigua no canalitzada; però que, malgrat tot el que s'ha dit, si li poguéssim atribuir virtuts humanes, d’aquest diríem que posseeix les millors, i llavors podrien dir que és un pou que s’avergonyeix.
El Pou d’en Bonet se’n va dir abans Pou d’en Papi i d’això fa molt temps. El fet que tingués nom propi, ens indica que era d’ús públic i per tant fora del domini privat. No se’l coneixia per cap altre nom.
Efectivament, en Pere Papi fou un sabater de Palafrugell que va viure entre finals del segle XIV i els inicis del XV, i probablement posseiria les terres o la casa al costat del pou. En aquell mateix indret el 1628 es construí la casa el cirurgià Nicolau Manca, pertanyent a una antiga nissaga familiar de cirurgians-barbers palafrugellencs. En Nicolau Manca morí a causa del contagi de pesta que hi hagué l’any 1652. Morí en la barraca que tenia feta al terme de Torrent, prop de la Creu d’en Trullàs, i fou enterrat allà mateix. En tot aquell temps el pou continuava sent reconegut per l’antic nom d’en Papi, ja que un succés ocorregut el dia 18 de juliol de 1675 així ho corrobora.
Aquell dia al fons del pou d’en Papi fou trobat el cos d’un home negat, o ofegat, com el van descriure en aquells moments. Es tractava d’un individu francès el qual responia al nom de Garau, desconeixent-se la causa o finalitat de l’accident.

Més endavant, el 1763, la casa fou adquirida pel comerciant Antoni Bonet, de qui aconseguí el nom amb el que ara es conegut el pou d’en Bonet.
El 1803 és en Miquel Salomó qui viu a la casa i obre una finestra a la façana de la casa sobre la vertical del pou. L’obra enutja els veïns del Raval que s’adrecen l’ajuntament, representats per en Pere Roig, argumentant que de temps antic els veïns se subministren de l’aigua d’aquell pou, i per haver estat d’ús i utilitat pels cavalls i tropa de Sa Majestat, la finestra o qualsevol altra obertura sobre el brocal seria perjudicial per a la salut pública i li ordeni de tapar-la. Dita sol·licitud fou atesa.
El pou torna a ser noticia el 1895, quan el mes d’octubre l’ajuntament aprova el projecte d’alineacions del carrer Pi i Margall i l’alcalde Francesc Estrabau se’n adona que el carrer de Begur s’ha projectat amb un ample de 7 metres, i proposa es redueixi a 6 metres. La proposta fou aprovada pel ple de l’ajuntament.
El febrer de 1897 es realitzen les obres d’eixamplament del carrer de Begur i s’arregla el pou, que prestava un gran servei als veïns de la barriada per ser l’únic punt on es podia extreure aigua. Succeïa però que sovint no es podia utilitzar per raó que es llençaven allà els cadàvers d’animals morts, i es va proposar d’evitar allò canviant el brocal i col·locant una tapa que es pogués tancar durant la nit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m