Passa al contingut principal

JOSAFAT

 

Durant la commemoració de la Festa Major de Palafrugell de 1905, es va convocar la celebració d’uns Jocs Florals, que serien els primers organitzats a l’Empordà. A la secretaria de la Secció de Belles Arts del Centre Català de Palafrugell, que dirigia l’esdeveniment, es van rebre 80 composicions per al Concurs Literari-Musical de la Festa de la Bellesa. El secretari del Centre, que era Joan Linares i Delhom, ho va fer públic dies abans del festeig. Coincidint amb la Festa va aparèixer el primer número del quinzenari ”Emporium”, una publicació cultural amb un selecte elenc de col·laboradors, que dedicava monogràficament l’edició inaugural a dita celebració.

Amb aquell concurs es volia fer crida als artistes de la terra, i a fi d’evitar el risc de que en lloc de la Festa de la Bellesa, es convertís en festa de la vulgaritat, decidiren donar els artistes completa llibertat per a triar els temes, i que els premis fossin en metàl·lic. Els organitzadors obriren una subscripció per a que els comerciants, hisendats, empresaris benestants i tothom que volgués de la població contribuïssin a la mida de llurs cabals i voluntats. El tresorer de la Comissió Organitzadora, el farmacèutic Josep Miquel i Torras s’encarregava de comptabilitzar les aportacions.

El jurat estava compost per il·lustres literats com el gran poeta Joan Maragall, president del jurat literari, l’erudit Massó i Torrents i el delicat poeta Vergés i Barris; i també per músics de just renom, com Felip Pedrell, president del jurat musical, en Lluís Millet, l’ànima de l’Orfeó Català i el conegut estudiós pianista Marià Vinyas.

La Festa de la Bellesa va tenir lloc el dissabte 22 de juliol a les tres de la tarda al Teatre del Centre Fraternal, i fou un esdeveniment entranyable. El poeta mallorquí Gabriel Alomar que havia nomenat reina de la Festa l’esposa de Massó i Torrents, fou el guanyador de la Flor Natural de poesia. Francesc Pujol i Pons de l’Orfeó Català fou premiat en l’apartat de sardanes, i en cançons va obtenir la Flor natural de la Festa de la Música, organitzada per l’Orfeó Català, el jove de vint anys, Joan Baptista Lambert, l’accèssit l’obtingué el compositor Juli Garreta.

De les composicions en prosa, dues d’elles destacaren per sobre de les altres i van impressionar profundament el jurat. Una es titulava Josafat i l’altra, que va ser la guanyadora, es deia L’home bo de Joan Pons i Pagès. Josafat era una concepció grandiosa del modernisme, magistralment desenvolupada, d’un realisme quasi brutal, a voltes ennoblit, dignificat per la fantasia de l’artista, esperit d’un encís irresistible. El drama era intens, violent, reflex d’una poderosa lluita rebolcada per una ànima petita del cos gegant del protagonista Josafat, el campaner salvatge, brutal, luxuriós i fanàtic. Posseït d’unes passions que desbordaven la plenitud de sa bestialitat, topant violentament contra la consciència rudimentària, endurida de supersticions i fanatisme. I tot això ho va presentar l’autor de forma viva, palpitant, immensa, amb un vigor, amb una força, amb un relleu, que meravellava. L’autor de tal prodigi es deia Prudenci Bertrana, i era la seva primera novel·la.

La primera publicació de Josafat es va fer l’any següent, a l’impremta Joanola i Ribas situada al carrer de Sant Sebastià número 29, de Palafrugell. L’obra fou censurada pel bisbat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

EL DOLMEN DE "CAN MINA DELS TORRENTS", LLAFRANC

SITUACIÓ El dolmen de Can Mina està situat en un bosc proper a la Font d'en Xecu. Es pot accedir al jaciment seguint varies rutes diferents. Des de Palafrugell, per la carretera de Tamariu fins al trencant de Llafranc, que s'ha d'agafar. Un cop arribats a l'antic Hotel Paradís i la Font d'en Xecu, deixar el cotxe i agafar el corriol que surt del costat esquerre de la carretera i s'enfila pel bosc. Recorreguts uns quaranta metres, el viarany gira cap a l'esquerra i travessa un rierol, a l'altra banda, en un replà, trobarem el dolmen. Si seguim més endavant per la mateixa carretera, pocs metres abans del trencant cap al Far de Sant Sebastià, a l'alçada del Pont d'en Casaca, s'ha d'agafar un camí que surt del costat dret de la carretera, sense deixar les marques grogues i blanques del vial principal fins arribar al dolmen. Des de Llafranc seguirem el carrer Rafel Duran, que puja situat a l'esquerra de l'església. Hem de seguir le

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),