Salta al contingut principal

EL TERRATRÈMOL DE LISBOA

El dissabte 1 de novembre de 1755, dia de Tots Sants, a l’hora de la missa major (10h 16´), es va produir un terratrèmol que causà un enorme impacte produint milers de víctimes mortals i de ferits a la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Es va notar en tota la península i diversos llocs de la resta d’Europa occidental, inclús d’Amèrica.

L’epicentre del sisme estava situat a diversos centenars de kilòmetres al sud-oest del Cap de Sant Vicenç dins l’oceà Atlàntic, i va rebre el nom de terratrèmol de Lisboa perquè va ser aquesta ciutat on va causar més mal, a causa sobretot de l’incendi que es produí. Amb una intensitat X a l’escala de Richter, una durada entre 7 i 8 minuts amb intervals de quietud, un tsunami posterior amb més d’un miler de rèpliques que es van succeir al llarg de diversos anys i 1250 morts, el terratrèmol de Lisboa és un dels fets més extraordinaris que ha succeït en època moderna a Espanya, però potser que també ho sigui a nivell mundial.

El rei Fernando VI encarregà el Governador del Supremo Consejo de Castilla de realitzar un informe sobre tot el que havia succeït a Espanya a causa del terratrèmol i que es va dirigir a les capitals i pobles de certa importància. Des del castell de Palafrugell es va emetre el següent:

 ...Esto es que en dicha esta villa, ni en los lugares a ella circunvecinos, la mañana del día primero de dicho corriente mes y año, ni en los días inmediatos siguientes no se experimentó temblor alguno de tierra, o terramoto, pues habiéndonos informado con diferentes personas de dicha esta villa, ninguno experimentó tal temblor.

Por lo que, a Dios gracias, no se han experimentado movimientos algunos en los suelos, paredes, edificios y fuentes, ni ruinas o perjuicios en las fábricas ni se han resultado muertes ni heridas algunas, así en personas como animales.

Si a Palafrugell no es van assabentar, a La Bisbal si que van percebre i en fan noticia al seu informe:

...Que en el día primero de los corrientes, y abajo escritos mes y año, a cierta hora antes de amanecer el día, bien que de fijo no la hemos podido averiguar, en la dicha presente villa, y término, y lugares predichos, se sintió un terremoto que duro muy poco, y sólo se observó el temblor de suelos, paredes, camas, y de alhajas caseras, y que éste no ocasionó ruina ni perjuicio alguno, muerte ni herida a personas ni animales (a Dios gracias) ni cosa notable, y no se experimentó ni reparó de antes del referido temblor señal alguna que emenesase dicho terremoto y temblor.

Todo lo que hemos inquirido de personas fidedignas.

Y para que de lo predicho conste, obedeciendo dicha carta Orden, hacemos esta nuestra relación, sellada con el sello de la dicha villa.

 A Sant Feliu de Guíxols també es va apreciar el sisme:

...el dia 1° entre las nueve y diez horas de la mañana se observo movimiento en los suelos, Paredes; y demàs Edificios de esta Villa, como asimismo en las Parroquias de la Valle de Aro circunvecinas de ella, y duro por espacio como cosa de dos credos a todo lance, y con viento muy fuerte que venia de la parte de Poniente, y no se experimento otra cosa notable. Y con la ayuda de Dios no ha causado perjuicio ni ruina alguna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SÍMBOLS I GRAVATS, ELS GLIPTES DE PALAFRUGELL

1. Introducció Els testimonis que encara perduren i podem trobar exterioritzats arreu les cases i carrers ens poden apropar a intuir com estava organitzat el món espiritual dels nostres avantpassats encara que desconeguem la consciència moral dels individus. Existeixen múltiples manifestacions de símbols religiosos a les cases, carrers i esglésies, suficients com per a poder esbotzar la imatge d’uns homes i dones que visqueren la seva època amb una fe profunda i sincera. La concepció de la vida religiosa del món rural dels nostres avantpassats estava molt present a la vida quotidiana i condicionava totes les activitats que dugueren a terme al llarg de la seva existència. En un temps en què els canvis socials i els domèstics de l’antiga societat agrícola evolucionaven lentament durant llargs cicles, les idees i les creences perduraven a través de les generacions, sense que cap esdeveniment extern tingués prou influència com per a provocar un canvi sobtat. Aquests ritmes letàrgics es ...

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LA TORRE DE CALELLA

La diada de Sant Jordi de 1597, dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones. Aquelles ràtzies que evidenciaven la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro), mosquets, arc...