Passa al contingut principal

"EL GLOP", 1975-2004

A Palafrugell estàvem acostumats als casinos, als cafès de solera i als bars convencionals, però el mes de febrer de 1975, obria al cèntric carrer de Cavallers un establiment d'oci, que esdevindria un lloc de referència per a les generacions de joves dels anys setanta, vuitanta i noranta.
Quan es va inaugurar El Glop, el règim de la dictadura ja era ben madur, però a la premsa local la noticia es va cobrir amb un correctíssim "Obertura d'un saló de té al carrer de cavallers". Per poder anar-hi s'havia de tenir assolida una certa maduresa, i no era únicament pel tipus de beguda que s'hi servia, sinó també, i principalment, perquè freqüentar "El Glop", representava pels joves accedir a un mon que els resultava novador, atraient i modern, era una cerimònia d'iniciació amb la qual es trencava definitivament amb l'adolescència per entrar al mon dels adults.
Això que ara ens pot semblar pueril, per al jovent de la vila fou un esdeveniment transcendental. Si gosaves baixar l'escala del bar, mai més tornaves a trepitjar el carrer Caritat per anar al Casal Popular, un lloc de moral exemplar on es prodigaven els valors “catòlics tradicionals”.
Les ofertes per als  joves encara no es coneixien en tot el seu esplendor, t'havies de conformar en anar a lligar els estius al paratge de l'Arbre Gros. Aquell que estava situat a la carretera de Calella, on el 1962 es va instal·lar una pista de Go-Karts, que tenia bar i pista de ball; també es podia anar a la Gruta, un Club que es deia d'estil europeu, al Night Club Gabriel i a l'Arlequin, o al Night Club Los Almendros, establiments que funcionaven més o menys bé pels de casa, sempre desitjosos que entressin els turistes i estiuejants, aquells que eren de fora, i a la vila, quan començava el bon temps, els esperàvem de braços oberts.
Els bars i cafès de la vila que obriren durant els anys seixanta, tampoc no eren locals pensats per al jovent, sinó establiments destinats al negoci rendible, com l'Sport Bar, La Parra, el Madame Zozó, el quiosc bar d'en Gou, als jardins del Camp d'en Prats; el Bar Roca i el Plaza, a Plaça Nova, Los Tarantos del carrer de la Tarongeta, i el Bar Marsal al Parc Infantil dels jardins de Can Bech.
La dècada del setanta va significar la consagració turística de la vila, amb una massiva obertura de sucursals bancàries, i la deslocalització dels establiment d'oci cap a la costa, això va fer que s'anessin tancant molts establiments del poble, El Bar Roca, Los Tarantos, El Cavallers, i se'n obrissin de nous, com La Pianola del Vilar i, com no podia ser d'una altra manera, El Glop del carrer Cavallers.

La iniciativa la van dur a terme dos joves de la vila, els acabaven de llicenciar del servei militar i es van aventurar amb la idea d'obrir un establiment d'oci que fos diferent als que hi havia fins aquells moments a Palafrugell. Els dos nois eren Manel Vinyes i Carles Miranda. Posats mans a l'obra la idea es va anar materialitzant. La amistat que els unia amb l’artista Josep Puig, qui ja tenia experiència en dissenyar d'establiments d’aquell tipus, els facilità l’assessorament sobre una idea original que no podia fracassar.
D'inspiració anglosaxona el local que pretenien es podria instal·lar perfectament en un lloc idoni al carrer de Cavallers, que en aquells moments romania tancat i que fins feia poc temps havia albergat un saló recreatiu. La característica principal era que es tractava d'un local soterrani, sense llum ni ventilació naturals.
S'hi accedia des del carrer a través d'un portal de reixa metàl·lica, baixant per una escala ampla de pedra artificial que donava a una sala molt espaiosa. El subterrani s’estenia pel davant i a l’esquerra, i al llarg de la paret de ma dreta, que quedava retirada un parell de metres, es va situar la barra amb els tamborets. Aquell espai, que tenia el terra a un nivell més alt i una escaleta en cada extrem, s’havia protegit amb una barana que evitava les caigudes accidentals.
L'espai restant, es va idear molt encertadament per en Puig, que el va pensar per albergar grups i parelles en uns reservats que ocupaven dues àrees diferents, la principal quedava situada davant de la barra, al darrera de la qual, separada per una mampara fins al sostre s'emplaçà durant els primers anys una taula de billar, i passat el temps en Manel, ja tot sol davant del negoci, instal·là una pista d'escalextric.

A l’esquerra de l’entrada, en la penombra, es van ubicar més reservats, aquests, que quedaven arraconats, eren els més discrets i preferits de les parelles que en la foscor es volien reconèixer físicament a les palpentes.

En Puig va crear també un logotip per l'establiment que originalment s'havia de dir "La Clau". I per a significar el nom es va pensar que en el portal del carrer s’hi poses com a decoració una mena de pany de grans dimensions. La proposta es va desestimar pels dos amics, pensant que la materialització d'aquella idea del portal els costaria un dineral, i ells s'estimaven més condicionar be l'interior del local deixant la zona del carrer amb els acabats més discrets.
En Puig els suggerí una nova proposta pel nom que aquest cop va resultar providencial, l'artista va saber fugir de la trivialitat d’enaltir el local soterrani, i cregué més oportú que el pub es digués "El Glop", el qual fou acceptat immediatament pels joves. La proposta s'acompanyava d'un logotip original, el disseny del qual s'hi deia be amb la dècada dels setanta. El primer rètol lluminós que es confeccionà per l'establiment encara es visible a l'exterior del local que roman tancat des de l'any 2004.
El local, un cop enllestides les obres, va ser inaugurat el febrer de 1975, a la inauguració oficial van assistir-hi molts amics i vilatans, i l'establiment, com era costum al poble, va ser beneit de forma solemne pel rector de la vila mossèn Josep Oriol, trobant-se també present la màxima autoritat de la Guardia Civil local, el tinent Manuel Dobaño Rodríguez.
A partir d'aquell moment el disc bar obrí tots els dies sense interrupció, des de les quatre de la tarda fins l'hora que marxessin els darrers clients, i això succeïa a la matinada, entre la una i quarts de tres, El Glop no va tancar mai les portes, ni tan sols per prendre's unes curtes vacances.
Els inicis del negoci no van ser fàcils, la inversió havia estat important pels joves empresaris, edemes en Carles Miranda s'ho combinava treballant en una sucursal bancària i no aguantà gaire temps aquell ritme de doble dedicació, als pocs mesos, plantejà el seu soci deixar la seva part de la societat, i aquell va continuar sol davant el negoci fins al darrer dia en que es tancà El Glop, i amb això es van complir vint-i-nou anys d’existència.

Pel Glop ha passat gent de totes les edats durant les dècades dels setanta, vuitanta, noranta  i els primers anys del dos mil. Els clients érem mutables i molt variats, durant la tarda i vespre era freqüent que hi assistissin les parelles joves que començaven a festejar o les que ja eren més fermes, aquests clients demanaven un refresc i es feien fugissers en la foscor. Al vespre i la nit eren els solters i els matrimonis consagrats els qui donaven un tomb pel local, anaven a escoltar la música o petar la xerrada amb els amics. Cap al tard era l'hora dels bevedors que anaven ja de retirada cap a recollir-se.
Les avantguardes culturals i artístiques de la vila no es van estat tampoc de freqüentar-lo, en Cuixart, en Cervera, el Gitano, el mateix Reig, a tots els agradava l'ambient amable del bar on es podia escoltar la bona música rock que va fer entre els setanta i els noranta: Deep Purple, Dire Starits, David Bowie, Eagles, Jehtro Tull, Led Zeppelin, The Police, The Rollins Stones, AC-DC, Michael Jackson, Prince, Madonna, Bon Jovi, Johnny Cash, i un llarg etcètera de músics i grups que ompliren de ritme les nostres vetllades. Quins bons records.

Però no només era la música i l'ambient els que ens atreia d'aquell bar. Que potser no us en recordeu dels saborosos i boníssims entrepans vegetals que ens feia el Manel?.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes