Palatio Frugelli

Esteve Maranges Sastre era un fill obedient, el benjamí d’una família nombrosa. El seu pare, Josep Maranges, un botiguer de l’Escala, li va acordar un matrimoni de conveniència amb la pubilla de la família Pi Vergonyós del veïnat d’Ermedàs de Palafrugell. La promesa, Rosa Pi i Tió, era una donzella hereva d’un considerable patrimoni que s’havia de mantenir, a ser possible incrementar, però sobre tot continuar. Quan, com en aquest cas, quan era la dona qui posava a disposició del seu home hisenda i heretat, era preceptiu que el marit prengués el cognom del consort i a la manera d’un àlies l’anteposés al seu, un convencionalisme que es va donar abastament en temps de la il·lustració. L’enllaç es va celebrar a l’església de sant Martí de Palafrugell, era el dilluns 6 d’abril de 1744. Un cop es va establir al Mas Pi d’Ermedàs, l’escalenc va començar a ser conegut pel nom d’Esteve Pi i Maranges. Amb aquell matrimoni Esteve Maranges adquirí una considerable notorietat social a Palafrugell i

Un dia, del qual la memòria ja no guarda el record, va arribar a l’Empordà un estranger, era un personatge trempat i de tracte agradable. Aquell home era belga, petit d’estatura i tan atapeït de carns que quan anava mudat i s’enfundava la jaqueta el seu aspecte s’arrodonia fins assemblar-se a una pilota de platja. Era un home afable i tranquil, tenia la cara d’un intens vermell nord europeu, i era fumador de pipa. No coneixia ni una paraula en català i al principi es feia entendre fent signes i gesticulant còmicament amb braços i mans. Aviat, però, començaria a parlar en un idioma que es va inventar. En aquella nova llengua es podien reconèixer traços remots de català salat, reminiscències castellanes i glopades de francès, aquell idioma l’emprava en les converses fent servir un llenguatge pla, sense cap entonació i naturalment resultava molt difícil entendre. Era el segon de vuit germans, tots ells nascuts del matrimoni entre Jean François Mettèwieu i Beatrice Appelmans; el nostre h