Al regne d’Aragó existien unes contribucions reials que constituïen les rendes ordinàries i perpètues, i d’altres que eren temporals o extraordinàries fixades per les Corts per ajudar els reis en moments de necessitat. A les primeres i entre moltes altres rendes pertanyia el dret reial de cena.
Felip II en "el
banquet dels Monarques". Claudio Coello.
Aquest tribut se’n deriva del més antic dret d’alberga,
un tribut que es pagava al rei durant la baixa edat mitjana. L’alberga era un
dret que tenia el sobirà i també els senyors territorials, d’allotjar-se, amb
l’acompanyament o seguici que dugués amb ell, a la casa dels seus vassalls.
Quan per l’extensió del territori les visites dels monarques es van anar
reduint, van acabar desapareixent o inclús en aquells molts altres casos en que
no es van realitzar mai, les Corts es van inventar el tribut de la cena d’absència, o la imposició de percebre l’equivalent
de les despeses que ocasionaria la visita si aquesta s’hagués realitzat. L’import
de la despesa ascendia a la meitat del tribut de presencia i s’exigia quan ja l’any havia vençut i no existia la
possibilitat que l’alberga del monarca o dels senyors s’hi efectués.
L’impost de cena també rebia els noms de freda, mansionaticum o parata, i un
privilegi reial podia atorgar l’exempció de pagar el dret d’alberga. El dret de
cena dels senyors territorials fou abolit al Principat de Catalunya per Ferran
II mitjançant la sentència de Guadalupe de 1486.
Finalment, pels abusos i enganys que utilitzaven els
virreis en voler percebre les dietes de viatges i visites que feien ells, les
Corts de 1528 van acabar prohibint el dret de tal extorsió.
A Berenguer Çarriera, cirurgià de Girona, que exercia les
funcions de Metge del Rei, la reina d’Aragó Blanca de Nàpols, esposa de Jaume
II, li expedí un document[i]
de confirmació de la donació que el rei li havia fet de percebre de per vida
600 sous anuals sobre els rendiments de les vegueries de Girona i Besalú,
assignats sobre els diners que els homes de Palafrugell i els de Cervià devien
pagar cada any al Rei pel concepte de cenes reials.
Hi ha constància entre els pergamins de l’Arxiu Municipal
de Palafrugell, de que com a mínim des de l’any 1295, fins l’any 1664, la vila
hagué de pagar el dret de cena al mestre racional de la cort reial, per un
import de 133 sous i 4 diners anuals. També apareix entre els documents el
tribut de cena d’absència de primogenitura que s’havia de pagar al príncep per
un valor igual al del monarca.
Cada mes de gener la universitat del castell de Palafrugell havia de pagar ineludiblement el dret de cena d’absència del rei, i també el de primogenitura. Però no eren aquests els únics tributs que rebia el monarca, van haver contribucions de guerra en auxili del rei contra els enemics del Principat, i subvencions a la cavalleria i gent d’armes; es van fer fogatges, subvencions pels matrimonis dels infants, i de les infantes, per les seves coronacions, talls esporàdics, redempcions del servei d’armes, etc... Un impost medieval que perdura.
Comentaris