...sant
Terme. Tu marques els límits dels pobles i de les ciutats i
dels grans regnes: sense tu tots els camps
serien
motiu de
conflicte. Ovidi:
Fasti, 2, 639 i ss.
Amb freqüència el viatger, sobre tot quan ho fa a
peu, observa al llarg del camí o a l’entrada dels pobles, fites de pedra o
mollons. En llenguatge cultivat, d’aquestes fites se’n diu “hermes”, una paraula del grec antic que significa amuntegament de
pedres, i que a l’antiguitat posseïa una funció protectora i apotropaica o
lliuradora del mal. Té l’origen en el grec apotrépö,
allunyar, apartar.
Originàriament les fites sostenien un bust itifàl·lic,
símbol de fecunditat i prosperitat o la figura d’Hermes, de vegades la del déu
Mercuri. En definitiva, de tots aquells que protegien les portes de les llars. En
el cup de pedra en que es feien els mollons, sovint es gravava la llegenda “cedo nulli”, no cedeixo davant ningú. “Hermes, que era un déu de la mitologia
grega, fill de Zeus i Maia, era el missatger dels déus, el protector dels
caminants i els límits, termes i partions, el déu dels comerciants i també dels
lladres, i es corresponia en la mitologia romana amb el déu romà Mercuri.
Termes de Palafrugell al carrer del Terme |
El carrer del Terme de Palafrugell es obvi que es digui així per la fita que hi a en el seu extrem, però no va ser aquesta la raó perquè adoptés el nom. El fet que arrelés la denominació de Terme en l carrer, té més a veure amb el petit nucli de cases que es construïren al segle XVIII just a tocar del termenal. Aquest veïnat fou el que contribuí veritablement a donar el nom. Posteriorment, al segle XIX, quan s’acabà d’urbanitzar aquella part de la població, li va donar nom al tall del camí de Begur que passava per aquí.
Al carrer del Terme donava una de les façanes de La
Bòbila de “Manufacturas de Corcho Armstrong”, des de la fàbrica s’abocaven
aigües brutes a un regueró del carrer. El vessament de líquids pudents causava no
poques molèsties als veïns. El problema, que existia des que es va posar en
funcionament la Bòbila Nova el 1920, fou una qüestió enquistada ja que el
carrer no disposava de clavegueram i els contratemps que ocasionava l’insuportable
ferum no es va poder resoldre fins l’any 1936, quan l’ajuntament obligà la
direcció de la fàbrica a canalitzar les aigües residuals i a construir una
vorera al carrer cobrin la canalera.
Cap a mitjans de l’any 1908 l’ajuntament llogà
una casa al carrer del Terme per a instal·lar-hi un burot. El fet obeïa a les
disposicions de la Llei de 8 de gener de 1845, i del Reial Decret de 23 de maig
de 1845, amb les que s’implantà a l’estat espanyol l’impost de consums, i fins
l’any 1962, els burots, situats en les principals vies d’accés de les viles i
ciutats, dels quals la legislació espanyola en deia fielatos, s’encarregaven de
cobrar uns impostos per l’entrada de certes mercaderies a les poblacions.
Comentaris