Passa al contingut principal

EL TERME

 

...sant Terme. Tu marques els límits dels pobles i de les ciutats i

dels grans regnes:  sense tu tots els camps serien

 motiu de conflicte. Ovidi: Fasti, 2, 639 i ss.

Amb freqüència el viatger, sobre tot quan ho fa a peu, observa al llarg del camí o a l’entrada dels pobles, fites de pedra o mollons. En llenguatge cultivat, d’aquestes fites se’n diu “hermes”, una paraula del grec antic que significa amuntegament de pedres, i que a l’antiguitat posseïa una funció protectora i apotropaica o lliuradora del mal. Té l’origen en el grec apotrépö, allunyar, apartar.

Originàriament les fites sostenien un bust itifàl·lic, símbol de fecunditat i prosperitat o la figura d’Hermes, de vegades la del déu Mercuri. En definitiva, de tots aquells que protegien les portes de les llars. En el cup de pedra en que es feien els mollons, sovint es gravava la llegenda “cedo nulli”, no cedeixo davant ningú. Hermes, que era un déu de la mitologia grega, fill de Zeus i Maia, era el missatger dels déus, el protector dels caminants i els límits, termes i partions, el déu dels comerciants i també dels lladres, i es corresponia en la mitologia romana amb el déu romà Mercuri.

El déu Hermes, en la funció protectora de límits i partions, és similar al romà “Terminus”, un apel·latiu llatí que ens sona més proper, perquè pertany a la mateixa arrel familiar lingüística que el català. El Terminus s’emprava per a protegir els límits, fonamentalment dels que eren de propietat privada.

Termes de Palafrugell al carrer del Terme
 

El carrer del Terme de Palafrugell es obvi que es digui així per la fita que hi a en el seu extrem, però no va ser aquesta la raó perquè adoptés el nom. El fet que arrelés la denominació de Terme en l carrer, té més a veure amb el petit nucli de cases que es construïren al segle XVIII just a tocar del termenal. Aquest veïnat fou el que contribuí veritablement a donar el nom. Posteriorment, al segle XIX, quan s’acabà d’urbanitzar aquella part de la població, li va donar nom al tall del camí de Begur que passava per aquí.

Al carrer del Terme donava una de les façanes de La Bòbila de “Manufacturas de Corcho Armstrong”, des de la fàbrica s’abocaven aigües brutes a un regueró del carrer. El vessament de líquids pudents causava no poques molèsties als veïns. El problema, que existia des que es va posar en funcionament la Bòbila Nova el 1920, fou una qüestió enquistada ja que el carrer no disposava de clavegueram i els contratemps que ocasionava l’insuportable ferum no es va poder resoldre fins l’any 1936, quan l’ajuntament obligà la direcció de la fàbrica a canalitzar les aigües residuals i a construir una vorera al carrer cobrin la canalera.

Cap a mitjans de l’any 1908 l’ajuntament llogà una casa al carrer del Terme per a instal·lar-hi un burot. El fet obeïa a les disposicions de la Llei de 8 de gener de 1845, i del Reial Decret de 23 de maig de 1845, amb les que s’implantà a l’estat espanyol l’impost de consums, i fins l’any 1962, els burots, situats en les principals vies d’accés de les viles i ciutats, dels quals la legislació espanyola en deia fielatos, s’encarregaven de cobrar uns impostos per l’entrada de certes mercaderies a les poblacions.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),