Passa al contingut principal

EL TERRATRÈMOL DE LISBOA

El dissabte 1 de novembre de 1755, dia de Tots Sants, a l’hora de la missa major (10h 16´), es va produir un terratrèmol que causà un enorme impacte produint milers de víctimes mortals i de ferits a la Península Ibèrica i el nord d’Àfrica. Es va notar en tota la península i diversos llocs de la resta d’Europa occidental, inclús d’Amèrica.

L’epicentre del sisme estava situat a diversos centenars de kilòmetres al sud-oest del Cap de Sant Vicenç dins l’oceà Atlàntic, i va rebre el nom de terratrèmol de Lisboa perquè va ser aquesta ciutat on va causar més mal, a causa sobretot de l’incendi que es produí. Amb una intensitat X a l’escala de Richter, una durada entre 7 i 8 minuts amb intervals de quietud, un tsunami posterior amb més d’un miler de rèpliques que es van succeir al llarg de diversos anys i 1250 morts, el terratrèmol de Lisboa és un dels fets més extraordinaris que ha succeït en època moderna a Espanya, però potser que també ho sigui a nivell mundial.

El rei Fernando VI encarregà el Governador del Supremo Consejo de Castilla de realitzar un informe sobre tot el que havia succeït a Espanya a causa del terratrèmol i que es va dirigir a les capitals i pobles de certa importància. Des del castell de Palafrugell es va emetre el següent:

 ...Esto es que en dicha esta villa, ni en los lugares a ella circunvecinos, la mañana del día primero de dicho corriente mes y año, ni en los días inmediatos siguientes no se experimentó temblor alguno de tierra, o terramoto, pues habiéndonos informado con diferentes personas de dicha esta villa, ninguno experimentó tal temblor.

Por lo que, a Dios gracias, no se han experimentado movimientos algunos en los suelos, paredes, edificios y fuentes, ni ruinas o perjuicios en las fábricas ni se han resultado muertes ni heridas algunas, así en personas como animales.

Si a Palafrugell no es van assabentar, a La Bisbal si que van percebre i en fan noticia al seu informe:

...Que en el día primero de los corrientes, y abajo escritos mes y año, a cierta hora antes de amanecer el día, bien que de fijo no la hemos podido averiguar, en la dicha presente villa, y término, y lugares predichos, se sintió un terremoto que duro muy poco, y sólo se observó el temblor de suelos, paredes, camas, y de alhajas caseras, y que éste no ocasionó ruina ni perjuicio alguno, muerte ni herida a personas ni animales (a Dios gracias) ni cosa notable, y no se experimentó ni reparó de antes del referido temblor señal alguna que emenesase dicho terremoto y temblor.

Todo lo que hemos inquirido de personas fidedignas.

Y para que de lo predicho conste, obedeciendo dicha carta Orden, hacemos esta nuestra relación, sellada con el sello de la dicha villa.

 A Sant Feliu de Guíxols també es va apreciar el sisme:

...el dia 1° entre las nueve y diez horas de la mañana se observo movimiento en los suelos, Paredes; y demàs Edificios de esta Villa, como asimismo en las Parroquias de la Valle de Aro circunvecinas de ella, y duro por espacio como cosa de dos credos a todo lance, y con viento muy fuerte que venia de la parte de Poniente, y no se experimento otra cosa notable. Y con la ayuda de Dios no ha causado perjuicio ni ruina alguna.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),

La Red Ribbon's Orchestra

"Els Red Ribbon's» (per la gent que no sàpiga que vol dir, ho traduirem: els de la «cinta vermella» eh, que bonic!)"                                                                                Setmanari palafrugellenc ARA, 11-03-1931. Durant uns quants anys, i això va ser a partir de l'any 1927, una colla d'amics de Palafrugell, tots ells fills de bona família, que s'havien format social i intel•lectualment per dirigir els negocis familiars a l'estranger, es veieren necessitats de recrear des d'aquí l'avantguarda musical jazzista que s'estilava a les principals capitals d'Europa i els Estats Units. Eren joves afeccionats a la bona musica de jazz procedent dels Estats Units que havien sentit interpretar les formacions del Savoy Hotel Orpheans i a The Jack Hilton Orchestra a Londres i també a Berlin, la capital mundial de cabaret durant la República de Weimar, una música que es trobava a anys llum de la que es ballava a casa nostra. A