Passa al contingut principal

EL CARRER DE SANT SEBASTIÀ, QUE PRIMER VA SER CLOS

El carrer de Sant Sebastià, és una via que es va començar a urbanitzar al segle dinou sobre els horts i les terres de conreu que s’estenien a llevant de la muralla de la població fins l’indret de La Carrera. En un primer moment el carrer va rebre el nom de Clos, nom que feia referencia al terreny circuït de parets, i tanques que va haver de travessar mentre s’estava formant. Fins al moment en que fou practicable el camí d’anar a la muntanya de Sa Guarda discorria pels carrers del Raval Inferior, Botines i l’Hortal, però quan es va urbanitzar i ja era obert fins a Can Prats de “La Carrera”, els palafrugellencs el van començar a utilitzar per fer el camí més directe a la muntanya sagrada i santuari-mirador, i es van veure en la necessitat de canviar el nom original, que ja no tenia sentit, pel de Sant Sebastià. És l’exemple que tenim més a l’abast, tot i no ser el més adient, com a paradigma d’una permuta entre topònims i patrònims. Aquelles coses que de vegades s’intercanvien entre la terra i el cel.

El de Sant Sebastià, durant el dia i perdurant tot l’any, és un carrer socialment molt concorregut. A unes hores ben concretes de la jornada el sentit majoritari d’anada de la gent es dona des de la perifèria cap al centre, una tendència que s’inverteix en altres moments del dia.

A la nit és un carrer tranquil, malgrat comunicar el centre amb el sector de llevant de la població, però no hi ha circulació de vehicles i això el fa més acollidor. Té una acústica especial que fa que qui transita per ell a altes hores de la matinada, o amb els pocs transeünts que l’ocupen a les hores d’entremig, tingui la sensació que les seves paraules reverberaran fins arribar a Plaça Nova, i això passa des de qualsevol punt en que un es trobi en el carrer. Imagineu-vos una guitarra en la qual el carrer fa de pal on es generen els sons i és a la plaça, que fa de caixa de ressonància, on s’escolten amplificats. Els espais exclusius per a vianants, o els que tenen limitada la circulació de les màquines a motor estan guanyant reconeixement i espai, i  aquest n’és un.


Hi ha un altre factor que fa atractiu el carrer de Sant Sebastià, i és la qualitat arquitectònica dels seus edificis. La qualitat arquitectònica de les construccions no és mesura perquè siguin obres mestres, perquè siguin modèlics o emblemàtics, sinó perquè commoguin qui se les mira, perquè l’immoble que un dia es va construir allà està creant “atmosfera”, transmeten emocions. Quan hi ha la justa aglomeració de gent i vens caminant des de “La Carrera”, i son les onze del matí, les façanes d’un costat estan, com acostumen a estar sempre, a l’ombra. No els arriba mai la llum directa del sol, perquè estan orientades a tramuntana, com a molt, ens pot arribar un reflex agradable dels vidres del davant, o un raig tangent quan es pon el sol. L’altra meitat del carrer, la que està il·luminada a l’hora mencionada, crea una temperatura agradablement fresca i càlida a l’hora. Anant d’aquesta manera pel carrer fas el camí pletòric i alegre.

De tornada no es tenen les mateixes sensacions, es clar que cadascú està immers en el seu propi estat d’ànim, vivint diferents experiències, però ara el principi del carrer se’ns ha quedat al darrere, a Plaça Nova, i la percepció que es té del retorn és el d’haver-se acabat el gaudi a la manera en que se’ns està acabant el carrer, a poc a poc. Les sensacions es van esvaint amb ell. L’atmosfera ha canviat. Disculpeu la simplicitat de la idea, és un senzill experiment que demostra que hi ha un intercanvi, una interacció entre les persones i les coses que ens envolten i no sempre som conscients de que allò està passant.

Comentaris

Orangbagus ha dit…
Bon dia ..he trobat un gravat carolingi en el terme municipalde Castelldefels ...si em pots ajudar sóc historiador
...Alex Blanc Lacreu
Contacte 660861964 alexblanclacreu@gmail.com

Entrades populars d'aquest blog

L'AQÜEDUCTE DE L'HORTA D'EN CAIXA

El cognom Caixa consta a la Vila des del segle XIII, però és al segle següent, el segle XIV, que aquest cognom es transforma en un àlies utilitzat pels hereus de la branca familiar principal, mentre el cognom Caixa es manté en les altres branques secundàries al llarg del temps fins als nostres dies. La designació dels àlies ocorria quan en una nissaga familiar el darrer descendent era una noia i en casar-se, el marit, generalment de menor categoria social, es veia obligat a acompanyar el seu cognom amb el de la seva dona en forma d'àlies per tal que el llinatge no es perdés. L'antiga finca de l'Horta d'en Caixa, que encara es conserva, està situada al sud de la Vila entre els carrers de La Creu Ratinyola i el Carrer del Daró. Fou una extensa possessió d'en Francesc Estrabau i Jubert, descendent de la família del mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs. Francesc Estrabau (1845-1906), fou un ric hisendat de Palafrugell que es mantingué fidel a la seva condició socia

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes