LA TORRE DE CALELLA

La diada de Sant Jordi de 1597, dues fragates de pirates barbarescos portaren a terme una incursió en els mars de Calella desembarcant al Port Pelegrí i assaltant la petita vila marinera. De la població se’n dugueren disset homes presos amb intenció de demanar-ne el rescat dels captius. Un any abans els pirates havien entrat als ports de Calella i Llafranc i se’n havien emportat vaixells i algunes persones.

Aquelles ràtzies que evidenciaven la secular indefensió de les poblacions humils de la costa, acabà per exasperar els jurats de Palafrugell que demanaren el Batlle General de Catalunya, Marc Antoni Montmar i d’Arinyó, els permetés dotar-se de defenses per a repel·lir les criminoses incursions de la pirateria. Demanaren que se’ls permetés construir una torre rodona o una altra fortificació de protecció i defensa dels ports de Calella i Llafranc, i en ella tenir armes, d’artilleria, versos (nom de la mitja colobrina, una espècie de morter que disparava bales de ferro), mosquets, arcabussos, ballestes, escopetes o qualsevol altre tipus de mitjans per a fer front a les escomeses de dits saquejadors i mals homes.

El 28 de juny de 1597 el Batlle General autoritzà l’edificació d’una torre circular en un promontori situat entre els ports de Calella i Llafranc. La torre fou construïda amb les aportacions dels habitants del terme, que demanaren autorització eclesiàstica per a poder pescar els dies festius i destinar aquells guanys a l’edificació de la defensa de la costa. Per la situació que tenia, a menor alçada que la torre de Sant Sebastià, quedava subordinada visualment a aquella, des de la qual es tenia comunicació directa amb la xarxa de torres de l’interior.

La construcció, feta amb grans carreus de granit de la zona, de confecció grossera i mal escairats, i lligats amb morter de calç, feia 11 metres de diàmetre i una alçada de prop de 12 metres. Constava de dos pisos que s’enlairaven a partir d’un alambor (basament atalussat), a la porta d’accés a la torre, que estava situada a 3.65 metres d’alçada, s’accedia mitjançant una escala de ma que es retirava des de l’interior. L’any 1898 el propietari de la torre, Sr. Jofre, obrí una entrada a nivell de sòl per la necessitat que tenia per a ficar-hi eines agrícoles.

El primer pis era completament cec i el segon, amb un disseny que resultava certament original en una torre defensiva, es va construir amb una terrassa orientada a migdia i al mar. La part tancada es clou amb un mur situat per sota d’un arc apuntat que es serveix de recolzament a la teulada de coberta.

     

                                                                   Vers o mitja colobrina.

Cap a finals del segle XVIII a la torre hi havia cinc homes i a part de les armes curtes i llargues la torre també estava dotada amb tres canons, i la pólvora i les bales massisses i esfèriques corresponents.

L’hivern de 1782-83 va ser molt fred, amb temperatures que oscil·laren entre els 7.4º i els 8.6º, i a la torre de Calella, situada a ran de mar, la sensació tèrmica a causa de la humitat es situava per sota d’aquests valors. El 18 de desembre de 1782 els homes destinats a la torre eren cinc, tres de Palafrugell, Joaquim Girbal Barceló, un jove taper de 20 anys, Antoni Bofill Riera, de 30 anys, mariner, Ramon Pla Capellà, jove passamaner de 28 anys, i dos de Begur, Joan Ferrer Pi, jove de 21 anys i Josep Farriol Mauri, jove mariner de 18 anys.

Per a fer passar la fred decidiren d’encendre una fogata que donés una mica d’escalfor a l’estança de la torre on es trobaven, amb tanta mala sort que en un descuit que tingueren una espurna encengué part de la pólvora i aquesta feu esclatar l’arsenal i els canons que estaven encebats i llestos per ser disparats. L’explosió va ser tan brutal i escandalosa que alertà els habitants de Calella. Quan els dels poble que acudiren a corre cuita pogueren accedir a la torre, una part important de la qual estava mig ensorrada, van trobar els cossos de quatre sentinelles sense vida i un de molt mal ferit, qui va resultar ser el joveníssim Farriol de Begur.

Els cossos dels morts van ser enterrats l’endemà 19 de desembre a Palafrugell i Begur. El jove Ferriol que va ser portat a casa seva, morí dos dies més tard, entre mostres de grandíssims dolors.