Passa al contingut principal

DISCOTECA LA GRUTA

 

A finals dels anys seixanta el país es va obrir definitivament al turisme i els que van venir de fora ens aproparen un estil de vida nou, perfectament compatible amb el nostre tarannà, però molt lluny del tipus de vida en blanc i negre que ens havia imposat la dictadura, dirigida a reprimir la diversitat i impedir la lliure voluntat ideològica, cultural i de religió. Vam conèixer que existia una manera de viure que no tenia perquè ser imposada sinó que s’acceptava lliure i democràticament perquè així la volia la majoria de la gent, i quan la somiàvem posant-nos en el paper dels visitants, ens sentíem lliures. La claror i modernitat que introduïen els paios que ens visitaven no només deixaven aquí bones divises, sinó que també ens impregnàvem de la manera de ser d’altres llocs, d’altres pràctiques, d’altres punts de vista, que a la llarga, encara hauria de passar uns temps, ens acabaria treien del franquisme. Malgrat que, més tard descobriríem, que el mal no s’havia eradicat.

Aquella glopada d’aires nous fou molt revelador i subversiu, i va calar inevitablement entre les generacions joves. Quan el nadal de 1967 es va inaugurar al carrer de les Ànimes, un local de ball nou, ja existien a Palafrugell d’altres clubs on podien anar a divertir-se els tocats de la ballaruga. Per a fer això, la població es distribuïa per generacions, gustos o extracte social entre els clàssics “Centro Español” i “Cercle Mercantil”, als quals acudien les segones i terceres generacions al so de cobles i orquestres consagrades, on s’oferia un estil de música de proximitat, i els més jovenívols que acudien al “Gabriel”, al “Arlekin”, o a la discoteca Karting Club, per escoltar i ballar al ritme d’una música fonamentalment enllaunada de procedència més llunyana i globalitzada.

A la nova sala que es va inaugurar l’hivern del 67 li havien posat el nom de “La Gruta” i els seus promotors havien volgut decorar el local recreant un ambient jove i modern de forma original i gust artístic, aplicant a la catalana una barreja d’estils, hippy i roquer, però en tot cas llum de la imatge o estètica beat, amb que es va voler vincular la sala en un primer moment. Tenia, això si, un innovador sistema sonor que es combinava amb la il·luminació electrònica seguint els ritmes de la música.

A La Gruta s’anava a bàsicament a les tardes i nits a ballar, i de tant en tant, quan feien sessions extraordinàries de música moderna o actuava algun grup en directe es podia gaudir de l’actuació i el ball. Per aquell petit local, situat en un carrer que era potser el menys transitat de Palafrugell, van passar solistes i també grups novells i consagrats, que van acolorir la grisor de la realitat d’aquelles generacions que vam haver de viure el tardo franquisme. A La Gruta hi van actuar “Los 5 Diablos”, un grup gironí de rock anterior als “Diablos” de l’Hospitalet de Llobregat i que no tenien cap més relació entre ells que la catalanitat de les formacions, també hi van actuar “Los Gringos”, “Los Dilemas” o “Els Corbs Negres”, i naturalment no va faltar d’actuar el grup palafrugellenc “Els Vampirs”.

Originals eren també les sessions extraordinàries que s’organitzaven a la discoteca, com la “Jazz a Go-gó”, “Nit de Cabaret”, “Neules a Go-gó, “Juegos burlescos”, arribant fins i tot, els darrers temps antes d’haver de tancar, a organitzar esdeveniments aparentment tant allunyat del mon de les discoteques com va ser l’organització d’un concurs de vestits regionals, les representacions escèniques de “El sueño de una estrella cansada”, o ”Los Argonautas”, que oferí el grup ”Strepit” l’any 1973. S’organitzaren també sessions de cinema amateur, concursos d’acudits i fins i tot desfilades de models. Les raneres del moribund!.

La discoteca es va consolidar a la població col·laborant en actes socials, participant activament o patrocinant activitats i manifestacions culturals fins i tot organitzant concursos de “misses” en que la seleccionada com a Miss La Gruta accedia directament al concurs de les Festes de Palafrugell on s’escollia la reina de les festes.

Finalment La Gruta desapareixia de les nostres vides, que no del record, a finals de l’any 1974.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Tren Petit (1887-1956)

L'ESTACIÓ DE PALAFRUGELL Cronologia del Tranvia del Baix Empordà Divendres 17 d'Octubre de 1884: Una Reial ordre aprova l'acta de la subhasta celebrada el dia 18 de setembre passat per a la concessió d'un tramvia amb motor de vapor des de l'estació de Flaçà en el ferrocarril de Girona a Figueres fins a Palamós, passant per La Bisbal i Palafrugell, utilitzant la carretera de segon ordre de Girona al Pont Major i a Palamós i els camins veïnals de Palafrugell; i disposant que s'adjudiqui la mencionada concessió d'aquesta línia al senyor don August Pagès i Ortiz, amb subjecció al plec de condicions particulars aprovat per la reial ordre del dia 6 de febrer, que ha servit de base per a la subhasta. La longitud de la línia és de 33,4 Km, l’ample de via de 750 mm i la concessió de l’explotació per un període de 60 anys. Diumenge 30 de novembre de 1884: Es constitueix a Palamós la Sociedad del Tranvía del Bajo Ampurdán, amb un capital social d’un milió de pessetes...

LES MINES DE MONT-RAS - LLOFRIU

A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu. Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques. Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. LA GALENA La galena és un mineral del grup dels sulfurs, químicament es tracta del sulfur de plom amb formula (PbS),...

La muralla de Palafrugell

El concepte preconcebut que es pot tenir de com és una vila emmurallada, amb el significant de defensa i construcció forta, pot induir-nos a idealitzar que totes les fortificacions son monuments sòlidament construïts, obres d’edificació compacta, fermes, inexpugnables, i gegantines, que han estat erigits d’una vegada per sempre més. Aquestes viles, però, no son res més que un espai evolutiu segons uns cicles de pau, i segons unes situacions de perill agreujades per la proximitat de la guerra i la inseguretat del lloc on eren bastides. Amb tot, la qualitat que tenen les defenses depèn principalment del progrés del lloc on s’erigien les fortaleses. No eren iguals les construccions defensives d’una vila rural, que les d’una ciutat gran, amb un major nombre de ciutadans poderosos i notables, els quals, sens dubte destinaren majors recursos a l’enfortiment i conservació de les seves proteccions. Situació de la darrera torre de la m...