Passa al contingut principal

Casa de cos al carrer Caritat


La tipologia de casa popular medieval establí uns trets característics d'edificació senzilla que s'aplicà de forma generalitzada i sistemàtica en totes les edificacions urbanes. La porta d'accés sempre es situava al costat esquerre de la façana, i al damunt seu la finestra del pis, que amb la llinda tocava el ràfec de coberta. La porta principal d'accés s’emmarcava amb carreus de pedra sorrenca o granítica i la llinda es resolia amb un arc de dovelles de mig punt, posteriorment es feu amb arcs escarsers o resolta amb la col·locació de llinda sencera en les de factura modesta. La planta pis, de menor alçada, tenia la petita finestra situada generalment al damunt del portal, també emmarcada amb pedra i ampit motllurat. La façana es rematava amb un ràfec de coberta sortint per allunyar l'aigua del mur.
La porta era ampla per poder guardar els carros en el interior dels habitatges, i també permetia entrar els animals. Seguint aquest costum, les portes es construïen de doble fulla ja que a la majoria de cases es traginaven utensilis i mercaderies.
El primer espai al qual s'accedia des de l'exterior era una sala amb el sostre de bigues de fusta o volta de rajola de dos o quatre punts, destinada a les eines i animals de tir si el propietari era pagès, o l'obrador, la botiga o magatzem, si aquest era artesà. Al fons de l'estança, a la dreta, hi havia l'escala de dues tramades en angle recte, la primera etapa era descoberta i quedava situada de cara a l'entrada.
Al fons de la sala, sota el replà hi havia el rebost i l’accès a la segona estança on hi havia la cuina menjador servint també de sala d'estar, era el lloc on es feia la vida familiar. Era habitual tenir una llar de foc situada en un angle de la cambra, generalment al costat dret. En la paret mitgera un buidat, amb lleixes de fusta, servia d'armari. Una sola obertura, generalment no hi havia finestra, donava sortida a l'eixida, al fons de la qual hi havia la comuna.
Al pis hi havia els dormitoris, les edificacions més antigues només tenien dues cambres, més endavant s'incorporà el “quarto del mig", una peça central davant l'escala, sense ventilació exterior, que rebia llum d’una de les façanes per un petit finestró situat a la part alta de l'envà.
L'adopció de la unitat de cos venia donada per la longitud resistent de l'embigat, que era capaç de suportar el pis i la teulada sense fimbrejar. La dimensió que podia assolir una casa es relacionava amb l’ample estàndard de 24 pams, uns 4,80 metres (longitud equivalent a 3 canes de Girona, 1 cana=1,559 metres). A partir del segle XIX les parcel·lacions adoptaren la divisió del mòdul de cos, com unitat de planificació.
La construcció tradicional es caracteritzava per la sustentació de les bigues amb parets de tàpia, o pedra mixta. Els murs laterals acostumen a tenir una amplada entre un peu i dos pams (30-40 cm). Els murs de façana teien una amplada de dos peus (pes romanus o capitolinus).
Els envans interiors eren de maó massís de 29x14x5 cm. i els arrebossats que les cobrien es realitzava amb morter de calç.
Un element singular de la casa de cos del carrer Caritat és l'esgrafiat de la façana fet a les darreries del segle XVIII. En queden algunes restes que encara son visibles. L'esgrafiat es una única figura geomètrica aplicada seguint la tècnica de la repetició amb plantilla que arribava a cobrir tota la superfície del mur.
Cal destacar la llinda sobre mènsules del portal, exemple de l'arquitectura popular medieval i també el ràfec de coberta, un element característic de les façanes antigues.El ràfec de coberta, es forma amb tres línies en voladís. El canaló de la teulada, afegit posteriorment, és també de ceràmica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),