L’indret de Garriga era una cresta aturonada situada a llevant del castell i vila de Palafrugell que seguia la direcció nord-sud, i estenia els seus contraforts cap a ponent pràcticament fins al mateix peu de la muralla. Era un terreny de sòl pobre i pedregós de naturalesa calcària. La cobertura vegetal del turó estava colonitzada per l’espècie arbustiva Quercus coccifera, popularment coneguda per garric, un arbret perennifoli d’àmbit mediterrani que dominava sense oposició tota aquella extensa superfície.
En aquell mateix dia descobriren que la quadrilla de rapinyaires havien
causat dues víctimes més, els pobres desgraciats que van tenir la mala sort de
creuar-se amb ells eren en Pere Castany, al qual els sequaços d’en Roque Martí
degollaren, i un fill de Mateu Ferran, jove al qual trobaren la vigília molt
mal ferit, però que encara vivia quan el van dur a casa seva.
La ferida que li havien provocat al noi era greu, era ferida de mort i
el xicot ja havia perdut molta sang quan arribà l’ajuda. Ni el doctor en
medicina Pere Pla, ni l’apotecari de Peratallada Rafel de Belloch, que
l’assistiren, van poder fer gran cosa per ell. Exhalà el seu darrer sospir l’endemà,
jorn que s’hi celebrava la diada de Tots Sants.
Encara eren molt presents a la vila aquelles morts perpetrades pels
foragitats, quan arribaren diversos avisos des de les poblacions veïnes assegurant
que la quadrilla de Roque Martí tornava a rondar els pobles de la comarca.
Dimecres Sant, que era el dia 2 d’abril de l’any 1466, un nombrós grup
de la gent del sanguinari Roque Martí, tornà als encontorns de Palafrugell, els
homes que duia anaven a peu i aquest cop mataren en Joan Vidal quan menava de
Mont-ras i es trobava just davant de l’hort d’en Guillem Marquès, quan es creuà
amb el grup de bandolers. La mort del desgraciat mont-rasenc va restar, com les
altres de feia dos anys, sense càstig.
Comentaris